dimecres, 2 d’abril del 2008

Els numeros de la Generalitat.

Recentment ha saltat la alarma a la Generalitat de la mà del conseller Castells sobre l'estat dels comptes de la administració catalana.
El finançament de la Generalitat ha crescut per sota l'IPC un 4%. I hi ha por perquè gran part dels ingressos de la Generalitat depenen de la construcció.
I la necessitat del necessari nou finançament és fa patent ara davant la caiguda d'ingressos de la Generalitat. En un context de superàvit històric del cabals públics deguts a la pròpia construcció i el consum privat. Sectors més castigats pels risc de crisis a nivell mundial.

La negociació que té per endavant el conseller Castells és complicada amb un govern central poc disposat a atorgar recursos a la Generalitat amb la gravant situació de les promeses electorals dels grans partits que han promès de suprimir dos dels impostos transferits a la Generalitat: De patrimoni i l'impost de successions (ja extints o testimonials en comunitats governades pel PP).
I a més, el Ministeri de Economia; regatejara fins l'últim Euro que hagi de cedir a la Generalitat com aportació compensatòria. Mentre la oposició clamarà al cel si el PP i la Brunete Mediàtica segueixen el guió previst.

A més al Conseller li tocarà feina dintre de casa posant ordre a les inflades despeses de la Generalitat. Què s'han recolzat en un model de despesa expansiva, no sempre ni eficient, ni eficaç i suportada, com no, pels impostos dels catalans.

Els recents i constants estudis, que han augmentat des de l'anterior legislatura, que a la vegada ja eren majors què els del últim govern Pujol.
Amb el gravant que els estudis fets per nombrosos departaments de la Generalitat com: Els departaments de Vicepresidència (Josep Lluís Carod-Rovira), Obres Públiques (Joaquim Nadal), Agricultura (Plena) i Governació (Joan Puigcercós, fins fa dies). Havien modificat el pressupostos per no haver d'anar a concurs, arribant el cas més sonat el departament d'agricultura del conseller Llena a fer estudis per valor de 11999,99€, per poder així beneficiar a empreses afins. Tal com a destapat fa poc el diari El País.
Increments de alts càrrecs per part de diversos departaments de la Generalitat; sobretot els afins a Esquerra: com Governació, sols a tall d'exemple el alts Càrrecs del esmentat departament s'havien incrementat un 27% amb l'arribada de Joan Puigcercós al departament.
Increments constants de les subvencions a la Premsa de 123% sobretot segons si és afí a PSC i ERC, de les què més beneficiat és el rotatiu el Punt.
Des de la última legislatura del Govern Pujol de mitjana hi ha un 145% més d'alts Càrrecs.
I el recent escàndol sobre els números de la Mútua l'Aliança llavors intervinguda pel seu Departament.

La gran quantitat de despeses de la Generalitat de tipus corrent, com salaris, han crescut molt els últims 4 anys sense que el ciutadà hagi notat una millora en el perfil social del govern i els seus pressupostos. Els quals si han sentit tant les obligacions a anar a 80 km/h primer amb l'excusa mediambiental i després de l'excusa de la seguretat. Raons desmentides pel RACC. O què la ineficiència del govern, que multarà al ciutadà que malgasti aigua mentre una canonada perd quantitats ingents d'aigua des de 2004 i l'increment de la pressió fiscal de la Generalitat la multiplicació dels Cànons: com l'existent sobre l'aigua, el cèntim sanitari al combustible, 2,4 cts per litre o Increments de les autopistes de la Generalitat constantment per sobre l'IPC.

A més del desplegament de les Vegueries, en què treballa Governació, què crearia un nivell més d'administració i per tant un major nombre de funcionaris sense suprimir ni les Diputacions provincials ni els Consells Comarcals.

Ara mateix no m'agradaria estar en el seu lloc senyor Conseller. No l'envejo en la dura feina de quadrar els comptes de la Generalitat. Però li desitjo el millor.


Fonts diverses. El país, el singulardigital i el diari de Girona.

8 comentaris:

*MaRiA* ha dit...

Una cosa és òbvia: l'economia del país anava bé fins fa pocs anys. Ara comença a decaure: inflació, pisos pels núvols...

Això sí, alguns sempre tenen la butxaca plena; a ells mai els enganxarà la 'crisi'. Un 4% ha crscut el finançament? Com el 4% que es va pressupostar de més la MAT. Curiós...

Josep (sl) ha dit...

Com en un comentari sentit. Me sembla què an joan Espin, En un Espai de'n Xavier Sala i Martín en el Versió RAC1. S'ha comportat com els músics del titanic. Han estat tocant fins que l'aigua els Ha arribat als peus. Comentari què trobo molt encertat. La actuació del ministeri Espanyol a l'hora d'afrontar la desacceleració econòmica ha estat no fer res. Perquè en una conferència feta a Tarragona el novembre passat.
Ens va parlar (JNC) del risc de recessió el llavors president de la comissió econòmica del senat. L'economista i Senador per CiU Carles Gasòliba. Què alhora va indicar les propostes fetes per la comissió econòmica del senat que s'havia desestimat degut a la proximitat de les eleccions.

t'indico el link:
http://oriolvazquez.blogspot.com/
2007/11/xit-en-la-primera-de-les
-conferncies-de.html

Josep (sl) ha dit...

Historicament les crisis han arribat a Espanya més tard i de forma més duradora i greu que en els altres països. 29, 73 i 92. Bàsicament per afrontar els problemes a última hora i no adaptar les solucions preses en altres països en procés de recuperació.

*MaRiA* ha dit...

Veurem si realment el conseller Castells posa ordre o no. De moment, com dius, s'han aprovat multes de 300 a 3.000 euros per determinats usos de l'aigua.

L'altre dia llegia a La Vanguardia que el Pati dels Tarongers es rega amb aiga d'un pou subterrani. Com si vulguessin donar un bon exemple. I l'exemple que donen és voler transvassar el Segre en comptes d'agafar aigua del Roine.

Parlen del principi de solidaritat econòmica entre Comunitats. Principis que donen lloc a moltes interpretacions i, per tant, a moltes aplicacions diferents. Que no ens donen ni un duro a Catalunya? Ho argumentaran dient que són solidaris. I després, potser veurem que els diners van a empreses afins.

Veurem que passa aquesta legilatura amb el finançament...

Anònim ha dit...

El presupost més gran que tingué mai CiU, fou l'ùltim, de 17.000 milions d'€, les coses funcionaben raonablement bé, però els que formen el tripartit sempre criticaban la gestió.

De les crítiques rebudes per CiU per haver fet el pacte del Majestic, no cal ni parlar-ne.

Donç gràcies al pacte del Majestic, el tripartit fa temps que administra presupostos de més de 35.000 milions d'€ (compareu amb els de CiU). Algú ha notat alguna millora?.

Si, la Lluna, la filla de'n Baltasar si que ha notat una millora, i els cárrecs del tripartit també, però jo em referia als ciutadans del carrer.

I es que no us enganyeu, el tripartit no s'ha fet amb l'objectiu de governar sino de saquejar les arques pùbliques, i d'exemples, en tenim a diari.

Josep (sl) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Josep (sl) ha dit...

Tens el link de la seva col·locació... M'ho havien dit, que l'han col·locat a una feina de 60000€ nets l'any. Però com no he trobat el link no ho he escrit.

Jo hem queixo d'això. És què com a ciutadà sols he notat la carrega fiscal. Tenint la generalitat un pressupost doblat i superior al del govern Xilé. Els meus avis sols han notat irrisòria una pensió de 240€ per una minusvàlia de mon avi.

Anònim ha dit...

PROMOCIÓ INTERNA A PRESIDÈNCIA La filla del conseller Baltasar passa a cobrar 60.000 euros

El Govern de la Generalitat ha promocionat la periodista Lluna Baltasar a nova coordinadora del gabinet de premsa de Presidència després que la seva anterior responsable, Tate Santaeularia, hagi estat nomenada per la seva banda cap de premsa en substitució de Gemma Ribas, que s'ha incorporat a l'Ajuntament de Figueres, on governen PSC-CiU. L'ascens professional de Lluna Baltasar, que va ser nomenada el 28 de desembre de 2006 com a adjunta a l'Oficina de Comunicació de la Presidència, suposa també un major retribució econòmica: "en la primera contractació tenia un sou de funcionària del grup A (13.621,32 euros), que és el mateix que tindrà ara; però a més el nivell de destinació que tenia anteriorment era el 24, fet que suposava 7.197,12 euros, mentre que l'actual serà de nivell 28, grau que suposa un total de 10.277,40 euros. Finalment també tenia un complement específic de 25.479,84 euros, mentre que l'actual serà de 36.364,80 més. Tot plegat, l'anterior sou de Lluna Baltasar era de 46.298,44 euros, i amb el nou nomenament aquest puja fins als 60.263,52 euros", segons el Diari de Girona. Les seves noves funcions són "elaborar i difondre els comunicats, fer la ressenya de les activitats i preparar entrevistes i rodes informatives de la presidència de la Generalitat". Fonts oficials de Presidència han destacat la seva vàlua professional i han justificat la retribució econòmica: "és un nivell 28, un càrrec de confiança del President i té molta responsabilitat".

Font: De racó català