divendres, 28 de març de 2008

Què és la centralitat?

Antoni Aira
El centre ja no és el que era
Diu el president Montilla que el PSC ha de liderar la centralitat del catalanisme polític i ho fa alhora que demana als 25 diputats del PSC a Madrid que treballin “colze amb colze” amb els seus companys del PSOE. Peca així del mateix clixé que sovint tortura molts polítics de CiU que cauen en el mateix error interpretatiu. Perquè lliguen un major perfil sobiranista amb una pèrdua de centralitat, i quan fan això estan considerant que el concepte de centralitat política és estàtic, inamovible amb el pas dels anys. Això seria tota una anomalia enmig d’un entorn en canvi constant. Però aquesta excepció no es dóna, i per tant l’anàlisi de Montilla no és correcte com tampoc l’és el dels porucs de CiU.

Artur Mas ha apostat pel dret a decidir i per deixar enrere l’etapa de “peix al cove”. Adquireix així un major perfil sobiranista, però això no vol dir que perdi centralitat. Com tampoc Pujol no perdia centralitat quan definia Catalunya com un país. Allà pels anys vuitanta, alguns partits de l’oposició se’n reien, però al final fins i tot José Montilla parla en els seus discursos de Catalunya com a país. A Madrid això no ho entenen i aquesta setmana alguns mitjans han volgut muntar un escàndol per unes declaracions del president Joan Laporta, que amb tota naturalitat va definir Catalunya com el seu país. Normal. Aquí això ja no és notícia. S’ha assumit amb naturalitat per la immensa majoria de la societat. Com també va quedar demostrat en la manifestació de fa uns mesos que sectors ben transversals de la nostra societat estan pel dret a decidir dels ciutadans de Catalunya sobre les seves infraestructures i, en definitiva, sobre la gestió del poder polític que els governa.

La centralitat política a Catalunya no la dóna només el posicionament en l’eix dreta-esquerra. L’eix nacional, al contrari del que ens volen fer creure els més entusiastes defensors del tripartit, també compta. De fet, és clau. I a la Catalunya actual no perd centralitat qui reclama decidides passes endavant en les quotes d’autogovern, sinó aquell que conviu “colze a colze” amb els responsables dels dèficits de finançament i d’infraestructures que ens afecten a tots, de l’Ebre a la Cerdanya, de la Mina a Sarrià-Sant Gervasi.

Del singular digital

www.Singulardigital.cat

3 comentaris:

*MaRiA* ha dit...

El problema de tot plegat és que molts parlen sense saber distingir els termes... 'nacionalitat', 'nació, 'estat', país', 'centralisme', 'sobirania'... És lògic que molts ciutadans de peu no s'acabin d'aclarir. El que ja no ho és tant és que els polítics (que, a més, ens governen), també ho cononguin; o això és el que fan veure quan els convé. Bon exemple el de Montilla!

Salut!

Josep (sl) ha dit...

Són termes què en cas català poden ser difícils i confusos perquè el nacionalisme català no és excloent ni de base ètnica i té un fort component de lliure adscripció. Si mires el blogs de membres de la JNC i els links que tinc no en veuràs gaires amb els dos cognoms catalans.

Segons quins polítics o partits han tingut i tenen definicions pròpies què són un joc confús què fa complicat el entendré la seva definició. Com per exemple; Catalanista no nacionalista.

Anònim ha dit...

Josep,

No saps com envejo el teu bloc. Fa temps que me'n vull fer un de guapo, però com que encara no domino massa el tema i tampoc disposo de massa temps, doncs ho vaig retrassant...

A part d'independentista, jo em considero de centre. Alguns diuen que el centre és l'absència d'ideologia. Doncs molt bé...

Sigui com sigui, sóc votant convençut de CDC des de sempre. Bé, des de sempre no, vaig votar un parell de cops a ERC (municipals 2003 i autonòmiques 2003) fins que el Carod va fer president de la Generalitat a un sociata. Però no va ser amor, només sexe.

Tot i així, no sé què significa la paraula centralitat, potser perquè no sóc de lletres (sóc un simple enginyer aeronàutic). Agraïria per tant que algú em treiés de la ignorància.

Gràcies.

Oriol