Persecució

El tripartit tremola i les enquestes fan què no sumin i tres persones els treuen la son i el ciment de la cadira: L'un és l'Artur Mas en les enquestes CiU amenaça perquè en totes les enquestes puja i aquesta és la tendència: A causa de la situació econòmica i social, mala gestió, incompliments sistemàtics de ZP.
Paradoxalment PSC és l'únic partit del Govern què es manté i els seus socis s'enfonsen i inclús perilla la alcaldia de Barcelona què per primer cop en 32 anys d'ajuntaments democràtics pot abandonar les mans socialistes.

Apart hi ha dos outsiders: El Reagrupament dirigit per Joan Carretero i el Probable salt de Joan Laporta a la política. Que el tripartit considerà una amenaça política greu. Perquè poden contribuir a l'enfonsament de aquesta nau a la deriva que ha estat el govern de Catalunya els últims anys.

La resposta del govern ha estat llençar la inquisició Espanyola a la carrega amb mètodes que ja estem acostumats a veure dintre el més profund de la Península, incloent les filtracions dels sumaris judicials.

El linxament per part dels mitjans afins i públics s'ha semblat una mena d'esport de buscar el disbarat més gros mai escrit. va començar per dinamitar i atacar a Joan Laporta i Reagrupament.

Ara la gran oportunitat d'evitar la debacle i aferrar-se a una cortina de fum l'ha donada el cas Millet i on els mitjans han mirat de convertir en el cas CiU. Per atacar a Artur Mas. Les aportacions fetes per ell a la Fundació Trias Fargas a traves de convenis amb el Palau. Legals, però dubtosament ètiques; perquè de cas contrari a hores d'ara ja ens ho haurien dit. Al igual que el Tripartit mateix, legal però èticament molt dubtós d'aprovar o el propi finançament públic (per part d'administracions socialistes i de l'obra social de Caixa Catalunya) de la Fundació del PSC-PSOE.
No obstant aquests són una petita part dels fons malversats.

Dia a dia continua el linxament i la acció inquisitorial i propagandística dirigida i magnificada a traves dels mitjans i els professionals dels mitjans públics què eufòrics s'han apuntat a la croada propagandística per a desgastar a CiU. Irònicament venint d'un govern que deia què "despolítitzaria els mitjans públics".
Pel què és veu ells saben que no poden guanyar votants, perquè ho fan bé i què els voten com a vot de càstig per tant la seva tàctica; passa per a desmobilitzar els votants de CiU a veure si així poden sumar. Com diria Alfonso Guerra: "Mejor perder con los nuestros que ganar con los suyos".

arguments a Favor i en contra de la Independència de Catalunya

Aquests són uns arguments que he trobat és interessant penjar no sols per veure els resultats d'aquests debats i/o comparar-los amb debats fets a altres cadenes com el debat a TD8 en: "Amics, coneguts i saludats".

Si no per comparar la diferent tipologia de l'argumentació tant en el camp Sí com del No. I la diferent apel·lació del arguments i la tipologia dels tertulians.
Com a Exemple he posat el debat fet al Programa de BTV: "Els uns i els Altres".

Debat BTV 1/7
Debat BTV 2/7
Debat BTV 3/7
Debat BTV 4/7
Debat BTV 5/7
Debat BTV 6/7
Debat BTV 7/7

Esteu d'acord amb l'argumentació de les opinions i què us sembla el resultat final? Creieu que un debat a escala catalana o en un altra cadena hauria tingut el mateix resultat?

Cornuts i pagar el Beure

Sento no haver escrit durant tant temps; he estat un temps sabàtic què m'he agafat devorant sèries.

La pujada d'impostos encarà cueja tot que sigui ja un tema una mica antic vull treure-li la pols parlant de qui pagarà.

El mateix dia què vaig parlar dels informes en un text anterior. Vaig trobar-me a la tertúlia del món al RAC1 del mateix dia un comentari esfereïdor sobre la pujada d'impostos.
Un dels tertulians comentava que tècnics del ministeri d'Economia deien que de la Pujada d'impostos Catalunya ho contribuiria amb un 21% a hisenda.

Fent números bàsics 21 és més gran que 19,2 i 16, és a dir PIB i població. Per tant Catalunya és un cop més molt més "solidària" del que li pertoca; alhora que disminueix la inversió pública com denúncia CiU.

Nosaltres no podem ser sempre els ases dels cops ni ser els què amb el nostre esforç fiscal paguem el bucle: Destrucció d'ocupació, increment de la despesa pública, increment del dèficit, increment d'impostos i destrucció d'ocupació.
Crec què com a acte de responsabilitat CiU ha complert vetant uns PGE que ni generen solucions a la crisi, ni creen el clima perquè els agents econòmics creïn ocupació o posen les bases per solucionar els problemes estructurals d'Espanya (Catalunya inclosa).

Benvinguts a la República Socialista Soviètica de Catalunya.

agraiments a Bacus per aquesta gran imatge, és increible, fantàstica.

El tripartit pateix un transtorn parànoic greu sobre la llibertat de premsa i opinió digne del existent en estats totalitaris. On tot pensament independent i desviat de la ideologia oficial és mal vist, vigilat, controlat i/o reprimit.

Enlloc de Europa Occidendal, amb l'únic cas mitjanament comparable l'Itàlia de Berusconi, un Govern ha ostentat en democràcia tant control sobre el mitjans i tanta obsessió per a controlar-los i per depurar veus dissidents i tenir-hi periodistes que accepten les instruccions o pitjor no necessiten instruccions. La imensa majoria dels mitjans han esdevingut dòcils: afins, controlats o comprats. I tot i així, la seva paranoia és si han pogut difondre el seu missatge i si els mitjans reflectixen la seva acció de govern o si aquesta s'explica prou a la opinió pública.

Encara algú pot creure què el tripartit no pot mostrar la seva acció de govern o els mitjans no ajuden a explicar-la. cosa impensable que no sigui així tenint tal control d'aquests, pot ser llavors el dubte pot ser si existeix aquesta acció de govern, perquè per poca que fos seria noticia. Al igual què la noticia en els mals anomenats "pactes nacionals" perquè són mers pactes de govern on mai es posen d'acord amb l'oposició i si ho fan no es posen d'acord amb el propi govern.

Com no oblidar la construcció de la imatge dels seus grans líders i el culte a la personalitat del Líder ha estat una constant en tots els règims totalitaris. Pot ser per això hi ha la obsessió per si la imatge que donen els mitjans (al Polònia) els afavoreix.

Un altre exemple aquestes obsessions totalitaries és l'informe sobre els articulistes dels mitjans als quals classifiquen segons les seves opinions i afinitat al govern; amb un cost de 27.000 € a carrec de la butxaca de tots els ciutadans, quan perfectament podria haver estat encarregat per a us intern de qualsevol dels partits del govern.

Parlant de informes inútil avui dimarts 5 de setembre al món a Rac1 entre les 9-11 el diputat Jordi Turrull ha narrat la dificultat per obtenir informació per part de les conselleries sobre els informes inútils. I què el propi govern admet què el 16% són de dubtosa utilitat.

El 2010 en l'urna tindrem l'opció de trencar el mur i acabar amb la majoria del tripartit que ofega nacionalment i socialment Catalunya. La tria serà Mas o Montilla i no són el mateix.