dilluns, 3 d’agost de 2009

Erc-quidistància



Ja sabeu els que em seguiu que no tinc el costum de parlar malament d'Esquerra, o del catalanisme en general. I prefereixo no fer ho. Però, no obstant, sense què serveixi de precedent. Desprès de llegir la entrevista a Joan Puigcercós a l'Avui i llegir què el tripartit 3 ja esta decidit si és suma no vaig molestar-me a reprimir-me i em vaig dedicar a anar escrivint aquest escrit en calent.
El títol de l'article l'he tret del diccionari de conceptes bàsics del cimera extraordinària.

No exactament per la decisió de reeditar-lo, seguint ofegant el país amb un monopoli de poder socialista, sola comparable al monopoli del PRI que va atenallar Mèxic durant 76 anys.
No ens enganyem, era l'opció més probable perquè per l'actual direcció d'ERC els Tripartits són una aposta estratègica. I no ens ha de sorprendre perquè per a molts ens era massa evident ja de fa temps i encarà més després què Esquerra subscrigués l'acord de finançament.

La causa de la meva irritació són dos raons. Pel doble ràsser de les exigències d'Esquerra per a fer pactes post-electorals i per les aproximacions tàctiques a CiU marcant distàncies amb els seus socis i futurs socis quan ja han pactat, per mitigar el costos electorals de la seva decisió.

Puigcercós ho deixa clar en l'entrevista e l'Avui: "Per a que és pugui pactar amb CiU. CiU ha de declarar-se independentista". Alhora els socis de Esquerra i Com els del PSC són grans defensors de l'independentisme: començant pels diputats catalans del PSOE al Congreso, que s'independitzen de la seva condició de catalans, quan voten amb el PSOE contra els interessos dels seus votants. En canvi amb els seus socis del PSC hi ha molta més mà esquerra i tolerància. Algú encarà se'n recorda de les línies vermelles i les conseqüències negatives que saltar-se les ha tingut pel PSC.

Si ERC mantingués l'aureola immaculada de 2003 podria anar exigint, després de sis anys governant amb el PSOE a Catalunya. Esquerra ja no té la autoritat moral per exigir com s'ha de declarar la gent i repartir etiquetes de independentista encara menys després d'analitzar els seus fets i els resultats en el camp nacional aconseguits de la mà de PSC i ICV.

4 comentaris:

Miquel ha dit...

En el nom d'una Catalunya més lliure es poden arribar a justificar moltes ideologies, moltes accions i moltes estratègies polítiques, ara bé, el que està fent Esquerra ja no s'agafa per enlloc.

L'home del sac ha dit...

Millor que ja no ens intentin ni enganyar. Suposo que més que res perquè han vist que ja no se'ls creuria ningú. Almenys ara no hi haurà cap il·lús, com jo en les últimes eleccions que es pensava que el tripartit no es tornaria a repetir.

Josep (sl) ha dit...

Perdoneu que no us hagi respost abans.

Miquel: Tens tota la a raó perquè els fets i les paraules d'Esquerra fallen per un punt, molt important segons la meva opinió, els resultats.
Pots defensar el que vulguis però són els resultats el què et permet donar una justificació última dels teus fets.

Home: Per desgràcia sempre enganyaran a algú o algú viurà amb l'esperança de no ser enganyat de nou o que té en el partit "x", en aquest cas Esquerra, una fe fregant la religiositat. Per sort podem dir que cada cop són menys gent. Tu n'ets exemple.

En tot cas Esquerra a traves de Puigcercós ho ha deixat clar sols faran tripartit.

Noctas ha dit...

Esquerra ha perdut tota la seva credibilitat i per tant no poden exigir res de ningú. Amb el cuento que son de esquerres pacten abans amb el Psc que no pas amb ciu i això és intolerable en un partit que es defineix d'independentista. El que espero és que els votants deixin de donar-li suport. El dia que no rebin vots el tipatit caurà.