divendres, 5 de març de 2010

La mort d'un innocent i els silencis benpensants

Fa uns quinze dies de la mort de Orlando Zapata Tamayo, disident cubà, desprès de 86 dies de vaga de fam. Aquesta mort ha demostrat la realitat del que deia George a Orwell a la rebel·lió dels animals: Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d'altres.

La mort del dissident polític cubà Orlando Zapata Tamayo ha mostrat la imatge que no tots els dictadors són iguals. Alguns tenen el benefici de tenir apologistes. Què per raons ideològiques i d'oposició als EUA són sempre benèvols amb el "Comandante". Als que mai els falta l'excusa per minimitzar qualsevol crítica a Cuba. sota l'excusa que Cuba té un sistema educatiu o Sanitari una mica més homologable que els seus veïns caribenys. Però deficient, a tot estàndard desenvolupat. Justifiquen un estat policial i una manca total de llibertats a Cuba. La llibertat és té o no i els cubans no la tenen.Llavors viuen en una dictadura.

Una dictadura de dretes i una d'Esquerres no tenen més diferència que l'adjectiu. I el més diferent a elles és la llibertat. I el fet què el castrisme sigui un moviment d'esquerres. Li ha donat una simpatia a ulls de la intel·lectualitat europea (que té la sort de no viure en el règim que tant ha admirat) per reduccionisme ideològic. On en casos més molt reduïts ha pesat més que fos dictadura a què fos d'esquerres; obstant el més general ha estat el segon el què ha disculpat el primer. Intel·lectualitat que d'altra banda era hostil a les dictadures del Con sud i mai sabrem si amb més força, si era perquè eren de dretes o perquè eren dictadures. De fet el castrisme com tota dictadura (pe: Les del Con Sud): Ha matat, ha empresonat, ha reprimit i censurat i encarà ho fa a tot pensament discordant. Ha estat tan corrupte o més que el règim anterior, s'ha sostingut amb el poder via el control de la població i ha dut a la misèria la que era la illa més rica del càrib.

La funció de les vagues de fam és trobar repercussió, en aquest cas no a dins de l'illa perquè és impossible degut a la censura de premsa, si no a l'exterior. Si hem de veure la repercussió que ha tingut a Catalunya a la premsa amb prou feines va arribar més enllà de breu.
Si hem de mirar la nostra caspa intel·lectual nostrada, que va córrer a fer-se fotos amb Ainatu Haidar, van a fer manifestacions i "perfomances" contra la la Operació Plom Fos o fan declaracions polítiques; van callar. Els nostre arquetipus d'activista drets humans és selectiu pren part a favor de marxes, protestes i manifestacions pro-palestines o altres causes nobles llunyanes. Però mai respecte a Cuba, ni hi és, ni se l'espera.

Vista que la voluntat de Orlando Zapata era amb la seva vaga de fam fer repercussió inclús de la seva mort. A Catalunya ha mort en va.




2 comentaris:

Adrià Izard ha dit...

Jo no estaria gaire d'acord amb les vagues de fam però en aquest cas és necessària per denunciar la situació a Cuba(penosa per cert). Però crec que s'està posant de moda el tema fer vagues de fam. L'altre dia en van fer una per aquí per no recordo quina tonteria i és un exemple de vagues que no calen. Hi ha gent que només busca sortir a la tele tot i tapant problemes molt més greus.

Josep (sl) ha dit...

No se si és un tema menor o una rucada pel què una persona pot fer una vaga de fam, segurament sí els motius i les causes per fer-les són molt variades. El cas del dissident cubà per demanar llibertat no és un tema menor.