Por escènica, pot ser ha estat el meu sentiment quan m'han fet adonar de la presència del meu blog en la llista del Blocs singulars del diari. Fa temps que soc lector diari del Singular, crec què el llegeixo de pocs mesos què sortís a la xarxa. Pot ser puc aventurar-me a afirmar què des dels seus inicis he etat un lector fífdel. Per la seva frescor i el seu estil i els col·laboradors de seva secció d'opinió amb gent on em va sobtar trobar a gent tant potent; com: Vicenç Villatoro o Salvador Sostres (Ja no és ni col·laborador del diari).
Mai havia esperat l'honor de figurar en aquesta llista, de fet, n'hi m'ho havia plantejat. El meu blog ni tan sols neix com a voluntat ni seriosa ni amb la pretensió de fer-ho ni seriosament ni durador, en el temps. Surt com a broma entre companys, ara sobretot amics, militants i simpatitzants de la JNC de crear i portar un blog, al igual del títol que solament, que surt de la broma al ser l'únic militant de Salou en el moment del meu ingrés.
Que dir, a part d'agrair a la gent del Singular per la pesada llosa de haver de ser exigent amb els meus escrits. Ara em veig en la necessitat de mirar d'estar a la par amb la qualitat dels escrits amb altres companys de la Blogosfera que he anat seguint i participant en els últims temps.
