Article de la Vanguardia

Gran Francesc Marc Álvaro. No és pot dir més clar.

Un gran finançament... El resultat.

Després de què és vengués el finançament català per part del tripartit com el millor de la historia. No fa pas massa ens vam adonar a que no sols era tan bo com ens havien dit, si no que tenia lletra petita. Com que l'Estat reclama a la Generalitat 694 m€. Les finances de la Generalitat són dolentes, ja ho vaig dir, sense que sigui per ficar-se medalles, la gestió dels Tripartits de l'economia ha estat nefasta.

Us afegeixo un article de Salvador Cot.

Un «tocomocho» de 3.855 milions

Hi va haver un parell de setmanes, l'estiu de l'any passat, que el tripartit va pensar que el nou finançament que havia negociat el Govern català amb el de Madrid els resoldria les incògnites electorals i capgiraria, per si sol, el desprestigi social que ja havia acumulat el govern Montilla. Va ser aquell moment en què Joan Puigcercós, amb gest de satisfacció, va comparèixer davant els mitjans amb un cartellet que deia "3.855 milions d'euros; 105'6% del rànquing".

Ha passat un any i els números no quadren per enlloc. És més, l'Estat reclama que li siguin retornats prop de 700 milions d'euros que falten de la recaptació a causa dels efectes de la crisi. El mateix passa amb ajuntaments com el de Barcelona, que haurà d'enviar a Madrid un xec de 94 milions d'euros.

Al final, després de tantes polèmiques i pressions governamentals als mitjans de comunicació, resulta que el finançament és, com sempre, insuficient i que, al capdavall, acabarà depenent de la disponibilitat -i la voluntat- del govern de Madrid. Que és ben poca, a hores d'ara.

Quan la discussió de l'Estatut, la majoria dels diputats catalans tendien a menystenir els aspectes simbòlics del text (nació, llengua...) en benefici d'un bon tracte financer. Al final, el TC -símbols- i el govern Zapatero -diners- s'han repartit col·legiadament la feina d'escapçar. Total que, per variar, ni una cosa ni l'altra.

salvadorcot@naciodigital.cat

Espanya; un món al reves.

Per algú que vingui a Espanya pot trobar coses pintoresques. Si expliquéssim a algun estranger, com jo he hagut de fer, com ha anat la prohibició dels toreig a Catalunya i ho contrastéssim amb la premsa de Madrid trobaria com mínim a Espanya una casa de bojos (com l'han trobat).

Com a mínim és sorprenent, que la premsa de Madrid, sobretot la més dretana i vinculada al passat dictatorial de l'Estat espanyol. Parli amb aquesta lleugeresa de dictadura a Catalunya. Perquè el parlament hagi legislat i votat a una ILP sobre un tema que té totes les facultats per legislar.

Entenem el procès des de la formulació de la ILP ha estat profundament democràtic, recollint el sentiment majoritari de la població, va recollir les signatures necessàries per ser tramitada, va passar el tall de la mesa i va arribar al parlament on favorables i contraris a la prohibició van poder debatre amb arguments i finalment la votació va donar la victòria als abolicionistes. I que ha coincidit per casualitat en el temps amb un altre moviment democràtic de defensa de la secessió que ha fet què és retroalimentesin i és donessin mútuament ressò internacional.

Com sempre que els convé aquests mitjans garants i defensors de "la democràcia i les llibertats"
no han perdut un moment i han estats ràpids i eficaços en: Mentir, manipular, calumniar, assetjar, pressionar i negar la sobirania del parlament de Catalunya. des del mateix moment que la ILP va passar el tall.

La única cosa que ens fa la prohibició és fer a Catalunya més Europea i avançar en el sentit en què van els canvis en les legislacions europees i dels moviments en altres països on les curses de braus també són tradicions pròpies. Mentre deixa en evidència la barbàrie identitària i la irracionalitat de la Espanya més cañi. I no oblidem la vinculació entre els toros i un dictadura no té res a veure amb la prohibició, si no en la manera com la dictadura de Franco fa fer seva la "fiesta" i la convertir en la "fiesta Nacional".

PD: Hi ha rumors de Boicot .