Amb la crisi han sortit de la seva caverna els que des de el 1991 portaven tancats en la seva caverna. Han sortit amb satisfacció com a antics profetes al bram de: Ja ho deia jo, la culpa és el capitalisme. El capitalisme ha mort, el neoliberalisme (salvatge) ha mort. L'estat ha d'intervenir. Els Estats Units han deixat de ser una gran potència, que la crisi actual serà al capitalisme i a occident el que va ser la caiguda del Mur de Berlín per al món comunista.
Bé doncs, el problema en part en la intervenció o la fallida de les entitats públiques al supervisar els mercats financers i sobretot els paquets i les condicions de les subprimes. Clar, que no és pot comparar la crisi a l'Europa continental amb el món anglosaxó perquè la crisi té causes diverses. Però sí tenen en comú què els agents públics han intervingut activament en la situació mirant cap l'altra banda.
En el cas nord-americà el creixement econòmic i la bombolla immobiliària ha dut als bancs a acceptar donar crèdits a clients NINJA (No Income No Job or Assets)que compraven hipoteques d'alt risc. Els bancs difícilment és podien negar i també tenien la Garantia de 2 empreses semipúbliques; com FanyMae, creades per permetre als pobres a accedir a un habitatge, que garantien al bancs part del valor de la hipoteca (93%) i els usuaris passaven a pagar a Fanny Mae.
Davant la manca de liquiditat i les entitats van començar a passar-se els "bons hipotecaris" com una pilota a risc que si el titular de les hipoteques feien fallida la bola petaria deixant xop a qui tenia la bola en aquell moment. En aquest cas les AAPP com la Reserva Federal van mirar cap un altra banda.
El cas espanyol ha estat que la bombolla i la febre constructora i especulativa feia feliç a tothom, inclús els profetes del primer paràgraf deien: Compra pisos és un valor segur el totxo no cau mai o aparcaments. Els preus de l'habitatge van pujar molt per sobre dels salaris reals endeutant les famílies i fent que molta gent no pogués accedir a un pis sense la protecció oficial. Els ajuntaments i les administracions van callar perquè sobretot les entitats locals és beneficiaven de la febre del totxo.
En aquest cas la bombolla ha petat i les constructores, promotores i apis s'han trobat molt endeutades i sense saber si podran tornar els crèdits.
El sistema financer ha fallat, sí. I sobretot ha estat una crisi de confiança que afecta als bancs perquè no saben qui esta afectat perquè han petat els bons brossa. Per als EUA això hi ha crisi financera, que no econòmica. A Espanya no hi ha crisi financera però si econòmica perquè han petat els sectors bàsics sobre els què s'havia bastit el creixement econòmic del últims anys: la construcció i el turisme. I ens ho hem de fer mirar. No pot ser que una economia és sustenti en dos sectors poc productius i visqui del consum i de captar l'estalvi dels nostres veïns del nord.
Israel nunca fue víctima
Fa 1 mes
6 comentaris:
Acabarà molt malament.Sento ser així d'apocalíptic però aquesta crisis em fa témer el pitjor. Espero que totplegat es solucioni..saludus
Certament la crisi a l'estat español és diferent: Els sectors clau ja fa temps que han petat però ningú ho ha volgut veure i fins i tot s'ha tapat des de determiandes posicions polítiques per que la febre del totxo donava encara bones estadístqieues de creixement.
Ara, un cop petada la bombolla és quan es torna a parlar d'economia productiva, pimes.. I es parla de buscar responsables del desastre financer. Primer error per que o és exactament així, i, caldria en tot cas buscar culpables de la febre del totxo.
Fins a quin punt es culpable una constructora d'aquest desastre? Posem que avui ens dediquem a vendre patates. Tenim 10 caixes i les venem 10. Demà intentarem vendre 12 caixes a preu 10 i guanyar més diners per que aquesta és la nostra activitat. Demà passat, si tenim 12 caixes i sabem que les vendrem totes, les vendrem a 12. I si continuem venent tota la producció, tornarem a pujar el preu. I si el mercat ens continua comprant tot l'stock intentarem augmentar-lo.
Parlem doncs d'una situació de mercat. El mercat son els particulars. Son culpables de vendre els seus pisos a preus de mercat? El preu de mercat el fixa el preu de l'ultim pis venut. Si pel teu pis et donen 60 milions has de vendre'l a 40 per no contribuir en l'espiral de preus?
Els que han sucat i no han fet res: Els ajuntaments. Permisos i taxes i més taxes que no aporten valor afegit a un pis però en fan pujar el preu. Si l'habitatge te un component social, per que sobrecarregar-los tant? Algú ha calculat mai quin % de la xifra de negoci és? Quin impacte tenen le taxes sobre el preu final i per tant, sobre la quota a pagar cada més?
Noctas: Les crisis són cícliques no és ni la primera ni l'última que veuràs. La gravetat depèn més de les reaccions dels actors i les autoritats del mercat alhora de donar solucions.
Tresinores: Així és la explicació de la bombolla. Tot és un conjunt de expectatives si tu creus que pujaran el preus t'avances i compres el problema és què als últims compradors els peta el globus què estan inflant als llavis.
Malauradament no para de sentir-se gent dient xorrades... ja callaran. Només fan que dir que el lliure mercat s'ha acabat i coses d'aquestes. Potser prefereixen una economia planificada...
L'economia planificada queda molt bé com a teoria. Però la proba de la realitat la destrueix. Sols cal mirar els 2 experiments d'un país 2 sistemes Alemanya i Corea.
"Els que han sucat i no han fet res: Els ajuntaments. Permisos i taxes i més taxes que no aporten valor afegit a un pis però en fan pujar el preu. Si l'habitatge te un component social, per que sobrecarregar-los tant? Algú ha calculat mai quin % de la xifra de negoci és? Quin impacte tenen le taxes sobre el preu final i per tant, sobre la quota a pagar cada més?"
Vaig sentir un cop a un economista que era un terç. Ara bé no ho tinc contrastat, agafat-ho amb pinces.
Publica un comentari a l'entrada