Gibraltar

La primera visita d'un Ministre d'Exteriors espanyol al Territori Britànic d'ultramar de Gibraltar va aixecar molta polseguera en els mitjans de Madrid. Sobretot els de la dreta més casposa com si aquesta visita, fos un reconeixement de facto a la sobirania Britànica i Gibraltarenca. Sort què el ministre Moratinos; va dir que a seva declaració. Que la voluntat d'annexió de Gibraltar: "Era permanent i irrenuciable" I és què hi ha un discurs en ells que mai canvia i tampoc a la Política exterior espanyola dels Últims 305 anys. Gibraltar Espanyol! Tot i què com els propis Gibraltarenys ha demostrat en diversos referèndums sigui la voluntat de mantenir l'estatus actual.

Ara bé, perquè aquesta obsessió irracional per un territori britànic que porta 305 anys sota sobirania britànica i sols va estar 242 anys sota domini castellà/espanyol. I no per un Territori què és la Catalunya Nord perdut a mans de França fa 350 anys i mai reclamat almenys amb aquesta vehemència. De fet A Hendaya Hilter ja li va oferir a Franco i L'últim va dir que ja tenia prous catalans.
Fins al límit de impedir la seva pròpia proposta de blocar les fronteres internes de la UE, per bloquejar l'independència basca i catalana. Quan els britànics van preguntar: Si allò era un reconeixement tàcit a la seva sobirània sobre Gibraltar.

Gibraltar i la Catalunya Nord constaten el problema del caràcter ètnic del projecte espanyol al voler assimilar tota altra ètnia a la imatge de Castella a diferència dels dominadors Britànics o francesos del Penyal o la Catalunya Nord; què han tingut la mà esquerra de generar un projecte nacional atractiu, modern i de valors universals i incloent tot i que sota el seus projectes nacionals respectius.
Mentalment els límits d'Espanya inclouen els territoris que van ser Castellans/espanyols i què han de recuperar per la glòria imperial Espanyola, perquè és recuperar un troç de la nació espanyola. Però no els que van formar part d'Espanya i no eren ètnicament espanyols o els habitats per un "ètnia "Espanyola"" però fora dels límits de l'Estat espanyol. Tot i què els últims fossin més extensos i poblats.

I Catalunya Sud? La principal diferència amb la nord és "el Derecho de Conquista". Espanya considera que és un província conquerida i per tant ha de mantenir. Per sort la civilització d' Espanya en els últims anys l'ha forçada ha mantenir les formes per formar part de la UE i ja no pot impossar per la força bloquejos a Gibraltar ni i usar la força sota risc de esdevenir un estat subdesenvolupat. Per això ara la seva força envers la Catalunya sud passa per la voluntat de ressignar la població per evitar cap moviment segregacionista perquè ja no tenen la força com element coercinador.
Descarto també la opció de fer l'Estat espanyol; un estat atractiu per als no castellans perquè no seria atractiva pel espanyols.