diumenge, 7 de setembre de 2008

La Gran Farsa

El punt d'inici de l'actual democràcia a Espanya és la mort del dictador al llit. Amb la transició és va teixir una gran farsa basada en què el fet què els joves franquistes, els vells antifranquistes van decidir per esborrar el passat. I què la gran massa apolítica va acceptar.

Totes dos parts conscients de què cap d'elles podia dur el règim anquilosat i caduc. Van decidir què s'havia de transformar en una democràcia. Aquest pas "Modèlic" com se'ns ha fet creure, no és va fer sense dificultats fins a arribar a l'Estat democràtic. Tot què amb tics autoritaris i què mancat de la tradició democràtica de altres països Europeus del nostre entorn què ens duen almenys 30 anys d'avantatge.

Aquestos passos havien de dur a la idea que no hi havia hagut ni vencedors ni vençuts i va dur a l'oblit a víctimes i botxins, a diferència d'altres transicions com a Sud-àfrica, dictadures del con sud o la resolució del conflicte Nord-irlandès. On el primer cas: Els botxins van haver de explicar quina era la seva responsabilitat, sense obligació de demanar perdó. El segon cas; persecució judicial del botxins.
I El tercer; incentivar el demanar perdó a les víctimes per part del botxins i l'acceptació del perdó per part de les víctimes, independentment de la comunitat de pertinença d'uns i altres.

Aquesta fal·lera per ocultar els crims de uns i altres durant la Guerra i la posterior dictadura posterior (per part del Franquisme). Constata amb la gran afició de la justícia espanyola a perseguir i condemnar crims de règims aliens. O per justificar un espolí de documents com a dret de conquesta.

Ara mateix un jutge "divo" del sistema judicial vol obrir la caixa dels trons i el gran tabú de transició ara què els botxins ja jeuen en els taüts i poques víctimes segueixen vives avui.

La memòria històrica no ha de servir per enaltir un bàndol a costa de l'altre i posar unes víctimes en un pedestal i treure les altres a la picota. Si no per conèixer la època en què va passar i l'existència d'àngels i dimonis a Banda i banda. Qui era responsable de què en quina mesura com en els processos què va viure la RFA a finals dels 40s i primers dels 50s.

Però perquè això passi cal la fredor de la distància i avui les 2 espanyes segueixen aquí entre nosaltres vives i enfrontades. Per sort, després de 30 anys de democràcia l'enfrontament el duu la dialèctica i no les pistoles i no supura sang si no mala llet en tinta i ones de Radio Televisió.
Fins què no pugui veure el procés des de la llunyania i l'objectivitat no crec què és pugui obrir un procés de normalització i mirar l'historia. Desgraciadament aquell dia les víctimes com els botxins seran historia.

3 comentaris:

Noctas ha dit...

Va ser una farsa que en aquell moment era necessaria i que es va materialitzar en una constitució que ara per ara és caduca..saludus

Teresinores ha dit...

España encara no està preparada, ni per part de uns i ni per part d'altres.

Un debat que fa més temps que dura , és el dels símbols. Una estàtua triomfal a una plaça cal treure-la, no ho poso en dubte. Però hi han símbols que des de l'esquerra es diu que fan “propaganda” del règim i a mi sempre m'ha semblat que just el contrari, son el record del que va ser. El valle de los caidos és apol.logía del franquísme? Potser és la seva intenció però jo crec que juga en la seva contra i que el visitant no te de cop i volta ganes d'entonar el cara el sol.

Dit d'altre manera, els crematoris nazis difonen una ideologia o son una vergonya. L'important doncs potser no és el símbol si no com es presenta.

Com he dit cap “bàndol” no està preparat. Avui des de ceretes posicions es ven la idea que la guerra va ser entre un “règim feixista” i “els demòcrates”. Va ser realment així? En bona mesura, el bàndol republicà era tant totalitari com el franquista. SI el bàndol republicà hagués guanyat no hauria instaurat un règim en la orbita del camarades soviètics?

Personalment, en tot plegat hi han un error de concepció inicial, la idea dels bons i els dolents que vol substituir la de guanyadors i vençuts. Caldria potser veure que TOT plegat va ser un gran error, que uns i altres eren tant totalitaris com bel·licistes.

Josep (sl) ha dit...

Molt bon anàlisi tres. El problema que hi ha actualment és d'intoxicació ideològica encarà avui.

Certament la transició era un farsa necessària fa 30 anys i avui? és com la constitució s'ha sacralitzat i és considerà inamovible quan no ho són.