dissabte, 31 de gener del 2009

Gaza i crims de guerra.

Davant les acusacions de Crims de Guerra, massacres i inclús genocidi suposadament comesos en Gaza per les FDI. Coincidint que la justícia espanyola ha acceptat a tràmit els càrrecs "crims contra la humanitat" per un atac que va tocar a uns civils a Gaza el 2002. Aquesta és una guerra de Baixa intensitat. Em remeto la interpretació feta per la prestigiosa ONG: HUMAN RIGHT WATCH sobre els combats en Jenin el 2003 i extrapolables a Gaza degut al mateix tipus de combat. Aquestes acusacions no s'aguanten segons la convenció de Ginebra, ni els atacs aeris de Precissió, assassinats selectius de dirigent o personal clau o les operacions terrestres dutes a terme per les FDI poden ser considerades crims de Guerra. No obstant, els atacs Llençats sobre Hamas sobre la població civil israeliana si serien crims de guerra. Ja què són atacs dirigits expresament contra civils.

La "4a Convenció de Ginebra" relativa a la protecció del civils en temps de guerra. Fixa unes regles quan un exèrcit combat unes forces no convencionals dintre d'un entorn urbà: La 4a convenció de Ginebra estableix amb detall les regles sobre qui és responsable i assigna les responsabilitats en detall quan operacions militars és realitzen en zones civils habitades. Aquells qui són combatents en una guerra no són considerats "persona protegida". Solament els civils tenen garantit l'estatus de "persona protegida". Els drets dels quals no poden ser violats amb impunitat.

La Quarta Convenció de Ginebra culpa a Hamas, pels atacs sobre civils Israelians. Alhora també culpa a la organització terrorista Hamas, i es extrapolable a tot grup irregular que s'oculti entre la població civil, en un article: Part 3, Article 1, Secció 28.

Literalment: "la presència de una persona protegida no podrà ser usada per mantenir punts o arees concretes immunes a les operacions militars."

Frase que apareix a la 4a CdG precisament per tractar amb situacions com les que les FDI s'han trobat aquest dies en Gaza.

Ja què: Israel esta(va) en guerra amb Hamas perquè aquesta va trencar la treva atacant població israeliana. Hamas, té l'estatus de combatent amb Israel. Però en comptes de distingir-se de la població civil, en camps separats i usant uniformes distintius, tal com marca la llei internacional, els membres de Hamas i altres organitzacions terroristes Palestines proven de usar civils - les "persones protegides" mencionades en 3:1:28 - com a camuflatge vivent i escut humà. Per evitar aquestes accions la 4CG dóna drets a les forces militars regulars i unifomades, en aquest cas les Forces de Defensa d'Israel, a conduir operacions militars contra objectius militars sota les circumstàncies especificades.

Com l'article 3:1:28 sentència: "La presència de una persona protegida no podrà ser usada per mantenir arees i punts determinats immunes a les operacions militars." Hi ha moltes "persones protegides" a la Franja de Gaza i Sderot, Ashkelon o Ber Sheva. A la Franja els Terroristes de Hamas: Viuen en i s'oculten entre la població Civil: Les seves famílies i els seus veins perquè la seva presència "com escuts humans involuntaris", sabent què l'exèrcit Israelià no té la manca d'escrupols demostrada pels Russos a Txexènia i Geòrgia evitarà de causar morts innecessàries, que és traduirien en "martirs involuntaris" segons la propaganda de Hamas.
En canvi les FDI operen de Bases delimitades i separades de les seves arees civils i són un força regular uniformada.

I perquè els terroristesés es refugien en arees civils, segons la convenció són els complets responsables del què passa en la seva àrea i a les seves " persones protegides" al igual que fa Israel amb els seus civils - i això és, els civils de les àrees on s'amaguen.

En el següent article de la convenció de la 4CG diu: "La part en conflicte en quina mà les persones protegides estiguin serà, el responsable què es doni el tractament d'acord a als civils per part dels agents."
Traduït per als mortals diu: La "part en conflicte" en aquest cas Hamas. Perquè escull viure i lluitar en i des de un assentament civil, posant en risc les "persones protegides (civils)" són al ser conscients del què passa considerades del bàndol de Hamas." Llavors'', aquesta organització terrorista "és la responsable de què el tracte ofert als civils sigui d'acord a la convenció."

Segons la convenció de Ginebra i per tant des de el punt legal, reconegut internacionalment. Qui lluita des de arees civil (Palestins en Gaza) - incloent civils - Qui de forma coneguda suporten i donén ajuda als terroristes- perden qualsevol immunitat i dret sorgit de la Convenció de Ginebra Convention rights - i això inclou escuts humans. Israel per tant no incorré en cap violació d'acord a les Convencions de Ginebra, encarà que Hamas sí. - és més encarà que els Palestins, haguessin estat signants- no tindrien drets de protecció, ja què Gaza, i altres llocs on una part abusa "de les arees protegides" en zona de conflicte, en benefici pròpi aquestes arees perden la protecció donada per la convenció i no poden reclamar la violació per part d'Israel dels drets que ells mateixos estan violant.

dimecres, 28 de gener del 2009

Entrevista a Ramon Tremosa a Vilaweb

Ramon Tremosa.: «No hi ha una deriva sobiranista a CDC: la societat es mou i la política s'hi adapta»

L'economista i cap de cartell de CiU defensa que la necessitat d'un nou finançament ha fet créixer la consciència social que Catalunya necessita més. Davant d'aquest canvi, alerta, «els partits que no es moguin poden perdre espais electorals»

-Per què s'ha decidit a entrar en política?
-«Els acadèmics vivim en una torre de vidre i des d'allà és molt fàcil pontificar, opinar, criticar. Fa uns quants anys que escric llibres i articles intentant influir en el debat polític oferint idees. M'he decidit perquè hi ha coses que no m'agraden: el finançament autonòmic, que hi hagi poques infraestructures i només serveixin per anar a Madrid... La meva aposta no és una prova de risc, no té gaire mèrit. Faré prova i error: si no m'agrada, torno a la Facultat d'Economia.»

-Artur Mas va argumentar la seva elecció, en part, perquè vostè és independent. Però va militar a CDC 17 anys.
-«Sí.»

-I per què va deixar de ser militant?
-«Per una barreja de raons. És com quan t'apuntes a un gimnàs però no hi vas. Un any després encara pagues la quota. Quan fa deu anys, no té sentit. Feia molts anys que no feia vida de partit i mantenia el carnet. Però el 2002, en plena ofensiva de José María Aznar, em va semblar un bon moment per deixar-ho, sobretot a causa del finançament autonòmic i el dèficit fiscal. Llavors havia guanyat la plaça a la universitat i tenia previst fer vida acadèmica, i la independència per a mi era un valor. Mai de la vida m'hauria pensat que podria acabar sent candidat. Però sóc genèticament convergent i per això ara estic molt còmode a CiU.»

-Va deixar de militar a CDC després d'allunyar-se'n ideològicament?
-«No, he estat soci de l'associació Barcelona 2020 des de fa 20 anys, estic adherit a la Fundació Catalunya Oberta des de fa 5 o 6 anys, i això mai no ho he trencat, perquè tinc una visió de la societat i de l'economia que encaixa molt bé amb el que sempre ha defensat CDC.»

-Tot i això, vostè opina que Mas es va equivocar pactant l'Estatut amb Rodríguez Zapatero. Sortir del discurs oficial del partit és compatible amb ser candidat?
-Continuo pensant que Artur Mas és el líder que Catalunya necessita. Si no ho cregués no encapçalaria una llista de CiU. I així ho vaig dir fa tres anys a l'Àgora perquè, com a acadèmic, vaig voler pecar per excés que per defecte: no em semblaven prou garantits els avenços que Catalunya necessita en finançament autonòmic i en inversió pública de l'Estat. A les democràcies avançades la llibertat de vot és natural: als EUA, ara que estem encantats amb Obama, el primer pla de rescat de Paulson, acordat amb les cúpules demòcrata i republicana, va ser derrotat al Congrés.»

-És positiu que els partits s'obrin als seus entorns?
-«Està en la línia del que fa Obama, que fitxa càrrecs republicans, o Sarkozy, que nomena ministres socialistes. Em sembla bé que a la política catalana també es faci. També és veritat que mai cap partit a l'Estat espanyol havia donat el número u d'una llista d'abast nacional a cap independent. Estic agraït per la confiança. Posaré el meu talent i esforç per no defraudar-la.»

-Entén que hi hagi càrrecs orgànics del partit que es puguin molestar per això, com ara Ignasi Guardans?
-«És humanament molt comprensible. Sé que a CDC, més enllà de Guardans i López Tena, hi havia molta gent preparada que legítimament ambicionava el lloc, i voldria comptar-hi perquè m'ajudin en la meva tasca.»

-La seva elecció confirma una deriva sobiranista a CDC?
-«Hi ha una consciència creixent a Catalunya, que va de les patronals Foment de Treball, Pimec i Cecot de Terrassa als sindicats, que la situació del finançament és injusta i el dèficit d'infraestructures, inaguantable. Foment de Treball parla d'explotació fiscal. És una necessitat, no el caprici d'uns nens malcriats. Tenim un milió més d'immigrants que pressionen les escoles i els hospitals; s'allarga la vida de la gent gran, que pressiona la dependència i els serveis socials. El més calent és a l'aigüera i el finançament no s'actualitza des de fa 7 anys. La Generalitat s'endeutarà aquest any 4.000 milions d'euros i Zapatero tenia superàvit fa quatre dies a costa del dèficit de la Generalitat. Si van treure les tropes de l'Iraq en una tarda, la tarda següent haurien pogut canviar o actualitzar el finançament del 2002, si tan dolent era... No és cap deriva: amb el temps la societat es mou i els partits han d'adaptar-se. CDC no pot estar com fa 15 anys, quan el dèficit fiscal era tres vegades més petit. Els partits que no es moguin poden perdre espais electorals.»

-El seu perfil pot esgarrapar vots a ERC?
-«Conec poc el mercat electoral català. Intentaré fer una campanya constructiva i positiva però contundent en la defensa dels interessos de l'economia catalana, i sobretot mobilitzar l'electorat nacionalista que s'absté de forma creixent en els darrers comicis electorals de manera activa i conscient.»

-I per aconseguir-ho centrarà el discurs en l'economia?
-«La situació econòmica és molt delicada i anem a Brussel·les a defensar els interessos de Catalunya. Per exemple, un tren de mercaderies que enllaci els ports catalans i valencians amb el mercat europeu. El govern espanyol no té cap pressa a fer-lo i és importantíssim: podria salvar la nostra indústria. Per això ja val la pena anar a Brussel·les. A més, amb el discurs econòmic estic molt còmode amb CiU.»

-La federació hauria de reeditar la coalició electoral Galeuscat?
-«L'aliança de Galeuscat a llarg termini és necessària ja que compartim un model diferent al jacobinisme i centralisme del PP i PSOE, que en aquest tema es posen d'acord ràpid. Però aquesta vegada hi ha les eleccions de l'1 de març i el PNB, fruit de la conjuntura del País Basc, està aprovant projectes al Congrés que no van a favor dels interessos de Catalunya. Seria difícil explicar-ho a l'electorat català. A mi m'agradaria i m'interessaria, com a coneixedor del model del concert basc i perquè hi tinc molts amics, però entenc que CiU té uns interessos polítics a respondre davant de l'electorat.»

-I com veu la proposta de bastir una candidatura catalanista amb ERC?
-«Els pactes s'han de fer en un altre Parlament. Des del 2003, el tripartit amb el PSC és una aposta estratègica d'ERC, no de CiU. La certesa que ERC vol continuar fent més tripartits també m'ha mogut a presentar-me.»

O.A.-ETXEARTE
+ Ramon Tremosa és professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona. Foto: ANDREU PUIG

Ramon Tremosa.
CANDIDAT DE CDC A LES ELECCIONS EUROPEES

divendres, 23 de gener del 2009

Davant la crisi Xovinisme




El dia 21 a la tarda escoltant la radio vaig escoltar al ministre d'indústria Miguel Sebastian, en declaracions: En què deia que per solucionar la crisi i evitar la pèrdua de 120.000 llocs de treball havíem de consumir productes espanyols. Des de què és ministre d'Indústria aquesta ha estat la seva gran aportació a la solució de la crisi, I l'ha fet mereixedor merescut d'un calbot merescut per part de la FCO.
No obstant, el diagnosi no és incorrecte, un dèficit comercial què és el segon per món per volum absolut, però la solució no és la indicada, en un món global apel·lar un proteccionisme encobert i la autarquia i el tancament del mercat no cap és solució. Almenys pels catalans què ens perjudicaria perquè som la regió amb el màxim nivell d'obertura (eXportacions+iMportacions)/PIB.

Si no que calen mesures a Mig i llarg termini, reformant entre d'altres el sistema educatiu, de major taxa de fracàs escolar i el segon pitjor de la OCDE . Per afavorir la competitivitat i un canvi de model basat en la innovació per a poder generar valor afegit. Perquè és el què pot evitar tal diferencial entre els saldos exteriors, Espanya no pot continuar sent un model de sous baixos i baixa qualificació laboral.

Com fa va avisar la comissió econòmica del senat el 2007 s'ha de fer un gir de timó. Si intentem seguir competint en preu i salaris baixos. podem acabar tornant a la pesseta, per poder fer devaluacions competitives: Com ja aposten moltes cases d'apostes britàniques. Espanya és paga força menys que Itàlia en aquesta aposta.
I atenció l'Euro i la seva alta cotització no és el problema perquè el país amb unes exportacions més grans sobre els seu PIB és Alemanya i té l'Euro com a divisa.

En aquest camp hem de dir que la situació catalana és menys dramàtica però ens calen fortes inversions en infraestructures necessàries pel País i en inversions socials. Perquè la població en poc temps gràcies a la immigració massiva ha passat de 6 a gairebé 7,5 milions. On s'han de corregir els dèficits d'infraestructures és sobretot a l'eix Mediterrani que és la zona que concentra el gruix de les exportacions espanyoles i alhora la què pateix a tots els nivells el centralisme jacobí de l'Estat a nivell fiscal i d'infraestructures.
Sols a tall d'exemple: El tren d'ample europeu de Mercaderies que connecti els ports i l'aeroport del Prat amb Europa, l'AVE Barcelona-València, el 4t cinturo i el desdoblament de l'eix Transversal.

dimarts, 20 de gener del 2009

Ridículs



Els Governs han donar una imatge de cara a l'exterior, mostrant una imatge de dignitat. El govern Català porta temps fent el ridícul en política exterior.

No em remeto, només, a la carta oberta del Ambaixador d'Israel Raphael Schultz. De la què podem discutir, i molt, què la forma fos l'apropiada. Si no, al reguitzell constant de fotudes de pota monumentals que comencen els 2003 amb el tancament de les oficines de la Generalitat a L'exterior i un viatge a Perpinya. Acabant de moment "el via crucis" amb els imperatius "morals" i les "Performances" en una manifestació on el govern és manifestà contra ell mateix i els insults dedicats per Joan a Saura a Israel comparant-lo amb una organització terrorista. El seu segon en Joan boada; també va insultar a Berrusconi i la Generalitat hagué de demanar disculpes al govern Italià.

Israel té en aquest article un pes particular. Gràcies a una corona d'Espines i la mala reacció del "Divo" català de no voler fer la ofrena Floral a Ysaac Rabin perquè onejava la bandera espanyola.
Bandera sota la que el nostre "Divo" feu tot el viatge oficial a l'Índia el 2007. O la discutida elecció a dit del seu germà pel càrrec d'Ambaixador a Paris.

El president Montilla tampoc és salva: Amb el seu viatge a Lisboa, per a assistir a un reunió de cap de governs regionals de la UE amb "Low cost" per donar una imatge d'austeritat, que ben aviat són d'un ridícul del tot innecessari.

Arribant, fins la carta a resposta a l'article de l'Economist. Mereixedora d'un article per si mateixa. Perquè el periodista que redactava l'article no va ser rebut per cap representant de "exteriors", ni el "Divo", ni el Montilla el van poder rebre, sort que ho va fer el conseller Castells.

Sempre havia anat amb pel món afirmant la meva catalanitat. I s'ha d'agrair el prestigi internacional aconseguit pel president Pujol a base de seriositat al llarg de 23 anys. Com en tot patrimoni familiar acumulat en molts anys d'esforç no hi res per esgotar-lo com un hereu "tonto". Per sort he d'agrair al Barça per estalviar-nos o dissimular els ridículs de la Generalitat. Si em pregunten: Where are you from? Ho tinc clar: - I'm from Barça.

dissabte, 17 de gener del 2009

El sentit comú.

Fa pocs dies anant amb el cotxe vaig escoltar per la ràdio l'increment del controls de distància i velocitat a la AP7. Mitjançant els controls de velocitat i vídeo-vigilància amb objectiu de controlar: Les distàncies de seguretat i en el tram en obres Salou-Vendrell. S'anuncia ara què en gran part ja esta conclòs i ja es pot circular amb la normalitat i velocitat per la què pagues per circular en un via ràpida de peatge.
Tot que la mesura no té comparació possible, amb la imbecil·litat, com bé s'ha referit en Noctas al seu blog de la velocitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Ja porto dies irritat per l'augment d'un 6,5% en un tram d'autopista, Salou-Vendrell, aquest tram és un embús permanent tots els l'estiu degut a la manca d'alternatives, la conversió de l'A7 en autovia va a pas de tortuga i des de l'autopista estant no veig avanços significatius en el seu progrès, el tercer carril era una bona solució. Tan sols l'alternativa és, la A7 o N340 pels que la em patit en caloroses cues entre Comarruga i Tarragona. L'AP7 ha continuat sent de peatge, tot i què no complia els serveis per qual nosaltres
com usuaris hem pagat tot no gaudir d'ells.

Ara a més, pel nostre bé i la nostra seguretat sens coerceix a complir unes normes que tot i la manca de "control" la immensa majoria dels usuaris complim per una qüestió de sentit comú: Tan amb la velocitat com la distància de seguretat les anem variant per motius diversos. Desgraciadament, dubto que aquesta bondat, paternalisme i cura pel nostre bé; tingui gaire a veure tan sols amb la defensa de la seguretat dels usuaris.
Perquè les multes i sancions de trànsit són una de les poques accions de la administració en matèria de seguretat que tenen retorn a "la caixa negra"* de les arques de la administració pública.

divendres, 16 de gener del 2009

Des de Salou




Por escènica, pot ser ha estat el meu sentiment quan m'han fet adonar de la presència del meu blog en la llista del Blocs singulars del diari. Fa temps que soc lector diari del Singular, crec què el llegeixo de pocs mesos què sortís a la xarxa. Pot ser puc aventurar-me a afirmar què des dels seus inicis he etat un lector fífdel. Per la seva frescor i el seu estil i els col·laboradors de seva secció d'opinió amb gent on em va sobtar trobar a gent tant potent; com: Vicenç Villatoro o Salvador Sostres (Ja no és ni col·laborador del diari).

Mai havia esperat l'honor de figurar en aquesta llista, de fet, n'hi m'ho havia plantejat. El meu blog ni tan sols neix com a voluntat ni seriosa ni amb la pretensió de fer-ho ni seriosament ni durador, en el temps. Surt com a broma entre companys, ara sobretot amics, militants i simpatitzants de la JNC de crear i portar un blog, al igual del títol que solament, que surt de la broma al ser l'únic militant de Salou en el moment del meu ingrés.

Que dir, a part d'agrair a la gent del Singular per la pesada llosa de haver de ser exigent amb els meus escrits. Ara em veig en la necessitat de mirar d'estar a la par amb la qualitat dels escrits amb altres companys de la Blogosfera que he anat seguint i participant en els últims temps.

dimecres, 14 de gener del 2009

El candidat Ramon Tremosa.



Mai una elecció de candidat per a les Europees, unes eleccions que a Catalunya i en general arreu provoquen escassa expectació, mai havia provocat cap reacció similar a Catalunya. I ha descol·locat a molta gent i sols cal llegir les reaccions de PSC, ERC i C's.

Primerament: Perquè no entrava a les travesses, tot i que alguns mitjans ja havien especulat que CiU buscava un 3r candidat de perfil acadèmic i en Ramon Tremosa el té, és mediatic i té prestigi acadèmic i social. També representa la imatge del liberal de perfil europeu tan diferent dels "liberals espanyols".
Segon: En Ramon Tremosa no és militant. I trenca amb la seva independència els esquemes de la partidocràcia catalana, però què és habitual en països de llarga tradició democràtica. A França mateix en Sarkozy a escollit a Socialistes pel seu gabinet.
Tercer: En Ramon Tremosa és el primer candidat indiscutiblement Sobiranista que la formació presenta com a cap de llista a unes eleccions.
Quart: Té un discurs docent i entenedor.
Cinqué: A nivell intern ha demostrat el lideratge d'Artur Mas que ha aconseguit evitar el conflicte derivat de l'elecció entre dos candidats antitètics en el camp nacional: Ignasi Guardans, un home capaç i defensor de les tesis autonomistes, que per molts votants de CiU és anacrònica i Alfons López Tena ex vocal del CGPJ i referent de l'independentisme català però vist com a Tal·libà per alguns sectors moderats. Amb un candidat què es satisfactori pels dos cors de CiU. I reforça la Casa Gran i la seva imatge de seriositat del seu Projecte.

Per acabar afegeixo una entrevista feta a l'avui.
Entrevista a Ramon Tremosa, candidat de CiU a les eleccions europees
"Vaig a la trinxera per moure el vot passota"

Noemí Iglesias · Avui · 13/1/2009


El candidat de CiU a les eleccions europees, l'economista Ramon Tremosa (Barcelona, 1965), va ser ahir a Manresa per fer una master class als alumnes de la Fundació Universitària del Bages sobre les oportunitats de l'economia catalana al segle XXI. Coses de la vida, el darrer gran mestre a impartir una classe magistral en aquest centre, al desembre, va ser l'actual eurodiputat de CiU, Ignasi Guardans, que llavors es posava a disposició de CDC per repetir l'experiència europea. Però el caràcter outsider de Tremosa, el seu perfil sobiranista i el seu treball acadèmic han estat els aspectes que han propiciat el canvi de cap de cartell nacionalista. Estava fent Reis a la Ribagorça amb la família i el dia 7 a la nit va rebre la trucada d'Artur Mas. Li va donar el sí en quatre dies.

Només una proposta i ja es va decidir a ser el candidat de CiU?

La del dia 7 va ser la primera conversa. I avui [dilluns] a primera hora he confirmat que acceptava l'oferiment. En els últims mesos amb tothom qui m'ha trucat hi he anat a parlar. Han estat consellers, ha estat Josep Antoni Duran i Lleida i ha estat Joan Puigcercós. Sempre he tingut aquesta política. Amb Artur Mas hem parlat aquests dies molt d'economia.

Què li interessa de la política que es fa a Europa?

La comissió de Transport de la Unió Europea és molt important: hi està penjant el tren de mercaderies del País Valencià i Catalunya, que és clau per al futur. I no està clar que la revisió de les prioritats de la Unió Europea confirmi aquest eix perquè l'Estat espanyol no el vol. Això sol ja justifica per a mi que vagi a Brussel·les a fer soroll o a intentar fer alguna cosa perquè aquest projecte surti. Catalunya pot ser una porta econòmica d'Europa, aquest ha de ser un dels nostres objectius.

Per què entra en política?

Fa cinc anys que escric llibres i articles i que vaig a la televisió i a la ràdio perquè em preocupen coses que no funcionen: sobretot el finançament autonòmic i les infraestructures. I des de fa temps molta gent em preguntava quan em presentava a unes eleccions. I altra gent em deia que és molt còmode disparar des d'una torre de vidre com és la universitat. Mas m'ha fet una oferta que m'ha semblat temptadora i l'he acceptada. El més còmode per a mi era anar-me'n a la London School of Economics de Londres, amb la dona i els nens. El 8 de desembre vaig tancar un contracte de lloguer per sis mesos per anar-hi a fer un treball de recerca.

Vostè va ser crític amb la negociació de l'Estatut. Per què ara ha passat a ser candidat de CiU?

Els meus últims llibres són sobre les oportunitats de l'economia catalana al segle XXI. Els he regalat a cada partit. Hi ha un alcalde d'Iniciativa que em diu "de conya els teus llibres per al debat intern que tenim sobre cap on va el país". Fantàstic, no ho hauria dit mai. Però en l'anàlisi econòmica i en sensibilitat empresarial hi ha una diferència bastant clara entre el que és Convergència i Unió i el que és el tripartit. En la percepció de la crisi, hi ha una distància evident. Jo vull baixar ara a la trinxera per mobilitzar el vot catalanista passiu i passota.

Per què?

Avui m'han explicat que el tripartit de l'Ajuntament de Manresa no veu clar un aeroport per al Bages. Si l'any 2009, el govern d'una ciutat de 80.000 habitants no veu clar el què és un aeroport d'un quilòmetre i mig, que ho deixin estar. De què es pensen que viurem a Catalunya quan fora de la zona euro hi ha països que van com una moto? Aquest any a la Xina es llicencien 2 milions d'economistes. Hi ha una ciutat a Flandes que es diu Ostent que va moure 100.000 tones en tràfic aeri l'any passat, més que el Prat.

Dóna per perduda la batalla del finançament?

Mentre no recaptem cap gran impost, no tenim cap poder de negociació. Això és el federalisme fiscal a Estats Units, a Alemanya, a Canadà, a Austràlia, a Navarra i al País Basc. Un govern regional només té força si té la recaptació dels grans impostos a la butxaca i negocia la quota. Si no, no hi ha res a pelar, mani la dreta, mani l'esquerra, tinguis tripartit o tinguis Pujol, tinguis majoria absoluta o relativa, siguin simpàtics o antipàtics.

diumenge, 11 de gener del 2009

fe d'errates

He suprimit la enquesta perquè he fet un error en fer la i havia obviat per un descuit; la opció: Imparcial.

Finançament: sense xifres


UNA ESTRATÈGIA DELIBERADA D'OPACITAT SOBRE LA QÜESTIÓ

Finançament: sense xifres
Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB www.ramontremosa.cat

Passen les setmanes i els mesos i el govern central, un cop aprovats els pressupostos de l'Estat per al 2009 amb el vot dels 25 diputats del PSC, encara es permet el luxe de publicar documents genèrics sobre el finançament futur de les comunitats autònomes. Passats més de dos anys de l'entrada en vigor del nou Estatut, seguim sense xifres detallades i sense quantificació dels criteris que han de permetre concretar els recursos de la Generalitat. Enmig de l'opacitat deliberada en què el govern central espanyol manté el debat sobre el "nou" finançament autonòmic, val la pena considerar les xifres següents.

EL GOVERN DE LA GENERALITAT va presentar un pressupost d'ingressos per al 2008 de 28.243 milions d'euros. El dia 18 de desembre de l'any passat es van publicar, a la pàgina web de la conselleria d'Economia i Finances, les dades consolidades de recaptació i despesa de la Generalitat el novembre del 2008. A falta d'un mes per acabar l'any, la Generalitat havia ingressat i recaptat només 23.392 milions d'euros, quasi 5.000 milions per sota de la xifra pressupostada. Segurament s'acabarà l'any, quan coneguem les xifres totals, amb una variació negativa que pot superar els 3.500 milions.

PEL QUE FA A LA DESPESA PÚBLICA de la Generalitat, l'acumulada fins al novembre passat era de 26.255 milions d'euros, amb una previsió pressupostada per al 2008 de 30.566 milions. Al 2008 la Generalitat generarà un dèficit públic rècord, d'entre 4.000 i 5.000 milions d'euros, que provocaran un creixement molt notable del deute públic català. Segons dades del mateix govern, el saldo viu del deute públic de la Generalitat, resultat d'acumular successius dèficits públics anuals, era de 17.522 milions d'euros el 30.09.2008. Aquesta xifra s'elevava a 23.542 milions si s'hi inclou el deute de les empreses participades per la Generalitat que no figuren al SEC (Sistema Europeu de Comptes).

EL PASSOTISME DEL GOVERN ESPANYOL és al·lucinant davant d'aquesta alarmant degradació pressupostària. ¿La Generalitat està pagant nòmines amb crèdits bancaris? ¿Estan ajornant-se encara més els pagaments als proveïdors de les diferents conselleries? ¿S'han retallat transferències i subvencions aprovades? El descrèdit i el desprestigi de la Generalitat com a institució bàsica de l'autogovern creix paral·lelament a la seva asfíxia financera. I en aquest context d'indefinició, el pressupost de la Generalitat per al 2009 és més virtual que real: encara no se sap avui quin serà el volum de recursos totals disponibles. Què dirien PSC, ERC i ICV si tot això hagués passat quan manaven "les dretes"? I encara gràcies que el del PSOE és un govern "amic".

LA TÀCTICA NEGOCIADORA DILATÒRIA seguida pels alts funcionaris de l'Estat és molt efectiva per desorientar, avorrir i fatigar els ciutadans, i la seva posada en escena és típica dels sainets madrilenys: desfilada inacabable de presidents autonòmics pel despatx del Rei Sol Zapatero, president del govern que recapta un 85% de tots els impostos pagats a l'Estat espanyol. De fet, aquesta és la gran trampa del model autonòmic espanyol: el govern central traspassa les principals competències als governs autonòmics (sanitat, ensenyament, serveis socials, dependència?) i als ajuntaments, fins al punt que el 2007 el 49% de tota la despesa pública a l'Estat espanyol ja estava descentralitzada (Instituto de Estudios Fiscales, document 17/08), però en canvi segueix monopolitzant tota la recaptació impositiva.

EL FEDERALISME FISCAL, PERÒ, NO ES BASA en quin govern gasta sinó en quin govern recapta i per això l'Estat espanyol és considerat internacionalment com un Estat unitari. El govern central gairebé no té competències, però se segueix reservant el 51% de la despesa pública total, escanyant i desgastant les autonomies, que són les que pateixen la pressió demogràfica de la immigració i l'augment del cost de la vida? i encara es permet el luxe de presentar "superàvits" a costa dels dèficits autonòmics i locals. En estar centralitzada la recaptació de tots els grans impostos les transferències discrecionals de l'Estat a les autonomies són, i seguiran sent, la clau de volta del finançament autonòmic, encara que els canvis de noms i la creació de nous fons pretenguin aparentar ara la gestació d'un "nou" model de finançament. Mentre les autonomies no recaptin cap gran impost, com passa als Estats federals i a les comunitats forals, tota pretensió de relació bilateral és quimèrica i paper mullat.

EL RECURS A L'EMISSIÓ DE MÉS DEUTE públic de l'Estat, i no a l'aprimament de la despesa pública del govern central, per fer front al creixement de les necessitats de despesa d'autonomies i ajuntaments és la mostra definitiva de la frivolitat i de la irresponsabilitat del president Zapatero, així com també del caràcter centralista immanent del PSOE. Avui ja és evident que, en la millor hipòtesi per al govern català, el nou finançament tan sols permetrà cobrir la caiguda dels ingressos del darrer any. Tot segueix lligat i ben lligat a Madrid en la recaptació de grans impostos i en la gestió dels aeroports i dels trens: estem com el 1975.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dijous, 8 de gener del 2009

divendres, 9 de gener del 2009

El "crostaci" contraataca


En Joan Ferran, membre de la cúpula del PScOE què segurament us sonarà per les seves declaracions contra "la crosta nacionalista" de la CCMA. Torna a la carrega amb un llibre que ha publicat on fa elogi del fenomen "ciudadanos" i carrega contra l'oasi català. Amb la desqualificació, habitual en ell, de persones referents del nacionalisme català en el seu llibre, també gent d'ERC.

No ens ha d'estranyar perquè el personatge ideològicament n'és defensor acèrrim del nacionalisme espanyol desacomplexat. I durant tota la seva dilatada carrera en el sí del PSC. La seva acció política s'ha basat en atacar a qualsevol cosa amb més franges que la rojigualda, començant pels romanents de catalanisme del seu partit.
no oblidem que Pel PSC al igual que Ciutadan(o)s. La "Catalunya real" ha estat la seva marca blanca per defensar un espanyolisme més o menys desacomplexat.

Fa relativament poc què he conec el personatge, però podria definir-lo, sense gaire temor a errar; després de algunes perles llegides del personatge com: Anomenar senil al president Pujol o la de la crosta. Com a admirador confés de l'estalinisme.

Prefereixo, si em disculpeu que no entri a parlar de l'individu en qüestió. Perquè amb molt freqüència és mou en l'àmbit; de parleu de mi encara que sigui malament. Ja que el seu estil és provocar la irritació via els seus escrits a les seves besties negres, totes nacionalistes catalanes.

Algú em pot dir com és què ERC governa a gent tan diametralment inversa al discurs que defensen. No poden defensar i dir que són independentistes desacomplexat i dir què seran el "gran salt endavant" de l'independentisme català i fer passos enrera de tals dimensions havent donat la Generalitat a gent de l'Espanyolisme més ranci i tronat que trobem a casa nostra.

dimecres, 7 de gener del 2009

ESPANYA, EL GRAN FRAU

Des de fora
ESPANYA, EL GRAN FRAU
"Quan ens adonarem que ens cal la nostra sobirania? Per si encara no ho tenen clar, la propera vegada que condueixin a prop de la Plaça de les Glòries i vegin la Torre Agbar, intentin imaginar 1500 gratacels il•luminats amb la bandera espanyola"
Agustí Bordas
Es veu que el món sencer està escandalitzat pel gran frau financer causat per Bernard Madoff. Segons tots els comentaristes nord-americans, l’import de l’estafa sobrepassa els 50 miliards de dòlars, a canvi d’avui, uns 36 miliards d’euros.

Quan hom empra xifres tan elevades, és fàcil que perdi el sentit del volum financer en qüestió. Per entendre’ns millor, podríem dir que 36 miliards d’euros equivalen a 277 torres Agbar (que va tenir un cost unitari de 130 milions d’euros). Efectivament, costa imaginar que un lladregot de Wall Street hagi pogut estafar prou diners com per construir 277 gratacels en forma de cogombre.

Utilitzant la calculadora del dèficit fiscal de la Fundació Catalunya Oberta, podem determinar que l’espoli fiscal català entre novembre de 2006 i desembre de 2008, equival, precisament, a una mica més de 36 miliards d’euros. És a dir, en tan sols dos anys i dos mesos, l’Estat espanyol ens roba l’equivalent a 277 torres Agbar.

Mentre permetem al PSC, la federació del PSOE a Catalunya, la continuació d’aquesta injustícia, a Andalusia acusen Catalunya de ser “insolidària”. A més, permetem que des de Madrid es qüestioni la nostra política cultural, es prohibeixi la nostra llengua al Congrés dels Diputats, s’ignori el nostre Estatut i es perpetuï el monopoli aeroportuari d’AENA.

Quan ens adonarem que ens cal la nostra sobirania? Per si encara no ho tenen clar, la propera vegada que condueixin a prop de la Plaça de les Glòries i vegin la Torre Agbar, intentin imaginar 1500 gratacels il•luminats amb la bandera espanyola; aquest nombre equival a l’espoli fiscal català dels darrers vint anys, d’uns 200 miliards d’euros, i permetria construir un gratacels cada kilòmetre, entre Barcelona i Berlin.

Amb la perspectiva suficient, sembla evident que Madoff és, només, un pobre aprenent dels espanyols.

dissabte, 3 de gener del 2009

Calbot dedicat a TV3

Molts altres cops cop he afegit el Calbot de la FCO. sovint són breus i brillants. El d'aquest divendres ho és:


"Una ferida sense cauteritzar:
L’any 2008 va acabar malament i el 2009 comença pitjor: a Gaza hi ha piles de morts. Uns són terroristes de Hamàs; altres, persones innocents. Com era d’esperar, la premsa de l’esquerra no evolucionada ja té un previsible i únic culpable: Israel. Què faríem, a casa nostra, si ens llencessin míssils dia sí i dia també? Respondríem llençant-los confeti, potser? En aquestes versions primàries i indocumentades del que passa a l’Orient mitjà hi ha, sovint, una manifesta negació de la legitimitat de l’Estat d’Israel. Identificar les legítimes reivindicacions nacionals del poble palestí amb una visió acrítica del terrorisme islamista és una bestiesa que no ens podem permetre."

A Gaza des de 2001. Més 7000 coets i morters han estat disparats des de Gaza. I durant la treva Hamas ha atacat constantment Territori Israelià provocant una dura reacció. No pots estar tolerant indefinidament provocacions i amenaçes sense resposta. La treva mateixa sols va servir perquè una organització terrorista és rearmes i ataques el seu estat veí.

Per TV3 en canvi TV3 posa l'emfasí en fer propaganda i no mira ni intenta ser imparcial: No ven, ven més donar la imatge de com Israel mata innocents i com respon "amb duresa extrema". Pintant una historia de bons i dolents, davant un món de grisos. Per cert els propis estats àrabs aquest cop no donen suport a Hamas. Al que veuen com una eina més de l'Iran en la seva "proxy war"* particular contra l'Estat d'Israel.

PD: He afegit com a comentari el significat de guerra Proxy o subsidiaria amb la definició de la wiki.