dimarts, 4 de març de 2008

Els Silencis D'ERC

sintes rodona
Marçal Sintes
El que diu Ridao (i el que no diu)
El passat 24 de gener, sant Francesc de Sales, Joan Ridao encarava presentació en societat com a candidat d’ERC al Congrés. Era a l’auditori de què disposa l’ONCE de Barcelona. Vaig ser-hi. Fa molt que conec Ridao i l’aprecio personalment. Del seu discurs em va sobtar no solament que passés de puntetes sobre el 2014, data que no va esmentar ni un sol cop, sinó que fins i tot es pogués llegir entre línies el seu dissens amb l’anunci de Carod-Rovira de convocar aquell any un referèndum d’autodeterminació.

Ridao va afirmar: “El dret a decidir en majúscules ha de ser la culminació d’un procés de canvis polítics, institucionals i socials previs si no volem malbaratar el potencial democràtic que té aquet instrument”. Repeteixo: el 2014 no va aparèixer per enlloc. Si a aquest fet tan sorprenent hi afegim l’avís sobre la necessitat de “canvis polítics, institucionals i socials previs si no volem malbaratar el potencial democràtic que té aquet instrument” i, a més, comptem que perquè comenci el 2014 queden menys de sis anys, doncs el missatge es perfila amb prou nitidesa.

Poc més d’un mes després, el 27 de febrer, sant Baldomer, el diari ‘La Vanguardia’ publicava aquestes altres paraules de Ridao: “El 2014 no deixa de ser un estímul, un esquer, per anar preparant una futura majoria social, que si existeix farà que tinguem les condicions objectius per poder celebrar aquest referèndum (...)”. Si existeix una futura majoria social...

El que diu Ridao és que l’important és construir, que fornir el consens interior és la condició necessària indefugible. O, expressat d’una altra manera: que per aconseguir la independència el que cal és que hi hagi molts independentistes, una majoria social àmplia que reclama l’exercici del dret a decidir. I què és el que Ridao no diu? El que no diu Ridao és, crec, que el 2014 carotià va ser pura fraseologia populista i l’enèsim truc d’un dirigent polític que està decidit a vendre molt cara la seva pell política en la guerra entre faccions ja iniciada a ERC, guerra de moment oculta sota el mantell de la campanya electoral.

3 comentaris:

reflexions en català ha dit...

ja he fet la meva travessa, on ERC surt malparada.

Espero que se la fotin.

Josep (sl) ha dit...

Jo la vaig fer fa uns 2 anys.

Josep (sl) ha dit...

Crec què Hem de diferenciar un cosa important entre ERC i CiU. En Duran almenys no menteix i sabem que pensa, i des de ERC i les JERC ens han matxacat continuament durant les eleccions recordant-nos que en

Duran no és independentista.
Sabem què en el programa de CiU no figura la paraula independència, nosaltres des de la JNC treballem perquè si hi figuri, i en el de ERC ;tampoc. Però diuen què volen la independència.