Per fi s'ha inaugurat l'obra que va dinamitar el primer Govern Tripartit, inclús abans del viatge a Perpinyà, i va fer que és fes les la primera de les grans picabaralles entre socis del Govern, posicionats a favor i en contra de l'obra. com vull què us feu la vostra pròpia
opinió us penjo una entrevista a 3 persones amb diferents punts de vista.
El resultat d'aquesta obra s'en
ha parlat molt i sobretot dels seus costos sobretot ambientals, que té qualsevol actuació en el territori, i aquest cost mediambiental sol ser la principal raó per justificar la oposició al projecte.
Avui hi ha a casa nostra sobretot a l'esquerra ultraconservadora. Que orfé de projecte polític transformador de la societat després de l'esfondrament de la URSS va trobar una nova causa en el mediambient. Enarborant com a projecte una cultura del no. Molts cops justa i racional i d'altres del tot irracional del no per el no.
Ho poden vendré i ho saben vendre molt bé el no a determinades infraestructures. A ningú li agrada que li construeixin una línia d'alta tensió al costat de casa. Si de cas el què mai expliquen és el cost d'oportunitat; que des de l'oposició a aquests projectes no és planteja mai, quin cost té no fer res?
Però i els beneficis? Tota obra pública què és fa té com a objectiu crear un benefici per al territori a llarg termini, en aquest cas aquesta via va ser plantejada pel Govern del president Pujol (CiU) el 1998 amb l'objectiu local de Comunicar Vic i Olot i global de comunicar Vic amb Figueres i la Frontera Francesa.
Resultant aquest en un benefici de reduir els temps de trajecte en 30 minuts i el recorregut en 19 kms. I sobretot ha ajuntat dos territoris històricament mal comunicats.
Desgraciadament les picabaralles del Govern han reduït el pes del projecte, han allargat l'obra i han incrementat el cost de 187 m€ pressupostats a 300 m€.
I em sembla bé que és parli de respecte al medi ambient i ningú nega que un paisatge ben gestionat és també font de riquesa, però perquè sigui font de riquesa ha d'estar ben comunicat per a poder atreure visitants i no aïllat. Però seria un error subordinar la imprescindible protecció d'aquest medi ambient sobre el benestar de les persones i les seves possibilitats de desenvolupament econòmic i social.
Igualment el progrés tècnic ha dut a un menor cost ambiental de l'obra pública i no és el mateix l'impacte de fer l'obra avui de fa trenta anys.
Com diu en Ramon Tremosa Catalunya té al seu davant un futur brillant i hi han oportunitats que no s'han de deixar escapar.