Gran exhibició del diumenge, quin goig haver estat al camp a segona fila i quina alegria poder arribar a casa i poder llençar el pitet (baberu, en català incorrecte, no el passis) a la rentadora. Pensant que la abonament i les invitacions de la Cadbury amb zona VIP inclosa per aquell partit amb vista a peu de camp eren un regal del cel.
El joc del Barça enguany esta sent de fora de serie. No penso parlar, en canvi sobre l'Espanyol i el Nàstic per raons obvies. L'any passat el Barça s'arrossegava amb apatia pel camp i un gol encaixat convertia el partit en un drama fins al punt de culminar la temporada en blanc. Aquesta temporada tampoc ha guanyat res de moment, però esta viu en les tres competicions i depèn d'ell mateix. Els simpatitzants hem recuperat l'orgull i l'entitat la capacitat de fer por i generar respecte.
L'equip com a tal manté la columna vertebral. L'alineació "tipus" sols sol tenir entre els seus fixos a Alves en canvi el conjunt s'ha després aquesta temporada de Deco i Ronaldinho. Tècnicament si ens hem de fixar en els noms i el Barça hauria perdut potencial.
Doncs bàsicament perquè Guardiola ha posat el plus de motivació que va faltar a les segona part de l'etapa Rijkaard: Davant un Barça on després de la genialitat s'havia encegat per l'exit. Arribant a la sobradesa, s'havia cregut en la adulació, deixadesa, perdua de l'autoritat de l'entrenador i caigut en el pou de la desidia seguint la llei del mínim esforç.
Guardiola ha portat un canvi de mentalitat. Primer va dur l'autoritat i el respecte al vestidor fulminant les vaques sagrades. Després ha imposat una cultura de l'esforç i ha fet particip als jugadors dels valors del treball, l'esforç i ambició amb una política de valorar el treball i el rendiment, ha sumat la genialitat i la capacitat de rendir fins al minut 90. A més amb humilitat; perquè el tècnic i els jugadors són conscients què són humans, que no autoexigir-se, els fa vulgars humans i llavors els errors costen punts i que no han guanyat res.
En Sostres va dir que el barça era de dretes. Qui ho sap? Pot ser sí. Però sorprenentment els valors què avui demostra el Barça de Guardiola són els mateixos que els "progres" abobinen almenys si no és refereixen al futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada