Dret de Decidir i dret de prohibir

A nivell de Qualitat democràtica l'Estat Espanyol no és cap del estats punters d'Europa. De fet, és més aprop de Sèrbia que de Gran Bretanya, Dinamarca o Bèlgica. I els últims moviments del Govern del PSOE van en aquest sentit, camí de Belgrad.

No obstant, el centre de l'eix del catalanisme és mou. No és sols l'avanç de l'independentisme i que aquest hagi deixat de ser un moviment existencialista per a ser transversal. Si no que ha empés el centre de la opinió de la població catalana en l'eix nacional. penetrant inclús dintre de alguns sectors del PSC, a pesar de la seva doctrina oficial.
El govern "amic" Espanyol sols pot fer servir el seu únic argument; la prohibició. I no tan sols per por de la Voluntat dels partits catalanistes i de la societat civil catalana per exercir la llei de consultes i la por de que aquesta pugui desembocar en un Referèndum d'autodeterminació. Si no de una proposta més modesta impulsada per CiU que seria impulsar un referèndum previ per a demanar el concert Econòmic.

El govern espanyol sembla disposat a enfrontar-se i ara desprès d'anys d'entrada en vigor de l'Estatut bloquejant l'article no recorregut on es donava a la Generalitat la capacitat de organitzar referèndums. I la llei catalana aprovada i acceptada prèviament per ells, perquè els donava dret de vetó.

És l'espanyolisme qui esta nerviós. Perquè tot els seus esforços de recentralitzar i reuniformitzar Espanya és troba amb moviments centrífugs. On la solució és contraria als seus moviments uniformitzadors perquè són contraris a encaixar ni fer fer més còmodes les aspiracions catalanes en "un projecte comú" perquè hi ha l'oposició (rància) total a qualsevol aspiració catalana. Com a mostra de cinisme hispànic sols cal llegir les Declaracions de José Montilla. Resumides en Catalunya no pot tenir cap concert econòmic perquè si Catalunya no paga Espanya s'enfonsa.

El problema no és nostre, és seu, nosaltres Volem decidir, volem votar, escollir i acatarem el resultat. En canvi el seu únic argument és la prohibició, no volen permetre'ns escollir. Perquè no volen haver d'argumentar a favor de la unitat, amb arguments diferents de la por o el sentimentalisme.

Però, sense el poder d'exercir la intimidació i la violència tot i tenir els membres del poder judicial com arbitres veient els toros amb la camiseta de la roja ben cenyida. El final del túnel s'acosta i ja albirem els primers indicis de llum.

Europa i el tren de la llibertat

La política de infraestructures a Espanya va sobrada de política i paranoies polítiques i poc de sentit de sostenibilitat econòmica o lògica Geogràfica. Un dels casos més fragants i esperpèntics era la Via de mercaderies d'Ample Europeu que havia de comunicar el port d'Algesires amb Europa.
El projecte iniciat en temps de José Maria Aznar i el Projecte continuat pel PSOE (sent el ministres d'Industria José Montilla i Maleni Alvárez la ministra de Foment) havia de concretar-se com a "Travesia Central de los Pirineos" enllaçant Algesires amb Saragossa via Madrid (com no) i comunicar-se a Europa amb un túnel per sota els Pirineus, per Osca Esquivant tant passar per Catalunya com pel País Basc.

Doncs bé, en la Cimera de transport celebrada a Saragossa, el Govern espanyol va fer mans i mànigues per intentar aconseguir convèncer als ministres de Transport de UE de la seva obra Faraònica enfrontada a l'Eix mediterrani. Una línia més econòmica i clarament més rendible; perquè no sols connecta amb Europa quatre dels port Espanyols més importants: Algesires, València, Tarragona i Barcelona. Si no que travessaria i donaria servei a la principal zona industrial i exportadora: (Catalunya i País Valencià) Aquesta proposta ha estat defensada des de fa temps Pels Governs Català i Valencià, lobbies empresarials i que va ser un dels cavalls de campanya de l'Eurodiputat Ramon Tremosa.

Per sort per a Catalunya. la Unió Europea ens dóna un bri d'esperança. Primer: Gràcies a la Postura de França basada en la lògica política no ha volgut fer una obra faraònica amb uns 40km de túnel amb un cost de 4500 m€ i crear una línia nova; si no reforçar el Eix Existent de Port Bou.
Segon: Europa, gràcies en part a la feina feta pels Lobies com FERMED. La Unió Europea veu amb mals ulls un projecte no sostenible, amb el temps i cost que requerirà.
Tercer: La crisis econòmica. Europa s'adona que Espanya dilapida els fons que rep i la seva política de infraestructures com l'AVE no tenen lògica i mai seran rendibles amb el mitjans propis. Per tant els contribuents a la Unió no permetran a Espanya fer aventures dubtoses en l'àmbit de les infraestructures si no són rendibles econòmicament.

Ara bé, què la UE imposi el traçat lògic a Espanya no ens hem de confiar. A Espanya saben i temen que el Eix promogut per FERMED pot ser el nostre "tren de la llibertat", en paraules de l'Europiputat per CiU Ramon Tremosa; per tant miraran de dificultar, paralitzar o canviar la decisió de la UE de cara al 2011 en què s'hauria de fer definitiva.
Convé, a més aprofundir en el dret a decidir i us convido a participar de ILP perquè una de les coses per les què convé ser Estat és per tenir veu i vot a la UE.

Adèu Espanya?

Ahir TV3 va emetre el documental "Adéu Espanya?" dintre l'Espai sense ficció. S'ha de lloar el risc pres per TV3 i en aquest cas la tasca de la televisió pública obrint debat, donant informació i afavorint la reflexió; contrastant amb casos similars com són el Quebec i Escòcia. Aquest ben bé, pot ser és l'acte de construcció nacional més important fet per la televisió publica des dels fets de "la crosta Nacionalista". Trencant així i contradient el mité què és diu què la independència sols preocupa a quatre gats i preocupa negativament als actors econòmics del país. De fet les dades d'audiència 23% i 700.000 espectadors, sent les millors de l'any en dijous per a TV3.

Més detalls de audiència.