DE PORC I DE SENYOR SE’N VE DE MENA

DE PORC I DE SENYOR SE’N VE DE MENA

"Les lleis les fan els que manen i els que manen tant a Catalunya com a Espanya només les utilitzaran per aixafar-nos"

Natàlia Molero

Qui s’imaginava que el Tribunal Constitucional beneiria un Estatut contra el qual el PP va presentar una esmena a la totalitat i el PSOE 67 esmenes, que ve a ser el mateix, però dissimulat?

I com és que la filtració del cop de pal arriba a través del Grup Godó? Algú s’imagina que La Vanguardia publiqués una cosa semblant sense l’acord de qui mana, és a dir del president Montilla?

Naturalment els catalans, sempre amatents a arreglar, buscar pactes, treballar, construir, somiar allò impossible però creure-hi malgrat tot, nosaltres, ens aferràvem a la llei, al fet que l’Estatut havia estat votat en referèndum pel poble de Catalunya.

Que il•lusos som… les lleis les fan els que manen i els que manen tant a Catalunya com a Espanya només les utilitzaran per aixafar-nos amb la seva bóta militar, ara reconvertida en Constitución Española (que Déu perdoni ERC, a mi em costarà més).

Som uns beneïts, certament, però no pas per ignorància, sinó per bona fe, per creure en l’Estat de dret, per confiar en tipus com ZP o Montilla pels quals l’Estatut només va ser la daga amb la que van arrabassar el coll de Maragall, un cop mort el gos, morta la ràbia. Avui a Catalunya PSC i PSOE són exactament la mateixa cosa i tenen la mateixa unitat de destí: anorrear Catalunya i els catalans, convertir-nos en una regió curiosa que “ a casa i quan no hi ha visites parla sempre en català” com cantaven els Falsterbo, viu encara el dictador.

Hem intentat fins al darrer moment posar tot l’enginy, el talent i la voluntat en defensar el mínim acceptable, però això per a ells és impossible d’acceptar.

La democràcia és tan recent que alguns ni se n’han adonat de la seva existència, i, com el president Montilla, fan la comèdia de plantar cara a l’adversari, per després anar-se’n junts a brindar i fotre-se’n de nosaltres.

Què voleu que us digui, mireu Zapatero, Bono, Zaragoza… observeu Saura, la dona, el pobre Joan Boada, Carod, Puigcercós… en quines mans hem deixat el país? Només se m’acut allò que deia la meva àvia i que tanta saviesa encapsulada porta: “De porc i de senyor se’n ve de mena” i doncs, què ens pensàvem?


Natàlia Molero: aparegut al Singular Digital.