dimecres, 6 d’agost de 2008

Gol a Air Berlin

Encara cueja en les nostres breus memòries l'article de la Revista de Air Berlin atacant la normalització lingüística i en defensa del Castellà "oprimit" per la "imposició del Català".

Doncs bé el Barça havia de viatjar als EUA amb la citada aerolínia però va cancel·lar el contracte viatjant finalment amb un servei contractat a un altra companyia.
Nosaltres que com a Catalans ens hem de menjar tots els marrons i ens hem acostumat a boicots cada cop que a un il·luminat de torn vol fer un boicot xenòfob i ens hem de recomanar a nosaltres prudència no sigui que ofenem amb un contraboicot.
Per exemple de boicot: http://www.gav-valencianistes.com/cas/productes.htm: llista incorrecta, per cert on recomanen molts productes fabricats a Catalunya.

Hem d'agrair a la Junta actual i al seu president Joan Laporta el gol a Air Berlin. Amb tot el què representa i el valor de fer aquest acte en coherència nacional amb els valors catalanistes del Barça i no escollir una companyia què actuí contra el interès dels catalans, és a més exemple i referent moral per a molta gent, què és sent enfadada i alhora cohibida a fer se respectar.
Fet d'on pot ser l'única crítica què he de fer és què sembli què s'hagi fet a última hora i el club hagi incorregut en despeses de cancelació.


Aquest se'ns dubte és l'exemple que ens cal per som un mercat de 12 milions d'habitants en el conjunt dels països catalans i si una companyia com Air Berlin, Seat, Telecinco, etc. Subscriu manifestos, ataca l'ensenyament de la nostra llengua o no vol posar noms catalans per no ser prou espanyols.

No hi ha problema i ho hem de prendré amb normalitat. Si tenim qualsevol altra alternativa raonable a aquestes companyies n'escollim unes altres companyies a l'hora de adquirir o contratar bens i serveis. Perquè en una economia de mercat tenim la llibertat d'escollir i els beneficis i la quota de mercat són suficients motius perquè una empresa corregeixi els seus errors.

5 comentaris:

Moré ha dit...

Ara ahauriem d'agraïr que deixes Nike també, després del "anunci" que fa d'espanyolisme amb pau Gassol? O es que el Nike del gassol i el patriotisme espoanyol no és la maeixa que el del Barça?

Va Josep que la junta del Laporta amb franquistes, "frikis", "als loros" i `punyetes es més del mateix. Tardo-nuñisme d'estar per casa per mantenir el Laporta amb "super-glu" a la cadira. La darrera pallassada serà a l'assemble ade ompromisaris

Noctas ha dit...

Aquests petits detalls són d'agraïr tot i que el comentari de Moré, tan desconsolador és d'una certesa que desanima a qualsevol...saludus

Josep (sl) ha dit...

Certament el teu comentari és desconsolador. Sobre el tardonuñisme, discrepo.
Perquè ell és l'oposat ideològic del nuñisme i tot els tics presidencialistes ha estat "l'entorn" qui ha magnificat els errors i les sortides de to, que no van ser més què anecdotes quan el president era Joan Gaspar amb Laporta han esdevingut titulars. Indubtablement "el Cuñadisimo" i les seves postures i ideologia personal són antidemocratiques però no han estat un perjudici ni han posat en dubte els valors defensats per l'entitat.
De visió global i alhora ser mostra de sentiment local, tan diferenciat de l'ocultació de tota mostra de catalanitat feta nofa pas gaire temps. Els fets de l'al Loro vanser vergonyants pel càrrec de President que ostenta però aquest fet sortit de to no ha de ser el referent amb el què jutjar 5 anys de gestió.

Amb Nike tinc un sentit d'àmbivalència per una banda hi ha l'anunci que tu dius i per altra les camisetes conmemòratives dels èxits esportius del club i la equipació del primer equip.
Si vols podries extendre-ho al viva Espanya de Xavi.

També és molt més fàcil trencar un contracte a causa d'un fet determinat pagant tu que cobrant tu.

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

Josep si jo fos el president del Barça traspassaria en Puyol i en Xavi al Madrid, per tal de que si sentissin ben cofois. Després de tot quin sentit té fer gestos a Air Berlin i mantenir Botiflers a la plantilla.

Josep (sl) ha dit...

Aquesta estranya dualitat sols la tenim els catalans. Esta clar que jo no hauria entès que el Barça hagués fitxat o sols intentat fitxar aquell personatge anomenat Salva Ballesta. Jo si hagués estat convocat per la selecció espanyola no hauria cridat viva espanya.