Entrevista a Ramon Tremosa a Vilaweb

Ramon Tremosa.: «No hi ha una deriva sobiranista a CDC: la societat es mou i la política s'hi adapta»

L'economista i cap de cartell de CiU defensa que la necessitat d'un nou finançament ha fet créixer la consciència social que Catalunya necessita més. Davant d'aquest canvi, alerta, «els partits que no es moguin poden perdre espais electorals»

-Per què s'ha decidit a entrar en política?
-«Els acadèmics vivim en una torre de vidre i des d'allà és molt fàcil pontificar, opinar, criticar. Fa uns quants anys que escric llibres i articles intentant influir en el debat polític oferint idees. M'he decidit perquè hi ha coses que no m'agraden: el finançament autonòmic, que hi hagi poques infraestructures i només serveixin per anar a Madrid... La meva aposta no és una prova de risc, no té gaire mèrit. Faré prova i error: si no m'agrada, torno a la Facultat d'Economia.»

-Artur Mas va argumentar la seva elecció, en part, perquè vostè és independent. Però va militar a CDC 17 anys.
-«Sí.»

-I per què va deixar de ser militant?
-«Per una barreja de raons. És com quan t'apuntes a un gimnàs però no hi vas. Un any després encara pagues la quota. Quan fa deu anys, no té sentit. Feia molts anys que no feia vida de partit i mantenia el carnet. Però el 2002, en plena ofensiva de José María Aznar, em va semblar un bon moment per deixar-ho, sobretot a causa del finançament autonòmic i el dèficit fiscal. Llavors havia guanyat la plaça a la universitat i tenia previst fer vida acadèmica, i la independència per a mi era un valor. Mai de la vida m'hauria pensat que podria acabar sent candidat. Però sóc genèticament convergent i per això ara estic molt còmode a CiU.»

-Va deixar de militar a CDC després d'allunyar-se'n ideològicament?
-«No, he estat soci de l'associació Barcelona 2020 des de fa 20 anys, estic adherit a la Fundació Catalunya Oberta des de fa 5 o 6 anys, i això mai no ho he trencat, perquè tinc una visió de la societat i de l'economia que encaixa molt bé amb el que sempre ha defensat CDC.»

-Tot i això, vostè opina que Mas es va equivocar pactant l'Estatut amb Rodríguez Zapatero. Sortir del discurs oficial del partit és compatible amb ser candidat?
-Continuo pensant que Artur Mas és el líder que Catalunya necessita. Si no ho cregués no encapçalaria una llista de CiU. I així ho vaig dir fa tres anys a l'Àgora perquè, com a acadèmic, vaig voler pecar per excés que per defecte: no em semblaven prou garantits els avenços que Catalunya necessita en finançament autonòmic i en inversió pública de l'Estat. A les democràcies avançades la llibertat de vot és natural: als EUA, ara que estem encantats amb Obama, el primer pla de rescat de Paulson, acordat amb les cúpules demòcrata i republicana, va ser derrotat al Congrés.»

-És positiu que els partits s'obrin als seus entorns?
-«Està en la línia del que fa Obama, que fitxa càrrecs republicans, o Sarkozy, que nomena ministres socialistes. Em sembla bé que a la política catalana també es faci. També és veritat que mai cap partit a l'Estat espanyol havia donat el número u d'una llista d'abast nacional a cap independent. Estic agraït per la confiança. Posaré el meu talent i esforç per no defraudar-la.»

-Entén que hi hagi càrrecs orgànics del partit que es puguin molestar per això, com ara Ignasi Guardans?
-«És humanament molt comprensible. Sé que a CDC, més enllà de Guardans i López Tena, hi havia molta gent preparada que legítimament ambicionava el lloc, i voldria comptar-hi perquè m'ajudin en la meva tasca.»

-La seva elecció confirma una deriva sobiranista a CDC?
-«Hi ha una consciència creixent a Catalunya, que va de les patronals Foment de Treball, Pimec i Cecot de Terrassa als sindicats, que la situació del finançament és injusta i el dèficit d'infraestructures, inaguantable. Foment de Treball parla d'explotació fiscal. És una necessitat, no el caprici d'uns nens malcriats. Tenim un milió més d'immigrants que pressionen les escoles i els hospitals; s'allarga la vida de la gent gran, que pressiona la dependència i els serveis socials. El més calent és a l'aigüera i el finançament no s'actualitza des de fa 7 anys. La Generalitat s'endeutarà aquest any 4.000 milions d'euros i Zapatero tenia superàvit fa quatre dies a costa del dèficit de la Generalitat. Si van treure les tropes de l'Iraq en una tarda, la tarda següent haurien pogut canviar o actualitzar el finançament del 2002, si tan dolent era... No és cap deriva: amb el temps la societat es mou i els partits han d'adaptar-se. CDC no pot estar com fa 15 anys, quan el dèficit fiscal era tres vegades més petit. Els partits que no es moguin poden perdre espais electorals.»

-El seu perfil pot esgarrapar vots a ERC?
-«Conec poc el mercat electoral català. Intentaré fer una campanya constructiva i positiva però contundent en la defensa dels interessos de l'economia catalana, i sobretot mobilitzar l'electorat nacionalista que s'absté de forma creixent en els darrers comicis electorals de manera activa i conscient.»

-I per aconseguir-ho centrarà el discurs en l'economia?
-«La situació econòmica és molt delicada i anem a Brussel·les a defensar els interessos de Catalunya. Per exemple, un tren de mercaderies que enllaci els ports catalans i valencians amb el mercat europeu. El govern espanyol no té cap pressa a fer-lo i és importantíssim: podria salvar la nostra indústria. Per això ja val la pena anar a Brussel·les. A més, amb el discurs econòmic estic molt còmode amb CiU.»

-La federació hauria de reeditar la coalició electoral Galeuscat?
-«L'aliança de Galeuscat a llarg termini és necessària ja que compartim un model diferent al jacobinisme i centralisme del PP i PSOE, que en aquest tema es posen d'acord ràpid. Però aquesta vegada hi ha les eleccions de l'1 de març i el PNB, fruit de la conjuntura del País Basc, està aprovant projectes al Congrés que no van a favor dels interessos de Catalunya. Seria difícil explicar-ho a l'electorat català. A mi m'agradaria i m'interessaria, com a coneixedor del model del concert basc i perquè hi tinc molts amics, però entenc que CiU té uns interessos polítics a respondre davant de l'electorat.»

-I com veu la proposta de bastir una candidatura catalanista amb ERC?
-«Els pactes s'han de fer en un altre Parlament. Des del 2003, el tripartit amb el PSC és una aposta estratègica d'ERC, no de CiU. La certesa que ERC vol continuar fent més tripartits també m'ha mogut a presentar-me.»

O.A.-ETXEARTE
+ Ramon Tremosa és professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona. Foto: ANDREU PUIG

Ramon Tremosa.
CANDIDAT DE CDC A LES ELECCIONS EUROPEES