diumenge, 21 de febrer de 2010

Qui imposa què...

Recentment plataforma per la llengua ha denunciat amb seguit d'informes la discrimiació soferta pel català, aplicable a les altres llengües cooficials, enfront del castellà. Tot i el mantra repetit constantment pel nacionalistes espanyols.

No obstant no té fonament aquesta repetició, més enllà del Gobbelià principi: De menteix sense parar que de la mentida alguna cosa qualla. A Espanya a més el catalans en certa manera hem estat els seus jueus particulars.

Fa por sobretot la falsa associació entre liberals-espanyols, que combina com la llimonada amb el bicarbonat, que faria que Hayek o Berlin és remoguessin en les seves tombes, per a negar el dret als catalans d'exigir respectar els nostres drets lingüístics amb frases sospitoses com: "Tu que puedes escoger"; Ja ho faig escullo català, que pel què sembla poder escollir vol dir poder escollir castellà.

Com bé diu l'Enric Vila en aquest escrit: "vostè apel·la a l'esperit liberal però igual que el conductor del programa obvia que les nostres lleis les aprova un parlament democràtic (afegeixo jo: a més, reiteradament escollides majories de les formacions catalanistes). Parla de la Constitució, però obvia que la política lingüística de la Generalitat ha estat sistemàticament refrendada per les sentències dels tribunals. Com volen que em prengui seriosament les seves apel·lacions a la llibertat si destil·len la mateixa prepotència i el mateix menyspreu que expliquen el nefast currículum que el castellà té a Catalunya? El liberalisme no és només una paraula, és una actitud. En comptes de plantejar els problemes en termes insultants, mirin de guanyar unes eleccions a Catalunya. O encara més, facint-se aquesta pregunta: per què el català continua viu? Després de tres segles proscrit per llei, després de dues dictadures feixistes, després de diversos allaus immigratoris que haurien resultat definitius en qualsevol país i que encara avui alguns intenten utilitzar políticament, la cultura catalana hauria de ser una cosa residual i, en canvi, continua sent l'eix vertebrador del pensament a Catalunya.".

Per tant, apel·lar al liberalisme per defensar un nacionalisme espanyol ranci com el de sempre, amb tics del segle XIX en ple segle XXI, és voler-nos aixecar la camisa.