Comissió de investigació: Montilla i els fonaments de la democracia.

Em va sobtar que Montilla fes servir la en la resposta a la carta d'Artur Mas on li demanava de constituir una comissió d'investigació; la frase: "La crítica com el poder té límits". I com a argument va mirar d'evitar la comissió d'investigació sobre l'incendi d'Horta, acusant la oposició de fer electoralisme de la mort de 5 bombers .

Sí cert, els límits de la crítica estan en la decència. Però la obligació de la oposició és ser crítica amb les actuacions del govern i demanar responsabilitats. Greu seria sí el poder del Govern no tingues límit i la crítica tampoc, de fet a diferència d'aquest cas; no és el Govern qui ha de criticar a la Oposició per exercir la seva funció democràtica, si no al reves. I sent el Seu el partit que més poder ostenta de Europa occidental. Més merescuda i necessària és la crítica i el control que se'n pugui fer de les actuacions del Govern. I si no passes no viuríem en una democràcia.

Sobre el segon argument. Pot ser tan legítim l'argument del govern i els de l'oposició. inclús tan electoralista pot ser voler la comissió per part de la Oposició com voler evitar-la, i evitar el desgast electoral, per part del Govern. Però davant el flux d'informacions que arriben de l'incendi i que contradiuen les actuacions i declaracions oficials fan pensar més en errors i situacions que requeririen la explicació per part dels responsables en la extinció de l'incendi. I aquest argument es independent de quins siguin el Govern i l'Oposició.

No, per fer electoralisme del morts, als que s'ha de tenir tot el respecte. Si no, per la vida dels professionals que actuen en situacions similars i els perills en què poden incorrer, si no és sap i no es corregeixen els errors que ha mostrat l'extinció de l'incendi d'Horta.

I més cal saber que ha passat perquè a vegades sembla que hi ha consellers i secretaris generals intocables per la crítica. No afirmo en cas que siguin els culpables de l'incendi. Déu me'n Guard, si comparem responsabilitat i culpabilitat. Perquè al ser els caps dels Cossos involucrats els obliga a ser responsables i donar explicacions i justificar les seves actuacions per a aclarir uns fets que ara per ara són dubtosos.

On no hi ha dubte és en el desconeixement que té el president de la Generalitat de quins són els fonaments de la democràcia.

Any electoral: Necessitat de Canvi.

Ens espera prop d'un any agònic de legislatura i la "precampanya" electoral ja inaugurada pel Partit Socialista és farà molt llarga.

Suposadament les eleccions són al Novembre però ara per ara la data real és una incògnita. Segons vaig llegir a Jordi Barbeta (però desgraciadament no trobo l'enllaç). José Montilla esta entre dos focs respecte la data de la convocatòria d'eleccions. Per una banda els seus socis voldrien arribar fins al final i allargar la legislatura el màxim possible.
Però els capitosts socialistes no voldran arriscar-se a que les eleccions i l'efecte d'una derrota se'ls encomani als seus feus de poder a les locals (i diputacions) i a tres ciutats capitals on podrien perdre l'alcaldia: Barcelona, Girona i Tarragona.

Sobre la precampanya iniciada per CiU fa uns dies a diferència d'un to fosc o d'emfatitzar en la necessitat de canvi, que hauríem suposat d'un partit d'oposició. Parteix d'un to positiu i "bon rotllista" amb un logo rejovenit inclòs. Jo ho trobo molt encertat; ja que no pot confiar solament en el seu votant tradicional. Per la pròpia política catalana amb la dificultat d'haver de superar un tripartit format exclusivament per a allunyar-la del poder i dissoldre-la.
Els espots van en aquest sentit de mirar de captar un nou públic objectiu més ampli i canviar la imatge de marca de la formació.
Per això cal felicitar a David Madí i el seu equip. I per una Banda perquè s'ha canviat la imatge de partit de Govern que feia antipàtica la CiU d'abans de 2003 per alguns sectors de la societat catalana o que no la veien més què com un partit de gent gran.
De fet una cosa és clara en José Zaragoza ha quedat descol·locat amb les seves campanyes Gobbelianes, ha estat contraposat amb un missatge d'il·lusió i esperança.

Però és millor sempre ser positiu. Els efectes negatius de gestionar el legat que han deixat al seu pas els dos tripartits ja se'ls trobarà qui arribi a la Generalitat.
I un desgovern seria un suïcidi nacional perquè són en els moment difícils és quan cal un lideratge.

I en aquest cas la inevitable comparació entre Mas i Montilla que ens trobarem en campanya electoral; no té color.
Entre algú que sabut dirigir a un partit que creien mort i enterrat sense Pujol i Poder (sigui sumat al seu mèrit el demèrit dels altres) i ha canviat i maldat renovar un partit amb els vicis i defectes de 23 anys de poder interromput i que era un partit que queia antipàtic a molts sectors de la societat. O un President que tot sol ha dinamitat la imatge pública amb la qual s'havia intentat minimitzar els defectes comunicatius, vestint-lo de gris però eficaç gestor. Però que entre altres no pot cessar a dos consellers de incompetència demostrada, què semblen disposats constantment a superar la sàtira que els fan a Polònia.

Magnífic article de vicent Sanchís sobre la precampanya electoral.

http://www.catalunyaoberta.cat/statics/files/Sanchis166.pdf

Vídeo de la contracampanya.

He tingut problemes tècnics i no l'he pogut pujar al blog.

Traspassos fantasmes (Prat i Rodalies).

He estat uns dies fora de Vacances a Malta i he deixat el blog desatès i sense haver-me acomiadat com hauria.

Puc dir que a la meva Arribada a Catalunya puc constatar que res ha canviat en el pla polític, no hi ha sentència de TC ni res digne de menció tret dels "traspassos" de Rodalies i el Prat.

Parlem del Prat: De fet de la constitució de la nova societat gestora del Prat no crec que en deguem esperar un traspas que valgui la pena des de el punt de vista català. Després de que PP i PSOE estiguin d'acord no comparteixo l'optimisme del Govern de poder millorar-ho en la tramitació parlamentària, ni què el PSc tingui influència en la seva part gran el PSOE. Si he entès la proposta de Fomento la idea seria separar la gestió de la infraestructura del aeroports del tràfic aeri. Aquí tenim un problema perquè això vol dir que no canviarà res però ho remourem tot. Perquè la part important i sucosa què és que els aeroports competeixin per obtenir SLOTs, vols, freqüències i hubs perquè el Prat a l'hora de la veritat no sigui un aeroport subsidiari de Barajas en vols intercontinentals i Europeus, cosa que no canviarà.

La nova AENA aeropuertos serà una societat partida en tres divisions: Madrid, Barcelona i la resta. On l'Estat a Traves d'AENA conservara en exclusiva els dos trossos més sucosos i tindrà un 51% de poder de decisió en el consell i deixarà un 30% a Ajuntaments i governs autonòmics i 19% a Empreses. És a dir Generalitat i ajuntament de Barcelona poden parlar i discutir sobre temes menors i obtenir alguna concessió com les licències de botigues però en les coses realment importants manarà i decidirà AENA. Sobre els altres és deixarà una privatització major i suposo que entraran grans companyies espanyoles del ram de la construcció i probablement la logística Abertis. Serà una empresa deficitària però les empreses i entitats publiques podran tenir més autonomia.

Rodalies: Pel què he entès el que l'Estat ha transferit és el deute. La Generalitat no posseirà ni les vies ni les maquines, sols serà particip de la gestió infraestructura, es dir controlarà les tarifes, les reclamacions i la les freqüències lo últim ho trobo positiu. I El govern central sols cobrirà una part del deute i la resta recaurà en la Generalitat. Si hem de fer cas al conseller Nadal i esperar a un any que vagi millor anem malament perquè si és fa un traspàs és perquè representi immediatament una millora pel ciutadà.

Resum: A mi em fa pudor a gat per llebre al igual que el balanç dels aeroports presentat per AENA costa de creure que el Prat i Barajas siguin deficitaris a ser que hagin imputat una forta amortització al balanç de les noves infraestructures.