dimarts, 29 de juliol de 2008

Yugospaña


Adjunto aquest article perquè des de fa temps la Brunete mediàtica i els seus elements més jihadistes hispànics parlen de contínuament de "Balcanització" referint-se a qualsevol iniciativa de caràcter nacional no espanyola. Per tèbia què aquesta sigui, és durament criticada sempre fent crides per provocar la por i dir que és un pas més a la Desmembració d'Espanya. amb frases del Tipus: Qualsevol secessió seria com tallar un braç a Espanya. Quants morts ha provocat la independència de Montenegro? (0, ja us responc). Davant qualsevol idea o comentari, no ja independentista, ni en defensa no de més autogovern si no de l'autogovern mateix de les autonomies amb drets històrics.

Quan ells des la COPE, Razon i el Mundo, entre altres plataformes. Semblen la radioTV Sèrbia abans i durant el conflicte encenent contínuament els ànims, deixant anar barbaritats, alimentant odis i fent sortir els instints més baixos. I demostrant si més no una sorprenent empatia per la Sèrbia de Milosevic.



Yugospaña

Paraules clau: Llengua. 18-07-2008

En 1986 la Academia Serbia de las Artes y las Ciencias denunciaba que los únicos que no tenían derecho a usar su lengua eran los serbios que vivían en territorios bilingües, reclamaba la primacía de la lengua serbia como lengua común de todos los yugoslavos, atacaba a los ‘particularistas’ como antidemocráticos, y protestaba ante la opresión económica de Serbia por Eslovenia y Croacia.

Desencadenó un proceso de imposición de la mayoría serbia sobre las minorías nacionales que incluyó la limitación y recuperación de las competencias ‘autonómicas’, la supresión de la autonomía, el blindaje de la supremacía serbia, condenas judiciales a los desafectos, agresiones verbales y físicas, y, cuando las naciones minoritarias optaron por la independencia, el ataque militar. Ya vemos cómo ha concluido: Serbia no ha podido impedir ninguna independencia, se ha estancado económicamente, está aislada internacionalmente, y se debate entre la miseria moral y la pobreza.

Algunos españoles están iniciando este camino y de la actitud agresiva y los insultos han pasado a las amenazas y los incidentes violentos rojigualdos. Son un tigre de papel, sólo conseguirán el colapso de su nación. Estamos en la Unión Europea y no pueden utilizar ni la violencia militar ni golpes de Estado o legislativos, España tiene demasiado que perder y no puede ganar, ni por las buenas ni por las malas, contra la voluntad democrática de las minorías nacionales. Lo hicieron con Primo de Rivera y Franco, ahora no pueden.

Publicat a Público el dia 18 de juliol de 2008.

Escrit per: Alfons López Tena

Seguint en el Tema Afegeixo un article referit a un Article aparegut al singular Digital referent a un article de Francesc Marc Àlvaro sobre Francesc de Carreras i les seves postures sobre Milosevic i el genocidi Serbi. També expresades sobre L'Holocaust i Favor de Sadaam Hussein.

Francesc de Carreras va relativitzar el genocidi de Milosevic i també va defensar Sadam Husein
El periodista Francesc-Marc Álvaro ho va denunciar la setmana passada a les pàgines de La Vanguardia amb l’article Esa Yugoslavia de algunos catalanes. La peça començava amb una recomanació: “A alguno de los intelectuales barceloneses, catalanes, españoles y europeos que negaron –y todavía niegan- el caràcter genocida del régimen serbio que emergió en los Balcanes tras la descomposición yugoslava deberían regalarles el libro Postales desde la tumba, del Bosnio Emir Suljagic”. Álvaro no donava noms, però l’al•lusió era inequívoca i Francesc de Carreras, professor de Dret Constitucional i un dels fundadors de Ciutadans-Partido de la Ciudadania, va respondre-hi dos dies després a través d’una breu carta al mateix diari, on titllava de “fals i calumniós” l’argument

I el cas és que De Carreras sí va relativitzar el genocidi serbi comparant-lo amb un d’hipotètic perpetrat per l’OTAN, i fins i tot va arribar a posar en dubte la legitimitat del Tribunal Penal Internacional que jutja entre d’altres els crims de guerra comesos a la guerra de l’ex-Iugoslàvia. Així ho demostra la transcripció d’una tertúlia que els dos protagonistes de la polèmica van mantenir al Matí de Catalunya Ràdio, el dilluns 31 de maig de 1999. En aquells temps, el periodista Xavier Campreciós feia una crònica diària sobre les tertúlies del dia anterior a El Periódico de Catalunya. En la del dimarts 1 de juny d’aquell any, titulada Errors bèl·lics i horrors diversos, el periodista escrivia:

Antoni Bassas (Catalunya Ràdio) va plantejar ahir: “Un informe intern de l’Aliança admet que l’acumulació d’errors està fent perdre a l’OTAN la batalla de l’opinió pública”. Martí Anglada va contraposar aquest fet amb “la insistència de l’OTAN a plantejar l’ideal de la guerra sense morts”. Francesc-Marc Álvaro ho va subscriure: “I de no voler dir que això és una guerra. El problema de l’opinió pública l’ha creat el mateix llenguatge de l’Aliança, al permetre crear una expectativa d’asèpsia...” Bassas va dir que això dels errors de l’OTAN als Balcans li recordava el mortífer atemptat d’ETA a Hipercor, perquè els etarres van dir després que havia estat un error: “Si no hi haguessin posat la bomba, no hi hauria hagut errors. I si es llacen bombes, ja se sap a què s’exposa...” Va arribar Francesc de Carreras i es va felicitar que “l’opinió pública impulsi cap a la pau i no cap a la guerra, que tan deslegitimada està, i encara més una guerra com aquesta, sense riscos, en què les morts són errors...” Bassas hi va objectar: “Deslagitimada no; el tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia processarà Milosevic per una pila d’acusacions...” De Carreras va qüestionar el tribunal ‘ad hoc’. Anglada va recordar que el va crear l’ONU. Álvaro va defensar el tribunal. Va pujar la tensió: “¿Milosevic és genocida o no? De Carreras va acabar dient: “L’OTAN ha causat un genocidi més gran”. “Això ho deien Milosevic i Anguita”, li van dir. “I Galbraith, Chomsky i Bobbio”, va adduir ell. “Al•lucino; el tenia per seriós, va dir Álvaro, després que De Carreras qüestionés tot tribunal especial, inclòs el de Nuremberg. (...)

Aquesta transcripció, que en el seu dia De Carreras no va desmentir, deixa clar com el catedràtic va relativitzar el genocidi impulsat per Milosevic, tot argumentant que “L’OTAN ha causat un genocidi més gran”.
Però aquesta no ha estat l’única ocasió en què De Carreras ha explicitat controvertits judicis respecte de conflictes bèl·lics de primer ordre a escala internacional. Ja l’any 1990 (el 20 d’agost, a El País) en el seu article El mercado libre armado, va defensar la figura de Sadam Husein, en el context de l’ocupació iraquiana de Kuwait:

(...) Por el contrario, la imagen que se ha dado es que el loco, abominable y sangriento fascista Sadam Husein constituye el mayor peligro para la paz mundial y su país es el más gigantesco campo de concentración. Y, sin embargo, según como se desarrollen los acontecimientos, este personaje puede ocupar el lugar que hace ya muchos años dejó vacante Nasser como líder de unos países árabes unidos.
Porque es evidente que Sadam Husein ha tenido poderosos motivos para ocupar Kuwait. En primer lugar, uno derivado de la guerra con Irán: la necesidad de salida al mar que permita a Irak exportar petróleo, su única riqueza apta para el comercio exterior. El segundo motivo es mucho más importante: impedir la baja continuada de los precios del petróleo que la sobreproducción que Kuwait y los emiratos -contraviniendo los acuerdos de la OPEP- estaban fomentando. Y esta razón es más importante porque va más allá de los intereses iraquíes -favorece a todos los países, árabes y no árabes, de la OPEP- y puede poner en cuestión las economías occidentales -llamadas, desde una visión blancocéntrica, economía mundial-. De ahí que el conflicto actual no se limite a un mero conflicto regional -como la guerra Irán-Irak-, sino que se haya transformado en un conflicto mundial: ocupar Kuwait y amenazar a los emiratos y a Arabia Saudí es enfrentarse no con otros países árabes, sino con Estados Unidos, Europa occidental y Japón. (...) ”

2 comentaris:

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

Josep quin programa fas servir per fer els questionaris als lectors?

Josep (sl) ha dit...

Jo ho faig a traves del Blogger, en l'opció format pot afegir enquestes com a nou element de pàgina.