10J, UNA NOVA UTOPIA
"El 10J és l’inici d’una gran aventura. No ens la podem deixar perdre. La defensa de la nostra condició de nació i del nostre dret a decidir no és només una qüestió de supervivència nacional."
La manifestació del 10J serà una data de referència en els llibres d’història d’aquí a 20 o 30 anys, de la mateixa manera que ho és la data de les manifestacions de l’11 de setembre del 1976 i del 1977. Marcarà la fi d’una etapa, la de la Catalunya que va buscar el seu encaix dins d’Espanya, que va intentar que l’acceptessin com és i no que no va acceptar l’assimilació forçosa que va patir com a contrapartida espanyola. I marcarà l’inici d’un període d’afirmació nacional, de rebuig a l’involucionisme constitucional i d’obertura franca i desinhibida d’un camí cap a la independència com a única sortida per augmentar la llibertat i l’autogovern. També suposarà la fi de les terceres vies: qualsevol aproximació a Espanya serà percebuda com una acceptació de tota o part de les tesis assimilacionistes. Durant un bon grapat de lustres, l’autonomisme, el federalisme, i altres ismes interessats en entendre’s amb Espanya estaran sota sospita de défaitisme i d’entreguisme (Nota: un gal•licisme i un espanyolisme, què millor per explica-ho!).
S’obre, doncs, un nou cicle polític marcat per la sentència contra l’Estatut del TC que, jurídicament, declara Catalunya nació de joguina, jutja el català com a llengua de segona i situa l’autogovern de Catalunya al nivell d’una carta atorgada, com les constitucions del segle XIX, ja que el que es va decidir democràticament i majoritàriament en referèndum val menys que l’opinió de 10 jutges caducs.
Estem davant un moment històric (una afirmació agosarada, però la mica d’intuïció tinc em fa pensar que així serà... i el temps dirà), un moment històric que es construeix en forma de manifestació el 10J i que mereix la pena ser viscut en primera persona, amb la família, els amics, els companys... ja que després, gràcies a una participació massiva i unitària, serem protagonistes d’un debat polític interessantíssim i intensíssim sobre noves utopies. Entenent utopia com imaginar un govern ideal, no com la concepció d'un ideal irrealitzable!
La independència (i el desig d’assolir-la) serà una idea molt més estesa i acceptada. Però llavors, el debat serà sobre quins valors i quins canvis haurà de portar associats per acabar de sumar els més reticents, porucs o indiferents. La independència no convencerà una gran majoria de ciutadans si no incorpora altres utopies o trets de bon govern. La gestió pública honesta i eficaç també haurà se ser un valor i una actitud indissolublement associada a la idea d’una Catalunya lliure. També ho hauran de ser els valors de la dedicació, de l’esforç i de l’excel•lència en el treball, la innovació i l’empresa. I també, els principis de justícia social i de solidaritat. Només així, serà una idea arrelada i consubstancial al país.
El 10J és l’inici d’una gran aventura. No ens la podem deixar perdre. La defensa de la nostra condició de nació i del nostre dret a decidir no és només una qüestió de supervivència nacional, també és una qüestió de regeneració democràtica, de reestructuració i progrés econòmics i d’aprofundiment de la cohesió social. És l’inici de la construcció d’una nova utopia, d’un nou país.
aparegut al singular digital.
S’obre, doncs, un nou cicle polític marcat per la sentència contra l’Estatut del TC que, jurídicament, declara Catalunya nació de joguina, jutja el català com a llengua de segona i situa l’autogovern de Catalunya al nivell d’una carta atorgada, com les constitucions del segle XIX, ja que el que es va decidir democràticament i majoritàriament en referèndum val menys que l’opinió de 10 jutges caducs.
Estem davant un moment històric (una afirmació agosarada, però la mica d’intuïció tinc em fa pensar que així serà... i el temps dirà), un moment històric que es construeix en forma de manifestació el 10J i que mereix la pena ser viscut en primera persona, amb la família, els amics, els companys... ja que després, gràcies a una participació massiva i unitària, serem protagonistes d’un debat polític interessantíssim i intensíssim sobre noves utopies. Entenent utopia com imaginar un govern ideal, no com la concepció d'un ideal irrealitzable!
La independència (i el desig d’assolir-la) serà una idea molt més estesa i acceptada. Però llavors, el debat serà sobre quins valors i quins canvis haurà de portar associats per acabar de sumar els més reticents, porucs o indiferents. La independència no convencerà una gran majoria de ciutadans si no incorpora altres utopies o trets de bon govern. La gestió pública honesta i eficaç també haurà se ser un valor i una actitud indissolublement associada a la idea d’una Catalunya lliure. També ho hauran de ser els valors de la dedicació, de l’esforç i de l’excel•lència en el treball, la innovació i l’empresa. I també, els principis de justícia social i de solidaritat. Només així, serà una idea arrelada i consubstancial al país.
El 10J és l’inici d’una gran aventura. No ens la podem deixar perdre. La defensa de la nostra condició de nació i del nostre dret a decidir no és només una qüestió de supervivència nacional, també és una qüestió de regeneració democràtica, de reestructuració i progrés econòmics i d’aprofundiment de la cohesió social. És l’inici de la construcció d’una nova utopia, d’un nou país.
aparegut al singular digital.
2 comentaris:
Ara toca defensar-ho políticament des dels partits, i CiU hauria de ser el primer.
Certament els partits i principalment també CiU han de prendre nota i defensar-ho. I entendré que com ja ho ha dit l'Artur Mas què és un punt no retorn a la relació Catalunya-Espanya.
La manifestació és un punt d'inflexió; cara endins i cara el món. A Espanya no perquè per ells no entenen i no volen fer ho.
Publica un comentari a l'entrada