Som la JNC. Ara a Salou.

El divendres 29 de Febrer a les 19:30 La JNC fa un acte de proximitat a Salou, en el si de la campanya SOM, organitzem un Cafè amb joves a la cafeteria Coffee Break al carrer via Augusta amb Berenguer de Palou. Amb presència del nostre candidat per les eleccions espanyoles per Tarragona i numero 6 de la candidatura de CiU al congres Oriol Vázquez [link]http\\oriolvazquez.blogspot.com [/link].

En l'acte donarem a conèixer qui som, que som, quins són els nostres valors i que defensem a la gent que estigui interessada en la nostra tasca.



De la fundació Catalunya oberta:

La panxa del bou

El Calbot

El debat Zapatero-Rajoy ha tornat a demostrar la feblesa de les posicions catalanes en la política espanyola. Els líders del PP i del PSOE no es van posar d’acord en res excepte en ignorar els partits catalans que probablement necessitaran per governar. Cap gest. I davant d’aquesta polarització premeditada, com responen els partits catalans que aspiren a ser decisius a Madrid? Es deixen marginar: a la tele, a la premsa, a la ràdio. Aquests dies, l’elector català pot parafrasejar aquell passatge del Patufet: “Catalunya on ets? A la panxa del bou que no hi neva ni hi plou!” Consti que, per salvar el Patufet, va caldre que el bou fes un bon pet.

Sort vam tenir dels consellers del partits de obediència Catalana: CiU+ERC+ICV podessin evitar-nos a la CCMA: el Haver de suportar el debat i fer el debat al divendres amb les forces polítiques catalanes i no és deixessin imposar el debat recuit i insuls a 2 bandes.
Extranyament el gran ignorat en el debat és el més desitjat per ambós contendents; CiU.
Perquè Tant ICV com ERC estan representats pel PSOE amb qui van plegats de bracet al senat tots els intents de fer veure el contrari, la evidència és veurà en els sobres sèpia.

PP i inversió lingüística.

Des del PP i C's s'apel·la a un suposat liberalisme i defensa del dret a decidir per justificar l'eliminació de la immersió lingüística a l'escola. Llàstima què oblidin els valors liberals de llibertat davant la llei i la igualtat d'oportunitats què justificarien en sentit invers al què ells diuen.
Perquè el coneixement del català junt al del castellà és imprescindible per treballar a la administració pública i per tant iguala les oportunitats dels col·lectius de parlants el conèixer-lo. I més perquè augmenta les oportunitats dels castellanoparlants, ja què els catalanoparlants són bilingües.

S'inicia tot amb la fal·làcia de considerar el ensenyament un bé privat i no un bé públic, es a dir, econòmicament el consum de un bé no impedeix el consum de l'altre i del mateix bé se'n poden beneficiar diverses persones. Mentre que un bé "normal" sols pot ser consumit per un únic consumidor i ha de ser produït cada vegada i el consum del bé impedeix el consum de l'altre bé (exemple una barra de pa (bé privat) / la formula de pa (bé públic)).
Continuant desenvolupant aquest fal·làcia arribem a la següent el aprendré català fa disminuir el coneixement de castellà, FALS! I es pot comprovar empíricament a través dels resultats acadèmics que demostren diferències inapreciables entre les notes de castellà de Catalunya i de la resta d'Espanya.
L'altra fal·làcia és negar la discriminació permesa del català en la societat per part de la administració de l'estat. I girar la truita parlant de un discriminació positiva del català o directament de discriminació del castellà.
En canvi és al contrari la discriminació es al català (i les altres llengües; de especial defensa y protección): Aquesta discriminació ve del fet que la administració espanyola, veu Espanya com a una i monocultural castellana. Com a conseqüència defensa què la única llengua a promoure és el castellà i com a tal, es gairebé impossible aprendré una llengua espanyola que no sigui el castellà en la majoria de escoles oficials, de fet és més fàcil aprendre català a en una universitat alemanya que en una espanyola, d'idiomes, el català esta discriminat a la justícia, les webs oficials de l'estat o el tràmits telemàtics a amb l'administració central solament és poden fer en castellà.

La immersió és pot considerar des de un punt de vista liberal, com un equivalent a la caixa de Edgeworth i un equilibri de Pareto on és "beneficia" a la part més dèbil: Augmentant la dotació del Bé: català perquè hi hagi un equilibri en el lliuremercat .
En paraules per a la resta dels mortals: La Generalitat fa el ensenyament en català per compensar la superior presència del social del castellà, tot i les directrius i lleis estatals per garantir el drets de las "lenguas de especial respeto y protección" i la discriminació feta per l'aparell estatal a totes les altres llengües diferents de la Castellana.

Catalanistes Emprenyats

Vicenç Villatoro

Catalanistes emprenyats

Enmig del desgavell i el col•lapse tercermundista de les infrastructures a Catalunya, el periodista Enric Juliana va posar en circulació l’arquetip del català emprenyat. Quan darrera d’un arquetip –el senyor Esteve, el Quixot o Sancho Panza- hi ha alguna mena de realitat, els arquetips arrelen i tenen èxit. L’arquetip dibuixat per Juliana n’ha tingut. Hi ha un català emprenyat. Però aquesta setmana preguntaven des de RAC si la gent se’n sentia i a tots ens va sorprendre que relativament pocs catalans reconeixien estar emprenyats. I que es repartien de manera molt desigual pel mapa polític del país. Vaja, podríem dir que estaven concentrats als electorats d’Esquerra i de CiU, mentre que eren molts menys en els electorats socialista i popular i gairebé cap a l’electorat feliç d’Iniciativa.

Potser el que passa és que l’arquetip dibuixat per Juliana necessita, per explicar-lo, un matís: el que hi ha és el catalanista emprenyat. Vull dir que aquest malestar detectat i ben definit per Juliana no el tenen tots els ciutadans de Catalunya, el tenen sobretot els catalanistes. Dit d’una altra manera, l’emprenyament no neix només d’un retard del tren, de la llum que se’n va o de la incomoditat en el trànsit. Aquestes circumstàncies es converteixen en emprenyament polític quan troben a més un malestar ideològic, quan contrasten amb una determinada idea de país.

El català emprenyat no és tant sols algú que arribarà avui tard a la feina. És algú que tenia una idea d’excel•lència i de modernitat sobre Catalunya i li sap tan greu arribar tard com la sensació de ridícul col•lectiu que això li comporta. És algú que quan no arriba el tren no tant sols pensa en els inconvenient pràctics que això li provoca, sinó també en les causes per les quals el tren arriba tard, la manca d’inversions, les balances fiscals, el paper assignat a Catalunya en aquesta Espanya radial de Zapatero, que és la culminació de l’Espanya de sempre. El català que s’emprenya ho fa en el punt just de trobada entre l’idealisme polític i la constatació dels problemes pràctics i quotidians. Si només hi ha una d’aquestes dues potes, només la política o només la del cabreig personal, no s’arriba a la categoria de català emprenyat.

Potser per això tants electors socialistes i populars a Catalunya no estan emprenyats, encara que també facin tard a la feina per culpa dels trens que no funcionen. Perquè no participen en la idea de país que entra en crisi per aquest col•lapse de les infrastructures. El seu cabreig és conjuntura, no té dimensió política, no connecta amb una interpretació ideològica. Per això el PSC sobreviu electoralment als desastres de la legislatura, mentre que el català emprenyat es produeix sobretot en l’espai del catalanisme. És un emprenyament amb transcendència política. També amb transcendència electoral? Ja ho veurem. Però es pot arribar a produir la paradoxa que l’electorat, amb l’abstenció dels emprenyats i la indiferència dels altres, acabi premiant als causants del col•lapse que els ha fet emprenyar.

Democràcia Socialista

L’aprovació per part del Parlament de Catalunya d’una moció contra el traçat previst del TGV a Barcelona ha donat pas a un espectacle indigne. El govern de Catalunya va perdre una votació al Parlament perquè un dels seus socis va donar suport a la moció de l’oposició. Podem dedicar tant de temps com vulguem a analitzar per què la moció es va presentar precisament en aquest moment, prop de les eleccions espanyoles, i perquè ERC va votar contra els plans defensats pel govern del que forma part, però això no és rellevant, això forma part de la manera habitual de fer política. Aquí el realment significatiu és que des del mateix moment que es va aprovar la moció, alts dirigents del partit socialista i del govern han declarat solemnement i de manera reiterada que no pensen fer el més mínim cas a la resolució aprovada per la cambra catalana.

No és el primer cop que un govern no fa cas d’una moció parlamentària, però mai no s’havia vist una actitud tan prepotent, un menyspreu tan públic i reiterat de la sobirania popular, que és en definitiva el que representa el Parlament. Durant les dues darreres legislatures els dirigents socialistes s’han fet farts de defensar els seus governs de perdedors amb l’argument que aquestes són les regles del joc i que cal respectar les decisions del Parlament de Catalunya. Tenen tota la raó. El que no s’hi val és exigir que s’acatin les resolucions del Parlament quan et van a favor i passar-se-les per l’arc de triomf quan et van en contra.

El dirigent socialista italià Bettino Craxi ha passat a la història per haver dit, a resultes d’un periodista que li pregunta què era el socialisme, “socialisme és tot allò que fan els socialistes”. Els socialistes catalans encara han anat més enllà i actuen sota el lema “democràcia és tot allò que afavoreix als socialistes”.

Font: De la Fundació Catalunya Oberta.

La Catalunya optimista?

"Uno de los más grandes errores es juzgar a las políticas y programas por sus intenciones, en lugar de por sus resultados." Milton Friedman.


La administració pública a vegades fa mèrits per ser ineficaç, llunyana, lenta i ineficient per al ciutadà. Com a mostra un botó de la mà de la Ministra menys ben valorada: Carmé Chacón. Amb la inestimable ajuda del conseller Baltasar de Medi Ambient i Habitatge. Han convertit en un Bluff una llei prometedora per ajudar els joves a emmancipar-se.

Un cas antològic és la llei Chacón d'habitatge que té el magnífic efecte que a Catalunya solament dos dels 5491 sol·licitants d'ajudes de dos-cents quaranta € al lloguer han estat aprovades, sent la Comunitat Autònoma on més sol·licituds s'han presentat, Sorprèn llavors al veure la quantitat d'ajudes què s'han tramitat a tot l'Estat. En total pugen a 1932 de les que 1880 ajudes han estat aprovades sobre un total de 33.199. Alhora Catalunya és la Comunitat Autònoma on més consultes s'han realitzat 39.226 de 140.223 al total de l'estat.

La causa, segons la ministra d'Habitatge, Carme Chacón, és que el formulari de sol·licitud, demanava entre altres dades, el número de compte bancari del propietari del pis, una dada impossible d'aconseguir per a la majoria de llogaters. Chacón ha assegurat aquest dimarts que el problema ja s'està resolent, però de moment el fet és què només dos catalans rebran l'ajut en la primera fase del pla.

A més el baix nombre de ajudes concedides a Catalunya respecte el total, un 1 per mil, és deu en gran part en una "confusió" entre el departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat i el Ministerio de Vivienda que ha tingut com a resultat que solament 2 catalans puguin obtenir ajudes pel lloguer.

No patiu la Ministra Chacón considerà què són petits problemes que "s'han anat resolent sobre la marxa" indicant que en tot cas, el govern disposa de dos mesos per tramitar cada sol·licitud.
Segons la Ministra Chacón: Les ajudes al lloguer en què "s'han complert totes les expectatives" i s'ha assolit un "èxit indubtable".
Sense cap dubte és un brillant inici per "el any de l'emancipació" en paraules de la ministra i per els 1880 joves que podran començar a beneficiar-se de les ajudes del lloguer a partir de finals de Febrer. Poden ser optimistes els dos beneficiaris ja què 5489 sol·licitants no ho poden ser.

En vista la gran quantitat de anuncis en forma de propaganda institucional feta de la llei del lloguer arribo a la conclusió: Què el gran "autobombo" en la forma de despesa en publicitat i propaganda feta amb aquesta llei supera de llarg els beneficis pels ciutadans. Què per beneficiar se'n han vist obligats aportar entre altres dades, dades difícils d'aconseguir o que els propietaris estan poc disposats a donar.

Font: http://www.avui.cat/economia/detail.php?id=20830

López Tena creu que la independència de Catalunya també és el millor per a Espanya

De cara a la pròxima participació de Alfons López Tena en una Conferència a Tarragona aquest dijous 14/2/2008 a les 20:00 a la seu de CDC a la Avinguda Catalunya 56. Us penjo un article què ha sortit recentment als mitjans referit a la seva persona.

El vocal del Consell General del Poder Judicial i cofundador del Centre d'Estudis Sobiranistes Alfons López Tena ha defensat la independència de Catalunya argumentant que és la millor solució de futur tant per Catalunya com per a Espanya, ja que segons el seu parer, l’actual situació perjudica el progrés d’ambdós territoris. Tena ha destacat que en el moment actual “Catalunya té les millors oportunitats que ha tingut mai” per assolir la independència ja que hi ha “una democràcia consolidada” i un procés “d'integració a Europa i de globalització” on Catalunya no depèn del mercat espanyol per obrir-se comercialment.

Tena ha explicat que els beneficis per Catalunya serien evidents perquè “l'Estat estaria al servei dels interessos catalans, acabaria amb l'escanyament fiscal, i la Generalitat tindria competències per resoldre els problemes dels catalans”. Així, ha recordat que aquesta situació s'ha fet palesa amb el recent “esfondrament dels serveis públics” que presta l'Estat Espanyol, com ara els ferrocarrils, els ports, els aeroports i l'electricitat, on el Govern català “no pot fer res”.

En una conferència celebrada al Casal Cultural de Mollet del Vallès i que ha estat el segon acte del projecte de la Casa Gran del Catalanisme, López Tena ha remarcat que una altre possible solució a la situació de xoc permanent entre l'estat espanyol i Catalunya seria “la creació d'un estat plurinacional”. Ràpidament, però, ha desestimat aquesta opció perquè en tal cas, “la part espanyola hauria d'acceptar que només és una part i no pas un tot” i com que això “no ho accepta” perquè “ni tant sols" admet "un estatut”, llavors, ha afirmat, l'única solució per a Catalunya “és la independència”.

Pel que fa els mecanismes legals que s'haurien d'adoptar per aconseguir la independència, el cofundador del Cercle d'Estudis Sobiranistes ha explicat que amb l'actual Constitució Espanyola no es pot fer res ja que “es fonamenta en la unitat indissoluble de la nació espanyola” i no en reconeix cap altre de possible. En aquest sentit, ha remarcat que l'actual Constitució, tot i tenir “un aparença d'autogovern” no ofereix res més que “descentralització administrativa i subordinació política”. Per tant, Tena creu que des del punt de vista legal, la única manera d'aconseguir la independència és que “els partits catalans guanyin les eleccions amb una proposta pràctica d'independència” en els respectius programes per poder fer un referèndum.

800 anys i 3 dies

El 2 de Febrer és van celebrar els 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276). Què regnà de 1213 a 1276. Conqueridor/ alliberador de les Balears i València. Gràcies a la repoblació feta posteriorment a les conquestes, tant de les illes com del País Valencià, acabaria configurant els posteriors països catalans. I crearia la base per l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó.

Aquest fet contrasta davant la meva sorpresa veient les noticies de TV3. veient la gran quantitat de celebracions de la data: A Montpeller, València, Balears o Perpinyà i l'absència total d'actes institucionals a Barcelona i la resta de Catalunya. I Salou en particular, ja que fou port d'on sortiren les campanyes per conquerir Mallorca i Eivissa.

I em pregunto perquè no s'han fet actes a Catalunya? A cas aquesta data no té importància alguna perquè és historia i no actualitat? No s'hauria de minuspreciar la pròpia historia i s'hauria d'haver aprofitat l'acte per fer país i fer cohesió de país. Les raons de no celebrar-ho com mereix la data no hem venen al cas. Seria una bona manera per recuperar l'orgull de país després dels continus desastres dels últims anys, com apagades, caos ferroviaris o desgoverns. Hi ha què diu des del republicanisme més acèrrim què els fets dels Reis no s'han de celebrar si no els èxits del poble ras... comentari que mostra molt poca intel·ligència. Però clar els catalanistes estan a la oposició.

Fa temps què és vox populi la desnacionalització de Catalunya i què aquesta s'està fent des de dalt. Primera mostra fou la CCRTV, que des de 2003 perdut el lideratge, fa anys que va avisar en Víctor Aleixandre amb els seu llibre: "TV3 a traicio", excepte Catalunya radio però ha anat perdent oients a cap l'emissora del grup Godó: RAC1.
Fa poc fou la demostració que fa setmanes que dóna voltes per la xarxa què els acords de govern què és prenen és redacten en Castellà i després són traduïts corrents al català amb gran quantitat de faltes d'ortografia i catalanització de cognoms castellans. Vull agrair a n'Elies115 pel seu gran article:http://elies115.blogspot.com/2008/01/thin-red-line.html .
I ara la minuspreció de de una data històrica, segurament tenien coses al cap més importants a fer com fer precampanya però cap dels grups del govern ni tan sols va passar a fer una trista ofrena floral al monestir de Poblet, on esta enterrat el rei Jaume I.

La nina què parla

La nina que parla

Què se n’ha fet del PSC quan els socialistes presenten una candidata que és com aquelles primeres nines que parlaven: lletjota, inexpressiva, encarcarada I te n’afartaves immediatament perquè sempre deia el mateix?

Les paraules que més repeteix Carme Chacón són “José Luís Rodríguez Zapatero” I “TOTA Catalunya”. Òbviament ningú del seu equip de campanya té la mínima idea de català, doncs els catalanoparlants mai hem comès aquest error que ve de la traducció literal del castellà (toda Cataluña), això no importaria si no fos perquè es presenta per Catalunya I està clar que és una operació pensada des dels despatxos montillistas que ocupen seus de l’administració però només administren el vot del cinturó de Barcelona.

Aquest és l’únic motiu que trobo per presentar una candidata així. Sortida del Baix Llobregat, està dissenyada amb els disquets dins el caparró que una vegada I una altra van garlant el mateix. Ja li pots preguntar el que sigui, ella només contesta fent escarafalls de l’odi que el PP sent per Catalunya com si ells no fossin espanyolistes a ultrança, I ensabonant el seu adorat ZP. M’expliquen col•legues del seu propi partit que de vegades es senten avergonyits de com fa la pilota al president, que després de cada intervenció agafa el mòbil I no es talla ni un pèl amb elogis ditiràmbics: “oye José, has estado muy bien, de verdad, insuperable, los has dejado…”

Un altre dels seus escassos temes en el menú és el recurs d’inconstitucionalitat que el PP ha presentat al TC contra l’Estatut. Si li dius que el PSOE ha fet exactament el mateix però en lloc de presentar-ne un a la totalitat ho ha anat fent amb set iniciatives diferents, I li poses el cas del Defensor del Pueblo, sr. Múgica, del PSOE , ella, com si haguessis tornat a estirar el fil amb l’anella que duien a l’esquena les nines que parlaven torna a començar emfàticament “ miri, el que no es pot permetre és l’actitud irracional del PP contra Catalunya que ha portat al boicot de productes I nosaltres no ens mereixem…bla, bla, bla”

És absolutament decebedor que aquesta dona sigui la veu del PSC a Catalunya, es pot discrepar en idees, en projectes, però és una vergonya tenir un discurs tan pobre, tan incorrecte, tan dolent… Si creiem de debò que les dones hem d’ocupar llocs a la política, hauríem de ser les primeres en exigir que se’ns demani preparació I solvència i no acceptar donetes apèndix del “jefe” de torn.

Francament, podent comptar amb dones del PSC que han demostrat saber portar un ajuntament, una conselleria, enfrontar-se a reptes de govern complicats… què hi fa la Chacón aquí? Què hi diuen des de l’Institut Català de la Dona? Munten un sidral per un cartell d’assafates nues I no diuen ni piu davant la manca d’intel•ligència en pilota picada?

Natàlia Molero