dilluns, 10 de desembre de 2007

PRAVDA

Antoni Aira

Pravda (1) TV

Quan escolto personatges com Joan Ferran no puc deixar de relacionar-los amb els Acebes o els Jiménez Losantos que són referent en l’àmbit de la dreta. No diria que els Ferran siguin referent en l’àmbit de l’esquerra. Això seria tant com atribuir-los una pàtina progressista que desconeixen. En canvi, sí que els identifico un cert dring socialista a l’estil de l’antiga URSS. Parlen desacomplexadament, de forma crua, amb supèrbia i amb una convicció de superioritat moral, política i intel·lectual que els impel·leix a il·lustrar i a “orientar” el comú dels mortals, pobres ignorants i alienats com som. Tot plegat, evidentment, a major glòria del Partit. És per això que m’ha sorprès la forta reacció a les declaracions de Ferran sobre la “crosta nacionalista” que diu que cal aniquilar dels mitjans públics catalans. M’ha sorprès perquè, primer, a aquesta tasca ja s’hi estan dedicant des de fa anys amb el placet implícit dels seus socis de govern i amb l’impotent silenci de l’oposició de CiU. D’altra banda, a més, això és totalment coherent amb la trajectòria dels socialistes arreu on manen (en molts casos des de fa dècades). I el paradigma el tenim en una BarcelonaTV on mai ha planat cap “crosta” que no fos la de l’ortodòxia nicaragüenca.Potser el problema per a Ferran ha estat pensar-se que la conversa amb el periodista d’El Periódico la llegirien només els convençuts. Se sabia en camp amic i es va deixar anar una mica massa? Sigui com sigui, les seves paraules han estat balsàmiques. Ara més gent està en guàrdia respecte d’allò que s’està fent amb els mitjans públics catalans. Ara potser algú més que Víctor Alexandre mirarà de denunciar des de tribunes públiques l’espanyolització dels mitjans depenents del Govern. Ara potser a la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació, els seus responsables –d’ERC– podran mirar de fer valer més el seu criteri... i les seves competències.És per això que la sortida de to de Ferran podria haver estat estranyament oportuna. Jo l’animaria a seguir per aquesta via. I ja posats a fer propostes, animaria Ferran a seguir l’exemple del seu homòleg Jiménez Losantos, que d’un diari online ultra com ell n’ha fet una televisió, també a la xarxa: LibertadDigital TV. En el cas de Ferran, si no se’n surt a l’hora de descrostar TV3, podria muntar-se una tele online i batejar-la amb algun nom de mitjà que li porti bons records. Que l’hi posi Pravda TV, per exemple.

Aparegut al singulardigital.cat

(1) El mitja de comunicació oficial de l'antiga URSS.

Vergonyosa és la passivitat dels socis del govern de la Federació catalana de PSOE. Tebis en paraules i impotents en fets. Per opossar-se a aquestes declaracions de'n Joan Ferran. Què no és cap peó si no tot un peix gros en la Cúpula del PSC i estan en línia de les de'n José Montilla i Toni Bolaño, Iceta i Zaragoza, etc.

2 comentaris:

tresinores ha dit...

Quan fem el que toca, defensar Catalunya diem que anem bé i sovint només anem de remolc dels fets. Quan desballesten el país i reaccionem no anem bé, anem tard per que hi han situacions que no s'haurien de produir. Denunciar-ho i mobilitzar-nos és tant bo com necessari, però no el bon camí ja que tenir aquests personatges amb una quota de poder ens allunya del que seria la construcció nacional.

Però estem on estem i tenim el que tenim i el que ara toca és treballar i fer feina, denunciar cada agressió i no fer més passos enredera.

Josep (sl) ha dit...

Lo què me preocupa és la renúncia dels nacionalistes, sobretot en el govern en la defensa dels mitjans i la tebiesa de la defensa de la pluralitat informativa.