dilluns, 8 de novembre de 2010

Ni-Nis, algú ho havia de dir.




La proposta del actual inquilí de la casa dels Canonges em sembla. Poc assenyada, del tot estúpida i molt més electoralista (feta just abans de les eleccions) i a més amb mala fe. Perquè comprometrà el futur Govern què surti de les eleccions d'aquí vint dies i haurà de batallar amb l'estat de les finances de la Generalitat.
Primer de tot: Hem de considerar què la mesura en sí és insuficient. Sols arribaria a 5000 dels 154000 "ni-nis". Suposadament; la futura Generalitat els haurà de pagar el 70% del salari mínim, 433 Euros, donar-los formació laboral, posar-los un tutor i trobar-los feina. En el supòsit que vulguin de deixar de ser part d'aquest col·lectiu. I de no fer aquest projecte pagar el preu d'impopularitat de aturar-ho amb una oposició atroç dels partits del tripartit. Què acusaran al Govern de: "desballestar l'Estat del Benestar".

Certament l'atur juvenil és tot un problema i és el dels joves un dels sectors més afectats per la precarietat laboral i la crisi, amb una taxa d'atur què més què dobla la taxa d'atur general. S'han de poder exercir polítiques d'ocupació actives i obtenir del govern Central els fons i les competències per dur-les a terme. Per disminuir l'atur juvenil calen polítiques com: Invertir en la formació professional, beques per als desocupats que tornin a estudiar, autoocupació, suport als emprenedors i incentius (deduccions fiscals) a les empreses que contractin/formin a joves sobretot si ho fan amb contractació indefinida.

Aquesta idea subjacent mama de la idea intel·lectual que l'individu és bo i la societat dolenta, per tant si un individu s'exclou d'aquesta probablement no es culpa de l'individu si no de la societat.
La idea subjacent, en canvi en la proposta és què el "Papa Estat" s'encarregarà de tot. Ell els formarà i a més els trobarà una feina (possiblement dintre el propi aparell). No cal buscar-te la vida i pots aparcar; l'esforç, la pròpia iniciativa i minimitza el valor l'estudi o el treball.

De fet, aquesta proposta em sembla un insult i un desmotivador als Si-sis: joves que hem estudiat, ens hem format, parlem idiomes i molt sovint simultàniament hem treballat. I què pot ser ara estan a l'atur i estan buscant una feina i/o formant-se alhora.

Pot ser els "ni-nis" a diferència de la idea subjacent, no són víctimes d'un sistema si no de si mateixos. I de la seva incapacitat de poder-voler canviar el seu estat, que els correspon més a ells que al conjunt de la societat.

Els 20 milions d'Euros de subvenció als "ni-ni", suposa un premi a la mediocritat i al conformisme, a la desmotivació i la manca d'expectatives. No obstant aquest acord no deixa de ser coherent amb el què ha estat el govern Tripartit i la mediocritat de la figura de l'actual President. El relat (lakoffià) de Montilla ha estat l'orgull de ser "ni-ni" i revestir-ho de l'èpica de ser-ho "per les circumstàncies".

I quina millor metàfora hi ha del segon Tripartit que un "ni-ni".

5 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Anar repartint xecs que després no poden pagar és l'únic que saben fer.

Tresinores ha dit...

Aquest cop els sociates han tornat a calcular malament. Han aplicat la formula de “les peonades” que els ha funcionat a altres llocs però sense tenir en compte qui ho paga. El sistema funciona quan una regió es gasta allò espoliat en una altre en subvencions per comprar els vots. Però el sistema falla quan els pagadors de sempre, els catalans, els caldrà auto subvencionar-se.

Josep (sl) ha dit...

Teniu raó els intents de captar vot captiu sols funcionen quan tu no ho pagués.

Crec què en aquest cas és suma què tots coneixem algun Si-si sense feina i crea enuig la subvenció als que no han fet res.

Artur ha dit...

Es recompensa a les empreses que ho han fet malament amb diner públic. Es reforça la banca que ha gestionat de forma ineficient, mantenint els seus directius al capdavant de les caixes. Els estudiants que, fent esforços, estudien i treballen, els joves que treballen en condicions difícils, perquè cap jove treballa còmodament, els que amb el seu treball o estudi fan créixer el país no tenen cap mena d'ajut ni reforç.

El que cal per sortir de la crisi és crear les condicions per a que les empreses demanin treballadors perquè la demanda s'incrementa.

Josep (sl) ha dit...

Certament, cal millorar la situació econòmica. Per crear ocupació i que aquesta sigui de qualitat.