dimarts, 6 d’octubre de 2009

Benvinguts a la República Socialista Soviètica de Catalunya.


agraiments a Bacus per aquesta gran imatge, és increible, fantàstica.

El tripartit pateix un transtorn parànoic greu sobre la llibertat de premsa i opinió digne del existent en estats totalitaris. On tot pensament independent i desviat de la ideologia oficial és mal vist, vigilat, controlat i/o reprimit.

Enlloc de Europa Occidendal, amb l'únic cas mitjanament comparable l'Itàlia de Berusconi, un Govern ha ostentat en democràcia tant control sobre el mitjans i tanta obsessió per a controlar-los i per depurar veus dissidents i tenir-hi periodistes que accepten les instruccions o pitjor no necessiten instruccions. La imensa majoria dels mitjans han esdevingut dòcils: afins, controlats o comprats. I tot i així, la seva paranoia és si han pogut difondre el seu missatge i si els mitjans reflectixen la seva acció de govern o si aquesta s'explica prou a la opinió pública.

Encara algú pot creure què el tripartit no pot mostrar la seva acció de govern o els mitjans no ajuden a explicar-la. cosa impensable que no sigui així tenint tal control d'aquests, pot ser llavors el dubte pot ser si existeix aquesta acció de govern, perquè per poca que fos seria noticia. Al igual què la noticia en els mals anomenats "pactes nacionals" perquè són mers pactes de govern on mai es posen d'acord amb l'oposició i si ho fan no es posen d'acord amb el propi govern.

Com no oblidar la construcció de la imatge dels seus grans líders i el culte a la personalitat del Líder ha estat una constant en tots els règims totalitaris. Pot ser per això hi ha la obsessió per si la imatge que donen els mitjans (al Polònia) els afavoreix.

Un altre exemple aquestes obsessions totalitaries és l'informe sobre els articulistes dels mitjans als quals classifiquen segons les seves opinions i afinitat al govern; amb un cost de 27.000 € a carrec de la butxaca de tots els ciutadans, quan perfectament podria haver estat encarregat per a us intern de qualsevol dels partits del govern.

Parlant de informes inútil avui dimarts 5 de setembre al món a Rac1 entre les 9-11 el diputat Jordi Turrull ha narrat la dificultat per obtenir informació per part de les conselleries sobre els informes inútils. I què el propi govern admet què el 16% són de dubtosa utilitat.

El 2010 en l'urna tindrem l'opció de trencar el mur i acabar amb la majoria del tripartit que ofega nacionalment i socialment Catalunya. La tria serà Mas o Montilla i no són el mateix.

10 comentaris:

Damià Folk ha dit...

Això és penós! I si només fos aquesta mira... però és que en foten una rere l'altre. No paren de cagar-la, és impressionant. Cagada rere cagada i sempre la mateixa història. En mans d'aquesta espècie Catalunya no és un país ni és res. Si no sabem distingir entre un gos i una lleona com collons sabrem fer anar un país? Catalunya, si aquests segueixen al poder, desapareixerà.

Josep (sl) ha dit...

La gonfusió entre gos i lleona no ve al cas.
Els governs socialistes ha marxes forçades han fet una desnacionalització de Catalunya. No és cap error és premeditació, en Joan Ferran no és un cas apart dins el socialisme català si no ideòleg.
Ells saben que el catalanisme els perjudica electoralment.

Sobre els informes sols t'he de afegir la cita de Lord Acton:"I enrecordat, quan tens una concentració de poder en poques mans, sovint degenera en homes amb mentalitat de gangster què obtenen el control, la historia ho ha demostrat" i "El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament".

A Catalunya. El tripartit controla: Els ajuntaments de les 4 Capitals de província, 3 de 4 diputacions provincials, entre elles la poderosa diputació de barcelona. Generalitat i Govern Central.

Artur ha dit...

Tristament el vot català, tal com l'espanyol, és un vot ideològic i res té a veure amb el vot de càstig que podem trobar en altres països. La democràcia serveix per fer fora als governants que ho fan malament. En el nostre país la democràcia serveix per a sacralitzar en el poder aquells que han estat menys votats. Curiós...

Josep (sl) ha dit...

Tristament tens raó. A diferència de les democràcies madures el vot que balla és considera un 5%.

Per això sobretot PP i PSOE realitzen les campanyes de desgast per desmobilitzar els votants de l'altre més què per guanyar-ne de nous.

Al cap hi ha la fi, el fí de la democràcia no és aquest. És no sols escollir els governants; si no fer fora els què ho fan malament.

Josep (sl) ha dit...

De fet castigar els teus votant a altres opcions com sovint passa a arreu sovint sembla impensable a aquí i com a molt t'abstens o votes friki.

Miquel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Miquel ha dit...

Durant la present legislatura han ocorregut tot tipus de successos que fan que la properes elecciones les observi amb molt més optimisme. Les contínues cagades d'en Saura, la demostrada incompetència d'en Montilla, la crisi econòmica, la guillotinada d'en Carod, la irrupció de Reagrupament...

Crec que tot plegat acabarà rebentant per una banda o altra ben aviat, si es que no ho ha fet ja, i llavors tornarem a redreçar Catalunya. Paciència.

Josep (sl) ha dit...

Jo crec què acabarà rebentant perquè no sumaran.

El tripartit rebentarà sobretot per la baula d'Esquerra, per això hi ha tanta hostilitat envers Reagrupament des del PSc. Perquè els seus són els votants més farts de com s'ha dut el tripartit i poden desertar més fàcilment cap a altres opcions catalanistes.

Sobre PSC i ICV els votants què perdin difícilment aniran a la oposició; perquè per ells "votar a la Dreta" pot ser un problema moral. De fet ICV sempre ha estat una manera de agrupar i mantenir el vot que sortia des encantat del PSOE.

Noctas ha dit...

Molt d'acord però d'informes sobre periodistes em sembla que ho fa quaselvol partit que governa! saludus crack...

Josep (sl) ha dit...

Gràcies, Noctas jo he dit que el problema de l'informe sobre els articulistes; és què és fet pel Govern per us del Govern i pagat per tots. Els partits poden demanar els informes què vulguin per a us intern.