dimarts, 9 d’octubre de 2007

Gol en Pròpia porta

Aquest article reconec no és de la meva ma i ment però resumeix perfectament com me vaig sentir al llegir a la premsa l'assignació de la nova Terminal Sud de L'aeroport del Prat per Part d'AENA:

Gol en pròpia porta

El president Montilla va insistir emfàticament al Parlament de Catalunya que el govern de la Generalitat que ell presideix havia tingut, per primera vegada en la història, un paper actiu en la decisió presa per AENA sobre el futur de l’aeroport de Barcelona. Aquesta em sembla una declaració política d’una gran importància. Segons persones que hi entenen, com en Ramon Tremosa, en Germà Bel, en Joan Ridao o les agències de viatges catalanes, l’atribució a Iberia i companyia dels espais de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona és un gol que ens han marcat als interessos de Catalunya. Abans de sentir al president Montilla, jo em pensava –i suposo que igual que jo tots els qui creien que ens havien fet un gol, Esquerra inclosa- que el nostre govern havia estat simplement un porter que no havia pogut aturar aquest gol, potser perquè és un porter esquifit o potser perquè, tot i ser un bon porter, el xut era imparable. Però el president Montilla ens diu que el govern de Catalunya va participar en la decisió, que va ajudar a decidir el repartiment d’espais, el premi a Iberia i tota la resta. És a dir, que va ser un dels qui van xutar aquesta pilota que se’ns ha colat per l’esquadra. Llavors, des de la perspectiva de tots els qui creiem que ens han fet un gol, o aquest govern és un mal defensa que s’ha fet un gol a pròpia porta, o és un magnífic davanter capaç de marcar gols formidables. Però de l’equip contrari, és clar.

Vicenç Villatoro

2 comentaris:

Artur ha dit...

Villatoro és un bon periodista. Suposo que deu haver estat extorsionat per les hordes mafioses de la brigada Bolaño. Els socialistes sempre parlen de llibertat però la llibertat des del seu punt de vista és una llibertat per a agredir els que ens ho mereixem.

He escoltat el Vicenç Villatoro en diverses ocasions i crec que és un orador que captiva l'audiència: és potent, divulgatiu, modul.la les frases i sap quan ha d'acabar, quan ha de reprendre el fil i quan esperonar els oients.

També ell és un bon defensor de la darrera frontera occidental: d'Israel.

Josep (sl) ha dit...

Gràcies pel teu comentari Artur. Ell no se però però es ben sonat el Cas de les amenaces de mort a Jordí Barbeta de la Vanguardia i a Francesc Marc Àlvaro. Me temo què som el únic "país" de l'Europa occidental on la llibertat de expressió esta amenaçada des de el govern.