dimecres, 21 de juliol de 2010

Entrevista a Artur Mas a naciodigital.cat

Artur Mas: «Jo aposto, clarament, per canviar el rumb»

El president de CiU creu que "hi ha majories fortes i conscienciades" per fer una transició política a Catalunya cap al dret a decidir


Artur Mas, en un moment de l'entrevista. Foto: Adrià Costa

Una de les grans paradoxes de la política catalana és que Artur Mas (Barcelona, 1956) és l'únic supervivent de l'època del pacte del Tinell. Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura no repetiran al capdavant de les llistes; Pasqual Maragall ni tan sols milita al PSC i Josep Piqué es dedica, des de fa temps, a l'empresa privada. Potser per això Artur Mas es planteja, en aquesta entrevista, processos llargs i de fons.

- Quina diferència qualitativa hi ha entre la manifestació de dissabte i les expressions d'adhesió a la victòria de la selecció espanyola de l'endemà?
-"Per a mi el que té un sentit històric és la manifestació de dissabte. El que jo crec que pot incidir en el corrent profund de la història de Catalunya, que és el que compta, és el dissabte. El diumenge és una contrarreacció, que no té el mateix volum ni la mateixa transversalitat dins de Catalunya ni crec, tampoc, que sigui un sentiment majoritari. I quan dic això em refereixo a les banderes espanyoles, els clàxons, etc. Dit això, quin és el perill que pot significar? Doncs una certa disgregació de la societat catalana, una certa fissura. Jo crec que no és desitjable, però no sé si és evitable. Si només fos la reacció típica dels sectors espanyolistes seria més del mateix".
- Si Catalunya encara una progressió política, pot ser que anem cap a un país binacional?
-"Pot ser. Aquest és un dels altres riscos que tenim. Pot ser perfectament. Quan fas enquestes, el grup majoritari és el que respon que se sent tan català com espanyol. Aquest sentiment binacional ja hi és. Catalunya, en part, és això. Però la majoria del país s'inclina més per la nació catalana. El que passa és que, dins d'aquesta majoria, no tothom té el mateix programa. Hi ha qui creu que s'ha d'anar cap a la plena sobirania nacional; hi ha gent que vol un desenvolupament gradual de l'autogovern i hi ha gent que aposta per una certa independència financera. Catalunya no és binacional al cinquanta per cent. La catalanitat, en un moment de conflicte nacional, s'imposaria. Per això cal trobar mínims comuns".
- Llegint els dos articles que vostè i José Luis Rodríguez Zapatero van publicar fa pocs dies a "La Vanguardia" semblaven dos polítics que estan molt lluny. Però vostè va fer un pacte polític a La Moncloa que, en termes històrics, és de fa poc temps. I ara són a anys-llum?
-"A anys-llum, sí".
- Qui es va equivocar, qui va ser enganyat, qui no va interpretar bé l'altre?
-"No és un problema d'enganys. Zapatero és un home que no té projecte, que improvisa i, molt sovint, frivolitza. Això no ho dic jo, l'ha calat gairebé tothom, ja. Jo crec que el tenen calat fins i tot dintre del seu propi partit".
- El PSC, segur.
-"El PSC, segur. I molts sectors del PSOE, també. Si no es considera una immodèstia, jo considero que nosaltres en tenim, de projecte. I quan nosaltres van anar a La Moncloa a defensar l'Estatut teníem un projecte. Un projecte generacional i una aposta per fer un salt endavant dins del marc del 78, que per a nosaltres era obert i flexible. Vam haver de prendre una decisió, i una negociació d'aquestes amb Madrid és complicada perquè sempre tens la contra a Catalunya que et diu que t'has abaixat els pantalons. Això ja li va passar al president Macià l'any 32. I, davant d'aquella disjuntiva, vaig decidir tirar endavant i quedar-nos amb un tros del camí. Es va dir que allò era una merdeta, un estatutet. Però la realitat és que aquell estatutet o aquella merdeta ha servit per constatar quins són els límits d'una Constitució que feia trenta anys que s'estava interpretant. I això és molt important per a un país, perquè saps on ets. El camí d'aquests trenta anys s'ha tancat".
- La pregunta de tothom és: i ara què? El president Barrera proposava fa un parell d'anys que els diputats catalans a Madrid bloquegessin lleis i pressupostos, sistemàticament. O, com a mínim, els diputats de partits catalanistes. Vostè té alguna proposta nova?
-"Els pressupostos dels últims anys no els han votat ni CiU, ni ERC ni ICV, això no és cap novetat. I s'han aprovat amb el PNB. En el límit del bloqueig català jo crec que la reacció seria un acord entre el PSOE i el PP, això ho hem de tenir clar. Altra cosa és que no ens importi que passi".
- De fet, ja passa.
-"Sí, però en els pressupostos, no. Perquè la política espanyola és caïnita per definició i el PP és capaç de voler enfonsar-ho tot a canvi de treure Zapatero de la Moncloa. I al revés, igual. Però també hi ha sectors del PSOE i del PP que parlen d'un govern de concentració nacional, amb un programa de reforma de la llei electoral contra els nacionalistes. Això pot passar, altra cosa és que un dia això ens convingui perquè el que volem és anar a un conflicte amb l'Estat espanyol, que jo no proposo en aquest moment, però que és possible. A més, el PSC té més diputats que CiU, ERC i ICV junts, això és la realitat. I la pregunta és, sense aquests 25 diputats, com es pot parlar d'estratègia catalana? Aquest és el gran tema i depèn de la reflexió que faci el PSC".
- Però això no soluciona la qüestió del "...i ara què?"·
-"Dissabte es mou alguna cosa profunda a Catalunya? No en 24 hores, però jo crec que sí. Catalunya ha de fer la seva transició. Espanya va fer la que li pertocava els anys 77, 78, 79, 80 i 81, però la transició catalana encara queda pendent. I això ens ha de portar, clarament, cap al dret a decidir del poble català. El canvi de rumb real ens ha de portar cap a un exercici creixent i progressiu cap al dret a decidir dels catalans. Aquest dret a decidir, d'entrada, cap a temes que concentrin el màxim suport dins la societat catalana. Hi ha majories fortes i conscienciades per fer aquesta transició".
- Però plantejar el concert econòmic també és anar a un conflcite amb l'Estat. No és creïble que respongui afirmativament.
-"Administrar els propis recursos és una vella assignatura pendent que Catalunya no ha plantejat mai seriosament".
- El Memorial de Greuges era això.
-"Però el Memorial de Greuges és de finals del XIX. Ni en l'Estatut del 32, ni en el del 79, ni en el del 2006 no ho hem plantejat, això. Ni tan sols en les propostes que sortien del Parlament de Catalunya. Val la pena posar tota la carn a la graella per intentar solucionar aquest tema? Crec que la val".
- El Tribunal Constitucional diu que no hi pot haver bilateralitat entre Catalunya i Espanya.
-"El Constitucional el que no pot dir és que el concert econòmic no és constitucional, perquè el País Basc i Navarra el tenen. Ens podran dir que no els passa pels nassos o que som insolidaris, però no que és anticonstitucional".
- Suposem que estem en aquell moment. Catalunya planteja això i responen que no.
-"També semblava impossible suprimir la mili i, quan el catalanisme ho va plantejar, es va aconseguir. I ho va fer l'Aznar, que també va treure els governadors civils i la Guàrcia Civil de les autopistes catalanes. I això també semblava impensable. L'important és canviar el rumb, no donar un cop de timó. Jo acostumo a posar l'exemple del transatlàntic. Si tu li dones un cop de timó, el claves contra les roques o l'embarranques. Jo aposto, clarament, per canviar el rumb, però això no és una llanxa pneumàtica. Dins d'aquest nou rumb, en el primer port hi hem de posar l'administració dels propis recursos, però això també ho decidiran els ciutadans en les pròximes eleccions".
- Exigir diners en plena crisi no és fàcil.
-"Sempre hem de tenir en compte que tenim un país econòmicament feble, i el mercat espanyol continua essent important. Una tensió addicional molt forta ens pot significar unes dificultats majors per sortir de la crisi econòmica. Aquests canvis de rumb no són innocus, Espanya és una cosa molt seriosa i molt dura i molt crua, la història ens ho demostra".
- Vostè estaria d'acord a liderar un govern de concentració passades les eleccions, tal i com proposa el vicepresident Carod?
-"Crec, sincerament, que el país està cansat de governs poc cohesionats internament. Un govern, en el futur, amb tots els partits a dintre seria poc entès per una part important de la població catalana. Perquè seria molt fàcil que després generessin tensions internes. Si el tripartit és complicat i decebedor per a moltíssima gent, un govern d'aquest tipus encara podria ser-ho més. A menys que algun dia tots els partits es fixessin un objectiu comú. Però el PSC, de fet, diu que l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya és el seu programa de màxims. Com podem compartir amb ells un govern si el seu programa de màxims per a nosaltres és el de mínims?"
- He deixat aquesta pregunta per l'última. Si em permet la broma, si li pregunto si vostè és independentista ens hi estarem mitja hora?
-"En un referèndum d'autodeterminació de Catalunya, jo votaria que sí, tema respost. Això no és mitja hora, són dos segons. Com a president de CiU he de tenir en compte d'altres coses però, a nivell personal, Artur Mas i Gavarró votaria que sí".

2 comentaris:

L'home del sac ha dit...

El que ens cal ara és la unió de tots.
Solidaritat Catalana! Només així podrem superar el mur que ens posa Espanya.

Josep (sl) ha dit...

Per desgràcia estic massa aprop de la opinió expressada en el Cimera al respecte.

Crec que la no suma entre Laporta i Carretero allunya els 2 del Parlament.