SI L'ESTATUT NO CAP A LA CONSTITUCIÓ CAL BUSCAR ALTERNATIVES
Manifestacions i abstenció
Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes
PEREPRATS
Ja ha pres cos la proposta de manifestar-nos en protesta contra la propera sentència del Tribunal Constitucional espanyol d'arranament de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fa mesos que Òmnium Cultural promou en col·laboració amb diverses entitats cíviques, partits polítics i sindicats. Cal, però, esvair alguns malentesos que titulars esbiaixats o declaracions precipitades han pogut generar. La raó de cridar el poble català al carrer no és defensar un Estatut concret, ni el seu contingut, ni la mateixa autonomia, sinó el dret dels catalans a decidir: que un cop ens hem pronunciat en referèndum i hem aprovat una determinada decisió, ningú fora de Catalunya té la potestat de substituir la nostra voluntat per la seva. Fer-ho, com aviat faran el PP i el PSOE sota el barret d'un Tribunal Constitucional que ells mateixos nomenen, exigeix del nostre poble una resposta ferma i contundent de refús, perquè no és això el que vàrem aprovar, també per referèndum, quan fa trenta anys votàrem la Constitució espanyola. Vam acceptar llavors la preeminència de la Constitució sobre l'Estatut, però també, nosaltres i els espanyols, vam acceptar que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya no pot ser aprovat, modificat, ni derogat unilateralment per les institucions espanyoles, perquè qualsevol modificació o derogació que per iniciativa del nostre Parlament aprovin les seves Corts no té validesa legal mentre no l'aprovi el poble català en referèndum. Fa més de tres anys que és vigent un Estatut aprovat en referèndum, i qualsevol anul·lació que del seu contingut faci el Tribunal Constitucional espanyol no és vàlida ni produeix cap efecte jurídic mentre no la ratifiquem els catalans també per referèndum.
SÓN LES REGLES DEL JOC ESTABLERTES en la seva Constitució, que ara incompliran pretenent derogar articles vigents per la decisió unilateral del seu Tribunal Constitucional. Caldrà aprovar aquestes modificacions i derogacions en referèndum, que, també segons la seva Constitució, el govern espanyol està obligat a convocar. Mentre no ho faci, i mentre els catalans no ho referendem, les anul·lacions del Tribunal Constitucional no tindran cap validesa legal, i continuaran vigents els articles que hagin declarats nuls. Aquesta és l'única potestat sobirana dels catalans que estableix la Constitució espanyola, i no podem ni devem acceptar que ens l'arrabassin incomplint la seva pròpia Constitució. No és només l'Estatut del 2006 el que ens volen prendre, és el nostre dret a decidir, i és per reafirmar que som una nació, no una província seva, i que tenim dret a decidir, que sortirem al carrer quan ells hagin decidit la nostra subordinació.
NO ABANS, PERÒ, PERQUÈ LA RESPOSTA a una agressió s'ha de donar quan l'agressió s'esdevé, ja que de res serviria una manifestació prèvia per evitar-la. Tothom coneix la manca d'independència i d'imparcialitat del Tribunal Constitucional espanyol, una joguina desprestigiada en mans del PP i del PSOE, però només d'aquests partits. Només les seves pressions i indicacions són promptament servides pels magistrats que ells mateixos nomenen, i no les de cap altre partit, encara que siguin la dels partits catalans (de què ha servit que votessin l'Estatut un 89% dels nostres diputats?) o la del poble català (de què ha servit un referèndum amb més del 70% del vot favorable?) El Tribunal Constitucional és espanyol, nomenat per espanyols i integrat per espanyols, i es doblega a les pressions espanyoles, no a les catalanes.
CAL, PERÒ, NO ENGANYAR-SE NI ENGANYAR la gent: fem el que fem, els espanyols, que són majoria al seu Estat (per això s'anomena espanyol, no català) i dominen totes les seves institucions, ens imposaran l'Estatut que surti del seu Tribunal Constitucional. Podem manifestar-nos, protestar i proposar, però no podem decidir res, ni tan sols que compleixin la seva Constitució. El procés estatutari ha deixat clar que el contingut de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el determinen el PP i el PSOE al Tribunal Constitucional, i que la seva sentència fixarà definitivament què cap i què no cap a la Constitució espanyola, què és autonomia en el present règim, una mera descentralització administrativa on els catalans no tenen més funció que pagar i obeir. Hi haurà nul·litats concretes d'articles a petició del PP, i declaració dels no anul·lats de subordinació de l'Estatut a la legislació que lliurement en facin les Corts i govern espanyols, que és la posició comuna de PP i PSOE: l'Estatut està subordinat a la normativa espanyola, les Corts i govern espanyols no estan obligats a legislar en compliment del seu contingut, qualsevol decisió catalana pot ser substituïda per l'espanyola. La sentència tancarà el sistema, i el tancarà per sempre; mai més, sota la seva Constitució, serà possible una nova reforma estatutària que superi els límits que ara s'imposaran. És la culminació de segle i mig de catalanisme, que acaba en un règim de descentralització administrativa.
COM QUE L'ESTATUT NO CAP A LA CONSTITUCIÓ, i el dret a decidir dels catalans recollit a la Constitució quedarà arranat, es poden fer dues coses:
1) Reformar la Constitució espanyola. Calen 234 diputats (els catalans n'elegim 47), la mateixa majoria de 3/5 al Senat, elegir un nou Congrés i Senat, que 234 diputats i la proporció equivalent de senadors aprovin per segona vegada la reforma, i referèndum a l'Estat. Per aprovar a les Corts l'Estatut que aprovà el nostre Parlament era suficient el vot favorable de 176 diputats, que no vam tenir fa tres anys. Qui defensi ara que és possible la reforma constitucional, caldrà que expliqui com pensa obtenir el suport de 234 diputats, quan fa tres anys no va saber, voler o poder obtenir el suport de 176.
2) Aprovar la Constitució catalana. Cal que un govern i Parlament catalans elegits amb una majoria independentista promogui i declari la independència, per via de referèndum o parlamentària. No és la situació actual, però pot ser-ho en el futur si la majoria dels votants a Catalunya així ho decidim. Només depèn de nosaltres.
EL POBLE PARLARÀ AL CARRER, que és l'únic que té. Els partits polítics que tenen com a prioritat la defensa dels drets i interessos dels catalans hauran de fer la seva feina, assumir la voluntat del poble, impulsar-la, i fer-la efectiva. Fa dos anys quatre partits (CDC, UDC, ERC, IC) van donar suport a una manifestació massiva de protesta, però no van fer res més. Pocs mesos després, 500.000 catalans que abans els havien votat es van quedar a casa, els van deixar per l'abstenció.
Aparegut a l'Avui.
