divendres, 3 de juliol de 2009

Cal dir-los el nom del porc


Eugeni Casanova. Aparegut al debat.cat.

Què més pot passar? Els catalans insatisfets amb els polítics són el 86,7 %, segons el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. Rècord històric. L’abstenció a les eleccions europees va ser del 62,4% i el vot en blanc, el 2,9 (cinc vegades més que les anteriors). Això, sense comptar els que van votar amb una pinça al nas i els que ho van fer a partits extraparlamentaris.

Els últims tres anys, els funcionaris i personal contractat de la Generalitat ha passat de 165.000 a 219.000, un augment del 33%. No hi ha hagut nous traspassos i no se sap on han anat a parar aquest exèrcit que costa 2.804 milions d’euros l’any.

L’augment en el finançament que preveu l’Estatut és de 3.800 milions, segons la Cambra de Comerç de Barcelona. D’aquests, en cauran 1.500 milions amb sort.

L’alcalde de Barcelona paga 26.250 euros mensuals perquè li actualitzin un blog cutre salsitxer que qualsevol becari mileurista faria millor. On van a parar els 25.250 euros restants?

Josep Lluís Carod Rovira ha subvencionat amb 1,4 milions el seu amic i coreligionari Miquel Sellarès, que ja es pot retirar. Si van a mitges, es poden retirar tots dos.

El PSC acaba d’ocupar una de les darreres parcel•les del latifundi, Caixa Girona.

Es justifiquen en la gestió i han sortit empastifats de gairebé tots els temes de país que han volgut gestionar: sequera i transvasaments, mossos, llei electoral, impuls de la llengua, la Corpo, lleis de mitjans... D’Estatut i finançament més val no parlar-ne.

L’ús del català ha caigut en gairebé deu punts en cinc anys, però, ben alliçonats en temes de comunicació, diuen que “el català resisteix bé l’onada migratòria”.

El país està arruïnat i té la dignitat i l’autoestima per terra. I no hi ha futur, perquè està atenallat des de la Meseta per individus que l’odien i el volen arruïnat, indigne i amb autoodi. Ja han perdut la vergonya i van, ras i curt, cap a l’aniquilació. Els mitjans en diuen moderadament “retallada autonòmica” o “entesa neocentralista”, però pretén ser una solució final per liquidar una nosa històrica. L’entesa és, naturalment, entre el PP i el PSOE, i la resta els fan de palanganers.

L’oposició no aspira a altra cosa que a suplantar aquests espècimens.

No hi ha possibilitats de dissidència perquè ho copen tot. Dominen, paguen i gestionen els mitjans i la crítica possible és molt minsa. Quan hi ha algú que protesta, immediatament el denigren amb accions contraposades, totes contingudes en els onze principis de la propaganda de Goebbels. Per exemple, el pobre Ferran Mascarell –que assegura creure encara en el federalisme– s’ha atrevit a dir de forma educada que el pacte que van fer PSC i PSOE per a la transició és mort i que “han de renovar el seu discurs envers l’Estat”. El comissari Joan Ferran l’ha menystingut immediatament amb un exabrupte.

Evidentment, això no és democràcia. Estem en mans d’una partitocràcia dominada per les cúpules que usen els cabals públics en benefici propi. Qui es mogui dins del corral no surt a la foto, en frase proverbial d’Alfonso Guerra.

Què més pot passar? Ho controlen tot, ho manipulen tot, ho tergiversen tot i s’apropien de tot el que poden. Arribats a aquest punt, l’insult no només és legítim i saludable; és un deure cívic: sou uns barruts infectes, uns fatxendes de whiskeria, uns mentiders compulsius i uns cleptòmans patològics. El nom del porc us ve curt.

2 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Catalunya necessita fer fora de tot arreu als socialistes, de la Generalitat,de diputacions, d'ajuntaments, de consells comarcals, mai mes aquests mentiders, sectaris i manipuladors al capdavant del nostre país.

Josep (sl) ha dit...

El partit socialista té un poder que si el tingues una empresa les organitzacions antimonopoli ja haurien desmuntat.

Pel bé del país cal què s'elimini el govern monocolor.