Fa uns dies en l'acte de la comissió de la dignitat per reclamar el retorn del papers de Salamanca. Que no són de Salamanca, si no de les victimes de la dictadura franquista, ens vam trobar amb un espectacle què me va fer sentir vergonya. La comissió va fer un acte en el què van recordar les víctimes i va exigir el retorn dels papers davant 12000 assistents, amb la participació de la societat civil i membre dels partits què han donat suport al retorn. En el qual els participants del PSC van ser esbroncats.
Per què?
Amb una llei aprovada pel congrés, què establia el retorn dels papers incautats al finalitzar la guerra civil. Retorn realitzat parcialment amb el retorn dels papers de la Generalitat de Catalunya. El nou ministre de cultura, en canvi decideix fer marxa enrera i no retornar els papers restants: d'ajuntaments, associacions i particulars.
A Catalunya tots els diputats de les formacions polítiques catalanes han votat sí a favor del retorn, CiU, PSC, ERC i ICV. Amb les excepcions del PP i Ciutadans.
A Madrid tres de les formacions anomenades a dalt han votat a favor del retorn d'aquests papers. Però sense cap sorpresa, perquè hi estem acostumats el PSC ha mantingut la seva demostrada fidelitat o subordinació al PSOE i la Aliança PSOE-PSC i PP. Ha tombat el retorn dels papers, què els dos primers han reconegut què pertanyen als ciutadans, entitats i ajuntaments.
Perquè
Perquè els membres del PSC han vingut a l'acte de suport al retorn dels papers. Després de votar hi en contra els seus companys del mateix partit, ho trobo d'una frivolitat espantosa i un cínisme en tota regla. No se, si hi han anat a títol individual i han pagat injustament els plats trencats. Perquè si han anat per donar suport al retorn, com ha partit, han rebut el premi, si és merescut queda a la lliure opinió del lector, a la seva assistència amb una gran esbroncada dedicada a la seva coherència. Incoherentment amb més força per part dels què ara són companys seus de govern, no patiu, no és Tarragona i sols els han esbroncat.
Quan més durarà tot això?
I per què durant l'acté es va obviar la figura de Manuel Carrasco i Formiguera, fundador de UDC i perseguit pels dos bàndols i afussellat per catalanista tot ser Catòl·lic i de Dretes per Franco?
Tots hauriem de fer una reflexió. No és pot quedar bé amb les dues parts si estan totalment contrapossades. Hem d'aparcar la hipocrèsia a la carta què ens envolta què sols desconcerta la gent i és una més de les causes de l'abstenció.
També crec què hariem de ser menys progrés i dogmàtics amb temes com la memòria històrica, van haver víctimes de tots colors i bàndols i també dels 2 bàndols.
Star Blueberry Plant
Fa 3 dies