Sopar amb Joan Oliver

El dia 19 al vespre vaig assistir a un sopar debat sobre el liberalisme a Catalunya. Organitzat a Mitges entre en Marc Arza i l'Artur Nadal, amb el suport de la FCO i l'espai Hayek, que van reunir a una vintena llarga d'assistents "sortits de l'armari". Gent estranya de diferents colors i tendències què opinem: Que davant la tria eterna sobre més llibertat o més igualtat. La triaria la llibertat per sobre de la igualtat, perquè creu que la llibertat acaba duent a la igualtat i triar la igualtatextrema al final fa perdre la igualtat i la llibertat. I que l'Estat ha d'entrar el mínim imprescindible i coaccionar el menys possible la llibertat individual. I què les persones i que puguin s'han de resoldre els seus problemes i no esperar que els resolguin des de dalt I l'Estat solament ha d'ajudar a les què realment ho necessitin.
Aquest sopar va comptar amb la presència del periodista i escriptor, expert en temes econòmics, Joan Oliver actual mànager corporatiu del FCB i l'ex-director general de TV3.
Fent un incís aquest és un pensament residual, amb poca tradició a Catalunya (l'ERC dels anys 30, en seria un exemple) i cap a Espanya, històricament el país més reaccionari d'Europa occidental.

La sensació és què la crisi ens despertarà d'una batzega de la dolça decadència en què viu la nostra societat civil aletargada. Empapada pel pensament únic més "conservador" i antiquat d'Europa. Del què el gruix de la intelectualitat (subvencionada) n'ha estat altaveu actiu durant tant de temps. I què aquest dogmatisme oficial, té autetica alergia al que el liberalisme representa: "El liberalisme és pecat", aquesta és un veritat pel conservadurisme intel·lectual de dreta i esquerra. La percepció generalitzada és què en general de la situació actual el ciutadà n'està fins als collons. Sobretot a nivell català, tenim la sensació què la Generalitat no pinta res. El grau d'intervenció pública fa que la gent n'estigui farta i aquest intervencionisme fa què ciutadà n'estigui fins als collons.

D'aquests actes en general recordes les anècdotes, més què el cos general. Sobretot conversant amb una persona molt "de la ceba" què per qüestions professionals viu amb un peu a banda i banda de l'Atlàntic.
Bé aquí és l'anècdota que dona per pensar: En tots els Estats dels EUA; estat realment Federal i no la mentida que alguns diuen que volen implantar a Espanya. En un New Hampshire hi ha un fort debat què està molt encés i transcendint l'àmbit nacional, inclús amb la crisi. Ara el cinturo de seguretat és obligatori (l'últim Estat on no ho era). Això ha encetat un fort debat a favor i en contra. Perquè per una banda; és poc sensat no fer servir i obligatori usar un element que et pot salvar la vida (opinió que defenso). I arguments en contra: Del tipús; les lleis de transit són per garantir que no es posi en perill a 3s persones quan és condueix. El cinturo no afecta a 3s persones, ja que és un element de seguretat pasiva que solament et protegeix a tu i per tant no és pot obligar a que tu el fagis servir.

Els Estats Units tenen coses bones i dolentes però aquí no existeix aquest pensament independent on és qüestiona el poder i l'independència de opinió.