Impost revolucionari "Biopijoprogre".

Fa uns dies és va anunciar en la forma de globus sonda un futur impost per a gravar el consum de les bosses de plàstic. Davant les reaccions adverses ICV fou deixada sola pels seus socis de Govern es van despenjar de la mesura a l'últim moment. I ICV és va quedar a soles defensant la mesura i revent en solitari tota la allau d' impopularitat fragmentant un cop més l'acció de govern.

Al final na Dolors Camats, portaveu d'ICV, va justificar "el coitus interruptus" ecologista i va dir què el cost de les bosses s'hauria de reflectir als tiquets de compra, tot i què no és descartava cobrar les bosses en el futur.

Iniciativa i en el seu conjunt la totalitat de l'esquerra té el gran defecte de creure que el home és bo per naturalesa però pervertit per la societat.
Des de Plató a Marx, passant per Rousseau i Hegel. Aquest és el discurs filosòfic què ens han venut.
"Nosaltres som dolents, pervertits per la nostra societat, i ens hem de redimir per tornar a ser l'home nou en una societat nova per tornar al nostre estat de puresa original".

Així doncs, l'estat com a bon pare ens ha de renyar i corregir el que fem malament. Com què no correm, no malgastem aigua. Aquest intervencionisme en la vida privada del ciutadà és una estupidesa. Les intencions són bones, redimir-nos dels nostres pecats deguts a la nostra societat malvada.
Però una societat crítica ha de poder distingir entre resultats i bones intencions.
Sobretot quant les previsions es basen en "càlculs i simulacions", per tant, els assoliments d'aquestes campanyes freguen el ridícul; com si de plans quinquennals és tractes: anar a 80 kms/h ens duu a un 4% de disminució en la emissió de gasos en comptes del 20% previst, les reduccions del consum domèstic d'aigua; el consum domèstic és un 4% del consum total d'aigua així doncs tota reducció del consum domèstic tindrà un efecte pràcticament nul sobre el total de l'aigua.

Doncs bé, amb aquesta arbitrarietat és suposa que, ara, en un context de crisi hauria de cobrar arbitràriament l'impost revolucionari sobre tota bossa de plàstic pel bé del mediambient o reduir jo el meu marge, total per ells com a empresari soc malvat, cobrant el mateix perquè el consumidor no noti els efectes. Jo se quan i com he de dur el meu negoci i si he de cobrar o no per les bosses de plàstic; les quals són una despesa per mi i jo ja se quin criteri seguir per reduir el seu consum, traslladar el preu al consumidor, i segueixo un sistema racional sobre si cobro o no Valorant factors racionals: de pes, volum i quantitat de producte.
A l'igual que la decisió de disposar de Bosses biodegradables fou basada en una decisió racional.

Aquest intervencionisme per mi com a liberal, ja frega la paranoia, i comença a ser molt preocupant. Tant que gent no liberal m'ho esta comentant. Tot té un límit, i cal la gent s’adoni que aquesta arbitrarietat sobre el comportament de la gent és contrari a la mateixa idea de democràcia.