Meme

Com redactar un bloc. Crec què seria interessant analitzar una sèrie d'aspectes. què poden ser útils a propietaris de blocs.

1) Brevetat: a gran varietat de blocs/blogs fa què sigui important mantenir la atenció del lector. És gairebé impossible retenir l’atenció més enllà de les cinc-centes paraules.

2)Actualització: per afavorir l'interès dels lectors has de de oferir novetats. Amb certa freqüència. Un mínim de 4-5 articles mensuals seria un bona xifra. Amb tot lo important mantenir el perfil propi dels textos.

3) Debat: Els comentaris rebuts al bloc demanen atenció i resposta. Un bloc amb requereix atenció amb els comentaris rebuts. Es mostra d'atenció donar respostes apropiades amb brevetat i correcció.

4) Informació: La brevetat que demanen els blocs ha de compensar-se amb links a webs, llibres i altres blocs que ampliïn la qüestió tractada. I ofereixin contrast a les dades publicades.

5)Llibertat i Rigor: Tot ser un bloc polític, s'ha de fer servir el propi i Llibertat de publicació, som eina de debat i difusió d'idees i opinions, no de propaganda electoral, s'ha de defugir els prejudicis i els dogmatismes. La llibertat comporta responsabilitat. Un bloc no rigorós, poc responsable, falla a la confiança d’aquells que el visiten.

6) Promoció. Per general debat i opinió t'has d'obrir i aconseguir enllaços, participar i ser enllaçat per blogs amb gran nombre de visites i blogs d'amics i companys. T'has de obrir també a tendències amb les què no ets especialment pròxim, per permetré la transferència d'idees.

i ara reenvio aquest meme a en Joel Bonet, en i Cesc Bonet i en Dessmond.

El radicalisme d'Artur Mas.

Davant les acusacions de radicalitzar convergència feta des del Bloc: PSC, PP, ICV i C's. He d'afirmat una gran realitat. Dubto què cap dels votants típics de CiU s'esverés al discurs d'Artur Mas del 20-N. Al sentir l'ambigua al·lusió, però ben clara, pel dret a decidir. Dubto molt què ni els senyors Ferrer, ni els senyors Pérez s'haguessin sentit incomodes.
L'Artur Mas ha posat una nova pedra en l'edifici de catalanisme, ha mantingut els fonaments de l'edifici i ha dit posem una planta més. I ha fet bé.

Des del bloc: PSC, PP, ICV i C's. S'han cuidat a cridar per espantar sobretot als senyors Pérez. L'Artur Mas ha fet bé no sols de no espantar als senyors Pérez, gent no nascuda a Catalunya però què se sent integrada al País i sol anar al "Pueblo". Si no, què a més, a part a la seva casa gran l'Artur Mas ha cridat als fills dels senyors Ferrer i Pérez, poc disposats i què veien a CiU com els partit dels seus pares però no el seu.

Jordi Pujol va dir: Què el seu projecte, constava sempre de sumar i mai a restar. Amb el Tripartit i la seva visió de la política com a blocs antagònics esquerra-dreta. Semblava disposada a condemnar a la transversal CiU cap al bloc de la dreta on s'hauria erosionat Lluitant per no restar. I L'Artur Mas ha sabut portar hàbilment el timó de una nau aparentment a la deriva. Electoralment no ha anat malament, ha recuperat espai, però el tripartit ha sumat.

L' Artur Mas. Ha demostrat el seu liderat. l'estil és el convergent de sempre: sempre disposat a sumar. Però amb formes i contingut nous i visió de Futur. No sols disposat a mantenir, els Ferrer i els Pérez. Si no a ser atractiu als seus fills. Valentment va parlar i va fer l'aposta pel dret a decidir.
Des de ERC li han demanat què parlés d'Autodeterminació. Una autodeterminació de la qual no parla i li hauria portat a un radicalització. On difícilment sumaria i segurament restaria.
Just en un moment en què una ERC de "pluja fina" l'ha obviat i aquesta autodeterminació sols apareix en les calçotades entre porrons buits de vi.
I encarà més quan ERC, sap què ni l'inquilí actual de la Generalitat. Ni assumirà l'autodeterminació ni els seus caps de Madrid li permetran que ho faci. L' Artur Mas ha decidit deixar de fer pedagogia inútil a Espanya. Cosa què no espanta als senyors Pérez. castellanoparlants d'origen, se'n han fet un tip de fer pedagogia i estan tips. I els seus fills perfectament integrats al país, que viuen en naturalitat ser catalans també ho estan. Volen el seu propi futur diferent del què han tingut els seus pares. I seran els votants del demà i qui demà decideixi majories.

L'Artur Mas amb la seva conferència a fet forts els fonaments perquè els fills dels Ferrer i dels Perez i qui saps si els fills dels Mohammed s'hi puguin encavir-se en aquesta Casa Gran. Però el pis no és farà amb sols amb una conferència, queda molta feina per davant.

Artur Mas. Aposta pel Futur.

Aquests dimarts vaig assistir a una conferència. En el palau de congressos de Barcelona. Coincidint amb l'aniversari de la mort d'un dictador és presentava en societat, les bases per una reformulació del catalanisme pèl segle XXI. Un auditori ple de Gom a Gom, què queda empetitit, amb un públic entusiasta. Bona part del qual va restar més d'hora i mitja de peu. O seguint l'acte des de les pantalles de Fora la Sala. I suportant el fet què l'aire acondicionat no donés l'abast.


L'Artur Mas, va desvetllar les seves propostes de futur. Va recollir en la seva presentació va recollir legat del catalanisme. Sense trencar el passat. Va agafar els reptes de la societat actual. Assumint. A més el Dret a decidir.

Va defensar la seva aposta, més enllà de sigles i partits. Des del cumpliment dels valors del catalanisme, un cop assolits, o s'han de desfer o s'han de marcar nous objectius. CDC manté la centralitat però fa passos cap al sobirànisme, com demana bona part de població catalana.
Fa una reflexió necessària com Catalunya ha d'afrontar un món canviant. Cada cop més Flexible, on l'actual dolça decadència i els sentiment d'haver arribat als objectius què ens haviem marcat. I sembla què les virtuts; del treball, sacrifici i l'esforç què han fet el país gran ara són caduques.

Uns objectius ambiciosós i alhora assolibles: 1 - Vivència plena de la nació catalana. 2 - Aposta per un país capdavanter. 3- Situar Catalunya al món. 4 - Dret a decidir per nosaltres mateixos el què ens és propi.

L'últim punt va ser el què va despertar, més aplaudiments d'una sala engrescada. Que apludia cada cop què sentia dret a decidir.

Amb una llarga exposició, va parlar dels punts, i és va estendré a explicar el seu programa, el seu programa amb una oràtoria clara: Arguments valents, realistes, possibilistes, clars, inclusius i directes. A un audiència entregada. Tractant temes molts diversos.
Des de l'immigràcio, la nova definició de català, el valor de cultura catalana i el seu valor integrador, educació, concert econòmic, infratructures, estat del benestar... Fins al TC i de acabant amb el famós dret a decidir. Condicionat a la voluntat de la majoria del poble català.

En la meva valoració: I sentiments de satisfació, amb un grau ambivalència:
Com a discurs magnífic, ben explicat, metòdic no va deixar cap punt per explicar i en quant a contigut: Molt ben argumentat i ambiciós.
Com a crítica puc dir: molt generalista i massa extens (estava de peu i acalorat). Algún tema massa ambigú, com el dret a decidir, però és notava el pas endavant i el pes de les noves generacions què en general creuen què han d'anar més enllà què els seus pares i avis. I Què amb els seus apludiments van empenyer els seus antecessors.

Des de el punt de vista liberal: És mante la voluntat social de CDC, però parla de valors liberals, com el mèrit i l'esforç, menor pressió leguladora, àgilitat de l'administració, corresponsabilitat en l'educació i els serveis públics. Pèl meu vessant liberal també estic plenament satisfet.

No obstant, no es la única reformulació feta:
El PSC si s'ho a fet. N'ha fet força congressos. Però a cada reformulació el catalanisme hi ha perdut un llençol.

Les valoracions a la carta.

Unió: Ho valora possitivament i esta d'acord en un 90% del discurs, qui sap si amb el temps el 10% restant serà assumible.
ERC: Com sempre, ho ha valorat possitiu però insuficient, tot haver fer esment al dret a decidir, no menciona sobirània, calca el mateixos termes què ells. Ja he dit què era ambigú, perdó igual d'ambigus què els termes què ells fan servir. En rèsum ho trova tou perquè no és seu.

PSC, PP I Ciutadans: Han coincidit en la seva valoració considerant-ho una radicalització què CDC, vulgui superar l'alt marc institucional. I han lamentat que CDC s'hagi apropat al sobirànisme. I hagi perdut la "centralitat". Llàstima que sols és perdi quan es tendeix cap al sobirànisme.

ICV. Va lamentar el discurs. Els hi va semblar massa dretà. També va lamentar la radicalització de CDC.

Magdalena Álvarez, surt impune.

Ahir el gruix del parlament és va posicionar a favor de la voluntat dels ciutadans i va decidir amb 96 vots a favor, 36 en contra (PSC) i una abstenció. Tot i les fallides maniobres del PSC, el govern no ha votat tot en el mateix sentit.
Demanant la dimissió de la ministra Álvarez. Per la seva desastrosa gestió. La primera picabaralla en què ERC s'ha recordat del sucursalisme del PSC. El PSC ha perdut la primera votació de la legislatura davant els seus socis, CiU i el PP. Però això no vol dir res. els 3 ja han decidit anar junts com a Entesa al senat.
Han corregut fer callar els rumors de què ERC és posicionària Amb CiU. Trencant amb el PSC per defensar la dignitat del país.

A mesura què les obres anaven derivant cap al caos i el desastre a marxes forçades. La ministra sols ha sabut, respondré amb crides a la paciència, prepotència de "señorita andaluza" i anuncis de falses promeses.
I per desgràcia com a Espanya la imcompentència pot quedar impune, per respecte al seu càrrec, no ha dimitit. Per qüestions electoralistes no l'han cessada. EL nostre govern què havia de defensar el ciutadans s'ha dedicat a protegir-la ella i als interessos electorals del PSOE en el Cinturó rogi-gualda del Baix Llobregat.

El president de la Generalitat a Madrid va deixar anar el seu estirabot, tard i que no fou escoltat, una jugada desesperada. Després d'estar fent oposició de la oposició. havia dit prou agafant el paper del català emprenyat.
Però una simple crida l'ha fet tornar a l'ordre i a la grisor. A la defensa de culpar la oposició de tot. La pregunta és si tot es deu a la oposició, que ha fet el govern els 4 anys anteriors i els 3 anteriors de Govern amic.

El PSOE, ho ha deixat clar prepotentment, què la ministra no serà cessada i menys 4 messos abans de les eleccions. I què el què els hi digui el parlament català tan sels fot. Per desgràcia, un cop més el govern amic, torna a pensar en la defensa dels seus interessos electorals i s'oblida dels seus votants, la immensa majoria en la Zona afectada. Espero què al Baix Llobregat se'n recordin de l'ocorregut d' aquí 4 mesos.
Però estaria bé, què els nostres diputats al congrés s'atrevissin a portar ho al ple i veuríem al govern patir. Però dubto què allà les marques blanques del PSC deixessin de ser-ho i no miressin en clau d'esquerra de no perjudicar el govern amic del PSOE.

El 1 de desembre hi ha una manisfestació contra el caos ferroviari. És el moment què sigui la societat qui es faci sentir. Si esteu Cabrejats. Ho podreu fer notar sense esperar al març.

Entrevista a Xavier Sala i Martín

Les autoritats del pensament políticament correcte Avisen: Aquesta entrevista es altament políticament i incorrecta i gens progre. si alguna ment políticament correcta la vol llegir què ho fagi sota la seva responsabilitat.

Entrevista a Xavier Sala i Martín

Catedràtic de Economia per la Universitat de Columbia i professor visitant de la UB.

"Jo mai votaria socialistes"

Tot i anar vestit com un cantant de fira, el professor Xavier Sala i Martín és una de les ments més lúcides –i a voltes sarcàstiques i polèmiques- del panorama intel·lectual català. No s’acontenta amb les primeres lectures ni amb les mitges veritats. Res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa de l’economista. Ara, ha publicat un llibre, “Converses amb Xavier Sala i Martín”, escrit per Jordi Graupera, on aprofundeix en diferents escabroses qüestions. L’Àfrica, la pobresa, Montilla, Bush, Déu, el Barça o la roba. Res escapa de l’anàlisi d’un dels més ferms candidats al Nobel.


Avui en el món hi han menys pobres que fa 30 anys?
Més o menys hi ha uns 450 milions menys de pobres respecte fa 30 anys. És a dir, si actualment som uns 6.000 milions de persones al món, una reducció de 450 milions és una reducció més que considerable.I a què és degut?Doncs a què la Xina i la Índia, que eren països socialistes, ara són països capitalistes. És cert que nominalment a la Xina encara domina el Partit Comunista, però han introduït i obert mercats i s’han obert a la globalització. I mira: aquest capitalisme que per molts és salvatge i perniciós, resulta que ha acabat traient 450 milions de persones de la pobresa.Llavors, com alguns apunten, no és fruit ni de religions, cultures ni res que se’ls hi assembli?Hi ha una cosa que ha canviat: la Xina abans era pobre i ara ja no; la India abans era pobre i ara ja no és. I hi ha una cosa que no ha canviat: la Xina abans era majoritàriament budista i ara ho continua sent; i la Índia era abans hinduista i encara ho és. Per tant: a la Xina i a la Índia han canviat moltes coses però la religió és una de les que no.

I a què és degut que no creixi l’Àfrica?
A la religió segur que no. L’Àfrica té una constel•lació de problemes greus. Per exemple: l’Àfrica té 22 guerres actives ara mateix. Però també té problemes de corrupció, de falta d’educació, de males o inexistents infraestructures. I bé, l’Àfrica, degut el seu baix nivell de desenvolupament, li és impossible fer coses molt complicades. No poden fer Boings 747 ni Airbus 380 però tampoc televisions, ràdios o rellotges. Només poden fer productes agrícoles. I bé, després aquest productes agrícoles no els poden vendre en els mercats mundials perquè estan protegits per polítiques agràries.

Com?
La política agrària comuna europea és el segon programa més obscè del planeta després del programa de política agrària americana.

Per què?
Perquè subsídia per un valor de 1.000 milions de dòlars al dia -1.000 milions de dolars al dia!- diferents productes agrícoles. Sobretot la llet. I això té conseqüències estratosfèriques. Subsidiar la llet, per exemple, vol dir que els productors de llet europeus poden produir llet per sota del preu de cost. I aquesta producció d’excés de cost entra en els mercats mundials i fa que acabin sent més barats. Però no només a Europa sinó a tot al món. I això ocasiona que una sèrie de gent, que podria produir productes agrícoles, no ho puguin fer.

Treure aquests subsidis seria la solució?
Més que una solució seria una fantasia ja que els pagesos europeus, americans i japonesos són molt poderosos. Tothom recorda quan es va parlar de treure els subsidis europeus com els pagesos francesos van treure els tractors al mig de l’autopista i van col•lapsar tot el trànsit del centre d’Europa. I aquest poder extraordinari l’utilitzen per aconseguir extraure diners a la resta de la societat. Fet molt perjudicial per tots els contribuents perquè els estan traient diners. Però molt més perjudicial per la gent més pobre del planeta ja que no els deixa vendre els seus productes.

Doncs si veu com una fantasia treure aquestes subvencions què s’hauria de fer?
Si s’és políticament intel•ligent es poden fer varies coses. Una, és fer que la gent, que fins ara tenia subsidis, en continuï tenint fins que es mori. Però un cop es mori el pagès no se’n donin més. És a dir, els fills dels pagesos o fan un curs d’Excel i van a treballar al banc Sabadell o no cobraran ni un duro més. Una altra cosa que es podria fer, que seria un mica obscè des del punt de vista intel•lectual, seria tirar la llet que ens sobra als europeus al mar enlloc d’enviar-la a Àfrica a competir amb els seus productes. Però ja he dit que seria una mica obscè.La pobresa és un problema.

Ho és el canvi climàtic?
No. Pot arribar a ser un problema important, segons els informes de l’ONU, però ara no ho és. Si la Terra s’ha escalfat 0,64 graus no és cap mena de problema. Però és que la pregunta no hauria de ser si és un problema o no, sinó “què s’hauria fer fer?”. I bé, jo crec que de tots els problemes que té ara i que pot tenir en un futur la humanitat, aquest, és el menys urgent. Ho són molt més la pobresa, la sida , la malària o la falta d’aigua potable.

A part de predicar i pregonar mai li han ofert un càrrec polític per dur-ho a la pràctica?
M’ho han ofert però jo mai ho he volgut.

Qui li ha ofert?
Gent. Però jo sempre he dit que no.Ja ho crec que era gent.

Però qui?
Diferents administracions.

De l’administració catalana també?
De la catalana especialment. Però sempre he dit que no i sempre diré que no. Jo no estic qualificat per fer feines de política. Jo sóc científic i em dedico a pensar. Estaria bé que molta gent, quan es fica en política, ho pensessin una mica abans. Ja que al final acaben sent uns incompetents. Per ser Director General, Ministre o President de la Generalitat s’ha d’haver estudiat molt abans. Si no serveixen per fer de polítics que es quedin a casa. I en fi, veient el que passa aquests dies per Catalunya tinc la impressió que més d’un no s’ho ha plantejat mai.

Vostè veu a Montilla competent pel seu càrrec?
Jo vaig intentar esbrinar això en l’entrevista que li vaig fer a la Vanguardia. Però vaig basar-me en les dades de la feina que havia fet com a ministre. I amb les dades a la mà, Montilla va ser un mal ministre. Ara bé: no vaig poder contrastar-ho gaire més ja que es va aixecar i va marxar.

I amb el temps que porta el Tripartit de Montilla com ho veu?
Crec que encara és d’hora per avaluar-ho.

Quan seria l’hora per avaluar-ho, doncs?
Més endavant. Ara Catalunya té un problema greu i haurem de veure com el gestiona. De fet, crec que el discurs que va fer Montilla a Madrid va ser un bon discurs. Però bé, crec que la gent se l’ha de jutjar pels fets i no per les paraules.

Doncs així vostè no pot valorar les polítiques que s’han fet des del Govern Montilla?
Jo crec que no. Només hi han estat un any.

Però la política de 80Km/h o la llei de memòria històrica són polítiques i es poden avaluar, no?
En democràcia, a diferència dels mercats, les coses es voten un cop cada quatre anys. I qualsevol govern sempre farà coses que t’agraden i altres que no. Llavors és quan has de decidir on hi poses més pes. I sí, aquest Govern fa coses que a mi no m’agraden. La llei de 80km/h i la llei d’habitatge són una gran bogeria. Però per jutjar-ho has d’esperar uns mesos.

Plantejo la pregunta de forma diferent. Si s’avancen les eleccions i demà s’ha de votar al Parlament de Catalunya votaria el PSC?
No. Però jo mai votaria socialistes. Primer perquè no sóc socialista però, després, perquè, com tot lliberal, estic en contra dels monopolis. Vinguin d’on vinguin. I ara mateix, el Partit Socialista ho controla tot. Però insisteixo: això no vol dir que tot el què fan ho fan malament.

Doncs em pot dir alguna política que hagi fet bé el Tripartit de Montilla?
No. Ara mateix no en sabria dir cap.

Font el singuladigital.cat

Sí ministre. Perdó... ministra.

Prenc prestat el nom de la mitica sèrie britànica. Per parlar de les polítiques d'habitatge. Jo volia parlar de les polítiques complementàries als Xecs per les polítiques de lloguer de vivenda. La part què menys titular ha donat i puc dir què la trobo més possitiva i interessant. Després de tant críticar els xecs. He de reconeixer què estic d'acord de la llei després de sumar-hi les ajudes complementàries. Ser crític té aquests dos vessants i un també passa quan el govern ho fa bé dir ho.

També ho faig per coherència, perquè jo vaig defensar aquestes mateixes mesures com a alternatives a la llei catalana d'habitatge. A la pregunta feta per una amiga meva (Emma) que no entenia perquè la JNC s'oposava a la llei catalana d'habitatge i un fil escrit al Blog de l'alejandro Madrid (JSC-PSC). A la pregunta, incomoda, perquè sempre costa argumentar una negativa a una llei de caràcter social. Jo vaig argumentar perquè jo estava en contra, imaginava què la JNC estava en contra del mateix, estava del mateix article la llei catalana d'habitatge. I matissar li què no estava en contra de la llei si no d'un article concret. On es notaven massa prejudicis i perjudicis de certa esquerra.

Trobo molt bé. Què la llei espanyola contempli un seguit de mesures per promouré el lloguer dirigides no sols al llogater, si no també al propietàri. De la mateixa manera vaig dir què la política de xecs i subvencions pels llogaters. La trobava negativa perquè per si sola era inflacionista i perjudicava als llogaters què no és podien beneficiar de les ajudes. I què necessitava d'actuacions a favor d'incrementar la oferta d'habitatge al mercat. Com a la millor manera de baixar el preus dels lloguers.

Doncs bé, davant les mesures cohexitives de la polèmica llei catalana feta pel conseller Baltassar (ICV) què té la percepció erronia de qui té un pis buit, és un especulador, típic argument simplista progre, i per això s'havia d'arribar com a últim recurs a l'expropiació de l'us.
Jo vaig defensar la llibertat de l'individu a disposar de la seva propietat com estudies convenient. I la difícil tasca de possar en aplicació la lleí, per la qual fària falta un exèrcit de funcionaris, i el control dels habitatges buits i com podria aflorar la picaresca.

Celebro les mesures com l'increment de vivenda protegida i què s'otorguin 6000 € per als propietàris dels nous pisos que entrin al mercat de lloguer.
Però sobretot les mesures dedicades a donar garànties als propietaris en els casos següents: Impagament, danys als immobles i facilitar els desnonaments. Perquè molta gent propietària de pisos buits no és especuladora, si no què esta escarmentada de males experiències anteriors.

Recullo la crítica. de què aquesta mesura dóna al qui ja té. Però això ho ha d'explicar el govern. Clar què el govern ja grava un munt d'actes relacionats amb posseir un pis.

Coses de Churchill

Jordi Cabré

COSES DE CHURCHILL

Em pregunto com van les negociacions de la Fundació Catalunya Oberta (entre d’altres) amb l’Ajuntament de Barcelona per aquella qüestió del monument a Sir Winston Churchill, però em temo que caurà una contrapartida en forma de monument a Che Guevara o bé alguna ubicació extravagant com el Camp de la Bóta o el moll d’Álvarez de la Campa, al costat del trist pantalà petrolífer. En tot cas m’arribaven ahir noves anècdotes del Primer Ministre britànic i premi Nobel de literatura, com per exemple la que explica que un periodista jove (ell tenia ja 80 anys) li va deixar anar que esperava fotografiar-lo quan en complís noranta, a la qual cosa ell va respondre “Per què no? Vostè sembla força saludable”. O bé quan el general Montgomery rebia un homenatge per haver vençut Rommel a la batalla d’Àfrica, i va fer un discurs que resava “No fumo, no bec, no prevarico i sóc un heroi”: la resposta de Sir Churchill fou “Jo fumo, bec, prevarico i sóc el seu cap”. Finalment hi ha aquesta capacitat del personatge per a establir respostes-mirall, simetries argumentals, com per exemple quan Bernard Shaw el va convidar a l’estrena de la seva nova obra tot dient “Tinc l’honor de convidar el digne Primer Ministre a l’estrena de la meva obra Pigmalió. Vingui i porti un amic, si el té”; la resposta fou “Agraeixo a l’il•lustre escriptor l’honrosa invitació. Infeliçment no podré concórrer a la primera presentació. Aniré a la segona, si es realitza”. Es tracta de respostes indiscutiblement genials, que és el més desitjable quan convé formular una resposta i quan realment val la pena fer-ho. El monument no s’ha d’erigir, evidentment, per raó d’aquest innegable enginy expressiu sinó per moltes altres raons. Però hi ha frases que ja desprenen grandesa per totes bandes. I ciutats que demostren ser importants sabent retre-hi homenatge.

Publicat al Singulardigital.cat

Inaguro el "Xapussometre" dedicat a l'AVE.

En aquest post possaré i sumaré les incidències i Xapusses ocorregudes a partir aquest novembre fins la inaguració de l'obra.

0 - El Traçat. En sí mateix. Mostra del pitjor centralisme Barceloní, que vol qué l'AVE travessi Barcelona i del "Xapuserisme ibèric més rancí" Què fa passar l'AVE per un terreny sorrenc en comptes de la via natural del corredor del Vallès. El traçat pel Vallès era més ràpida d'execució i més Econòmic i provocava menys molesties als usuaris i no interfèria Rodalies. Sí els romans ho van saber veure fa més de vint segles i van fer passar per alla la Via Augusta. Perquè no han sabut veure els polítics?

1 - Començo per unes declaracions fetes el dia 1 de novembre a un alt responsable de les obres d'ADIF. Com a resposta a una pregunta d'una reportera de canal+ noticias.
La pregunta se refèria obre les prospeccions de terreny. I en un lapsus del Alt carrec que ara deu estar a la cua del INEM van ser: ... Es que como pasaban trenes no hemos hecho las prospecciones necesarías... se li va escapar això.
Oh, no pot ser! No s'haurien pogut fer abans de nit on no hi ha gaire trànsit ferroviari?

2 - dia 2-11: La organització del servei de Busos modifica el traçat per acostar-los al pavello Firal on se Celebra la Barcelona Meeting point.

3 - el dia 5-11. La patronal valora les perdues ocassionades. per la interrupció de les linies de Rodalies i dels FCG en 200 millions de €. S'anuncia què el tall del servei de rodalies s'incrementarà a un més per rodalies i 4 per als Ferrocarrils de la Generalitat.

4- El càrril bus colapsa encarà més les carreteres catalanes, que ja estaven tenint un trànsit molt superior a l'habitual a causa de l'AVE. El problema resulta ser encarà pitjor

5 - Dia 6-11 escoltat en En el món a RAC1: En una entrevista al conductor andalús dels autobusos. Reconeix què no en savia res ni li havien dit què existia un carril per als autobussos.

6 - Dia 6-11:El arquitecte de la Sagrada Familia diu què pateix pel temple. escoltat en les noticies de RAC1. Literalment: Considera una barbaritat què l'AVE passi a 70 cm dels fonaments del Temple. I alerta del perill què suposen les vibracions provocades per la obra per la estructura de la Sagrada Familia.

7 - Dia 7-11 llegit al diari Avui: Les obres del AVE ja fan esquerdes a edificis Barcelonins del Barri de la Gornal.

8 - Dia 7-11: Declaracions del conseller Nadal recollides per l'Avui: "Consideró una provocació què el ministeri mantinguí els cartells que anuncien l'arribada del TGV pel Desembre".

9 -dia 7-11 al Avui: Victor Morlán (numeo 2 de Foment): Evita parlar d'indemnitzacions al usuàris de la linia 2 de rodalies. Escudant-ze en què primer s'ha de pensar en restablir el servei.

10-dia 12-11 escoltat al matí i la mare què va parir què hi havien incidències a rodalies provocades per l'AVE. Dónaré mé detalls després del telenoticies.

11- dia 13-11: Victor Morlán: Director general d'infraestructures: Reconeix què el 17 de novembre és la data més pròxima en la què podria entrar en servei la línia C2. Significa què entre un 55% - 60% dels usuaris podrien fer el seu trajecte amb normalitat.

Certament, no pensava que me donés tanta feina. En tot cas adeu àmics espero no haver d'escriuré més i no possar més anotacions en aquest Xapussometre. Agrairé Ajuda i què me feu arribar més anotacions sobre el tema.

La Xapussa Iberica.

Aquest relat sembla de la alta velocitat Ugandesa però, no ho és. Es el passat a casa nostra. I ens fa caure la vergonya davant tot el món desenvolupat.

Un cop més el ministeri de Fomento Ha demostrat la seva gran capacitat per fer "Chapuzas" , quina paraula tan castissa i Espanyola i sense traducció a altres llengües, amb una obra digna de Pepe Gotera i Otilio. No se qui va ser el gran geni que va tanir la idea de entrar a barcelona pel Llobregat, com tothom sap sense ser cap expert en el tema, la llera d'un riu i un delta tenén un sòl arenós. Per tant inestable.
CiU va intentar el 2002 en les negociacions estant en la Generalitat que L'AVE passés pel corredor del Vallès. La principal via de comunicació Sud-oest-Nord-est de Catalunya entre les Serralades Litoral i prelitoral amb un servei de Llençadores de rodalies cap Barcelona i cap al Prat. Certament en perspectiva podem dir què després del què s'ha vist en perpectiva. Hauria estat la millor opció. A més de menys costosa econòmica i socialment.
Per desgràcia Tant els alcaldes del Baix Llobregat, com l'Ajuntament de Barcelona (barons del PSC o tripartits i ICV al Prat), i el Ministeri de Foment volien què l'AVE, Llavors dirigit per Álvarez Cascos (PP), entrés triumfalment a Barcelona pèl litoral. i CiU va haver de Baixar del Burro i acceptar la entrada del AVE i què aquest no passes pel Vallès.
Ara és la hora de veritat, el projecte ha tirat endavant causant esquerdes i molèsties als veins al seu pas pel Prat de Llobregat fou el gran avís del què anava a passar, esquerdes a les cases, el sòl ja avisava però la Ministra Magdalena álvarez (PSOE) tirà endavant. I exigeix anar amb pressa a les empresses, les eleccions s'acosten i s'ha de inagurar a tota costa. No important li possar en perill la Sagrada Familia, primer al Febrer, abans de les eleccions locals, després al desembre. I mentrestant les incideixes se succeixen.
Tot els problemes provocats als usuaris de rodalies, què no haurien passat de passar pèl Vallès, és multipliquen. I arriben les inversions a última hora a rodalies amb un munt d'anys de retràs i insuficients.
Llavors ariben les cessacions de responsables de RENFE i el enviament del senyor Morlan a Barcelona i la "chapuza" no s'arregla i el servei empitjora cada cop per als usuaris. Les incideixes no milloren i finalment un altra "Chapuza Iberica" talla rodalies i els FCG, què almenys funcionen bé, al afectar un pilar d'un tunel.
Deixant els usuaris amb un servei d'autobussos per fer un trajecte una hora més llarg i cobrint el servei amb autobussos andalussos, que desconeixen el trajecte, provocant un caos circulatori per la gent que ara agafa el cotxe. Ho empitjoren encarà més amb un càrril bus, que pren espai als altres vehicles i congestiona encarà més les vies.
No vui veure com quedarà la nostra imatge en el Barcelona meeting point. Davant tot d'ejecutius de paissos on les coses van bé.
Per cert la ministra no dimiteix i no la cessen. I els reponsables polítics catalans miren més per qüestions de partit protegint la ministra que pels seus governats.
Com es deia abans Europa acaba als Pirineus.

Per cert actualitzo les molèsties dels tall del servei de rodalies: Un mes de tall per a rodalies i quatre pels FCG i uns 200 milions de costos com ha calculat per la patronal.