El dia 21 a la tarda escoltant la radio vaig escoltar al ministre d'indústria Miguel Sebastian, en declaracions: En què deia que per solucionar la crisi i evitar la pèrdua de 120.000 llocs de treball havíem de consumir productes espanyols. Des de què és ministre d'Indústria aquesta ha estat la seva gran aportació a la solució de la crisi, I l'ha fet mereixedor merescut d'un calbot merescut per part de la FCO.
No obstant, el diagnosi no és incorrecte, un dèficit comercial què és el segon per món per volum absolut, però la solució no és la indicada, en un món global apel·lar un proteccionisme encobert i la autarquia i el tancament del mercat no cap és solució. Almenys pels catalans què ens perjudicaria perquè som la regió amb el màxim nivell d'obertura (eXportacions+iMportacions)/PIB.
Si no que calen mesures a Mig i llarg termini, reformant entre d'altres el sistema educatiu, de major taxa de fracàs escolar i el segon pitjor de la OCDE . Per afavorir la competitivitat i un canvi de model basat en la innovació per a poder generar valor afegit. Perquè és el què pot evitar tal diferencial entre els saldos exteriors, Espanya no pot continuar sent un model de sous baixos i baixa qualificació laboral.
Com fa va avisar la comissió econòmica del senat el 2007 s'ha de fer un gir de timó. Si intentem seguir competint en preu i salaris baixos. podem acabar tornant a la pesseta, per poder fer devaluacions competitives: Com ja aposten moltes cases d'apostes britàniques. Espanya és paga força menys que Itàlia en aquesta aposta.
I atenció l'Euro i la seva alta cotització no és el problema perquè el país amb unes exportacions més grans sobre els seu PIB és Alemanya i té l'Euro com a divisa.
En aquest camp hem de dir que la situació catalana és menys dramàtica però ens calen fortes inversions en infraestructures necessàries pel País i en inversions socials. Perquè la població en poc temps gràcies a la immigració massiva ha passat de 6 a gairebé 7,5 milions. On s'han de corregir els dèficits d'infraestructures és sobretot a l'eix Mediterrani que és la zona que concentra el gruix de les exportacions espanyoles i alhora la què pateix a tots els nivells el centralisme jacobí de l'Estat a nivell fiscal i d'infraestructures.
Sols a tall d'exemple: El tren d'ample europeu de Mercaderies que connecti els ports i l'aeroport del Prat amb Europa, l'AVE Barcelona-València, el 4t cinturo i el desdoblament de l'eix Transversal.
4 comentaris:
Segueix així!
Ep Gràcies Efrem.
També ho va dir Montilla amb la diferència que Montilla és analfabet i Sebastian va cursar licenciatura d'econmiques en una prestigiosa universitat., què vol dir això..? Que Sebastian encara és més dolent que Montilla..saludus
No, tot lo contrari, Montilla pot ser analfabet funcional i desconeixedor total del món de l'empresa perquè mai hi ha posat els peus, per això no hi he fet sang. Montilla segueix les tesis de Keynes, pot ser sense saber ho, dient que el motor de l'economia es el consum.
Jo trobo realment trist és qui que ho digui sigui un llicenciat i bon coneixedor del món de l'empresa i com a coneixedor d'aquest món podria donar alternatives de futur que no fossin embolicar-se amb la bandera.
Com afavorir la inversió en R+D+I amb incentius fiscals o reduir les traves burocràtiques, per crear o ampliar negocis.
Publica un comentari a l'entrada