divendres, 15 de febrer de 2008

Democràcia Socialista

L’aprovació per part del Parlament de Catalunya d’una moció contra el traçat previst del TGV a Barcelona ha donat pas a un espectacle indigne. El govern de Catalunya va perdre una votació al Parlament perquè un dels seus socis va donar suport a la moció de l’oposició. Podem dedicar tant de temps com vulguem a analitzar per què la moció es va presentar precisament en aquest moment, prop de les eleccions espanyoles, i perquè ERC va votar contra els plans defensats pel govern del que forma part, però això no és rellevant, això forma part de la manera habitual de fer política. Aquí el realment significatiu és que des del mateix moment que es va aprovar la moció, alts dirigents del partit socialista i del govern han declarat solemnement i de manera reiterada que no pensen fer el més mínim cas a la resolució aprovada per la cambra catalana.
No és el primer cop que un govern no fa cas d’una moció parlamentària, però mai no s’havia vist una actitud tan prepotent, un menyspreu tan públic i reiterat de la sobirania popular, que és en definitiva el que representa el Parlament. Durant les dues darreres legislatures els dirigents socialistes s’han fet farts de defensar els seus governs de perdedors amb l’argument que aquestes són les regles del joc i que cal respectar les decisions del Parlament de Catalunya. Tenen tota la raó. El que no s’hi val és exigir que s’acatin les resolucions del Parlament quan et van a favor i passar-se-les per l’arc de triomf quan et van en contra.
El dirigent socialista italià Bettino Craxi ha passat a la història per haver dit, a resultes d’un periodista que li pregunta què era el socialisme, “socialisme és tot allò que fan els socialistes”. Els socialistes catalans encara han anat més enllà i actuen sota el lema “democràcia és tot allò que afavoreix als socialistes”.

Font: De la Fundació Catalunya Oberta.

4 comentaris:

Un indígena ha dit...

El paràgraf final és brutal.

Josep (sl) ha dit...

Cada cop Catalunya sembla més una dictadura electiva.
De fet és demolidor. Però després dels espectacles què estan passant els militants de base d'ERC se deuen donar de cap contra la paret.

Tresinores ha dit...

Josep, jo fa uns mesos criticava la direcció d'Esquerra i salvava de “la crema” als militants de base que els tenia per catalanistes de bona fe.

Però ja ha durat massa! Els moviments de bases han resultat ridículs i no s'ha vist cap signe de canvi de res. Si a ells ja els agrada com va tot, si ells volen fer confiança al Carod i al Puigcercós endavant. Per que fa a mi , tots al mateix sac.

Josep (sl) ha dit...

A ERC hi ha de tot i de ressentits antiCiU també. Hi ha qui fa(ria) el Harakiri a Catalunya sols perquè CiU no mani, de cínics que creuen que el poder ho justifica tot i parlen de la puresa del fins i n'hi han de molt emprenyats amb la cúpula que han tirat el carnet a la paperera.