En la pròxima sentencia del TC sobre l'estatut ja s'albira una segura retallada considerable del text aprovat en 2 cambres legislatives i aprovat per una amplia majoria dels votants en refèredum.
La mentalitat del TC i de gran part d'Espanya és la següent tal com queda reflectida en aquest brillant Calbot de la FCO.
"Rodríguez Ibarra ho ha dit ben clar, per tal de justificar que el Constitucional entri a l’Estatut amb estisores de podar: “Catalunya té Estatut perquè hi ha una Constitució que ho permet”. Teniu autonomia no pas perquè hi tingueu dret, sinó perquè Espanya us la dóna. I com que és una concessió, és Espanya qui decideix quanta ens en dóna i quan ens la pren. Si l’autogovern és un dret, decidim els catalans. Si és un regal, decideix qui regala. La immensa majoria dels espanyols pensen que és un regal, i massa generós. Però i els catalans? Si la retallen i no fem res, és que també pensem en el fons que és un regal que ens fan. I que moltes gràcies."
Hem d'entendre que com funciona alt tribunal. Què generalment és dedica a donar suport al govern en tot i perquè això fa que la Justícia espanyola estigui en la posició 56 del món en independència judicial. Perquè la designació dels membres és feta per part dels 2 grans partits Espanyols; per tant els jutges són escollits per la lleialtat. I com s'ha constatat en la partició en blocs on la divisió política i l'enfrontament intern dintre els òrgans judicials és la tònica general en èpoques de crispació política. Fins al punt què el CGPJ va estar anys sense poder ser renovat a causa de l'enfrontament PP-PSOE.
Des del govern català el principal partit PSC s'afanyat a defensar una "resposta unitària", no sabem quina, perquè no s'ha dit. CiU en canvi ha fet una proposta de fer una refèrendum al respecte. I tot el que va dir el president Pujol, tot i què ha rectificat. Sí l'hem de fer. Perquè si no rebutgem el text aprovat pel TC serà el primer cop que en democràcia ens regirem per un text legal no aprovat pel poble de Catalunya.
Però a Nicaragua tenen la immensa preocupació no ser un llast al PSOE i com qualificar la dirigent del PSOE Leire Pajín: "La oposición del PSC a los presupuestos és una leyenda urbana".
Contrasta aquesta cerca de la "unitat" del PSC des del govern, com si fos la panacea, quan és una eina i prou. En aquest cas és la coartada del PSC per ser sucursalista acceptant la retallada i criticar als que alcen la veu, perquè els mitjans afins, així vendran el trencament d'aquesta. Ens ven que els trenquen la unitat trenquen un dogma de fe inqüestionable.
En aquest cas el dilema és pels socis del Govern perquè hauran de triar la unitat del govern o assumir els cost electoral de traïr el seu votant més catalanista.
Si els socis fan un pas endavant en una defensa de les propostes de reacció democràtica contra el text. Llavors serà el PSC qui trencarà la unitat de els forces catalanes que van votar el text. I llavors veurem com és gira l'argument a favor de la unitat com a un mitjó.
Israel nunca fue víctima
Fa 1 mes
4 comentaris:
No ho escrit al text principal però ho penjo aquí. Rebutjo L'últim assassinat comés per l'organització terrorista ETA.
Doncs sí, és la història de sempre per que som “tierra de conquista”. Catalunya no és espanya, és DE espanya. La solidaritat sempre serà amb espanya i l'espoli cap a les colònies.
I els catalans que hi diem? D'entrada, molts dels enomenats catalans només hi viuen, però res més i ja ens entenem. Que en podem esperar després de tanta i tanta pedagogia? RES.
EL que si haurem de fer és enfocar-ho de forma posssibilista. Si Nissan potser marxa no és per que sí, en part és per que no pot desenvolupar una factoria plenament competitiva. Per que els treballadors de la Nissan son burrus? No, per que Catalunya no te les infraestructures que li pertoquen i es “Madrid” qui desvia inversions, recaneja els diners que hem pagat tots i perdem dia dia oportunitats i competitivitat.
En cas de que el constitucional peti -i ho farà- l'estatut, cladrà donar una resposta clara. El Psc no sortirà pas a manifestar-se i vol una resposta “unitaria” per que en altre cas està amb el cul a l'aire i s'evidencia el que és. D'altre banda, des de la unitat, intentarà frenar veus discordants que aixequin el to acusant de “trencar la unitat”.
això és bàsicament el que opino i el que he penjat.
El temps sempre jugarà a favor dels que volen retallar encara més l'estatut. El cansament de la societat catalana és la millor arma del PSC i del PSOE per a "liquidar" el tema, sigui com sigui, és a dir, no pas amb una retallada sinó amb un cop de destral traumàtic, però subtil, que deixi l'Estatut en paper mullat. Com deia l'ex-alcalde de Tarragona, el Joan Miquel Nadal: "acabar legislant sobre sobre baranes i ascensors", aquest és el que es vol aconseguir
Publica un comentari a l'entrada