Artur Mas: "En un referèndum d'independència votaria que sí"

L'entrevista de Salvador Sostres.
Artur Mas: "En un referèndum d'independència votaria que sí"

És el polític més culte, intel·ligent i ben preparat que té en aquests moments Catalunya, encara que tal com tenim el panorama, això no sigui dir gaire. És d'una contenció indestructible i d'una immaculada pulcritud. La simple possibilitat de cometre un error l'horroritza.
Salvador Sostres


Arrogant.

És una de les moltes bestieses que es diuen sobre mi.

No comunica.

Bé, no tiro la tovallola. Aprendre és la meva actitud permanent.

Tornarà a pactar amb el PP.

Res més lluny de les meves intencions.

Va trair Catalunya pactant l'Estatut amb ZP.

Al president Macià també li van dir traïdor per haver pactat l'Estatut del 32.

No és independentista.

En un referèndum votaria que sí, però la meva missió és agrupar la major quantitat de gent al voltant del catalanisme per crear gruix de país. I això no s'aconsegueix proclamant-se independentista cada dia.

El president Pujol no és independentista.

Jo no he posat mai límits a les aspiracions nacionals de Catalunya. El dret de decidir ho inclou tot.

Però si és president farà el pas o no?

La meva primera prioritat serà aixecar el país, superar la crisi i recuperar la moral de victòria. Després, la resta.

Tenim pressa, molta pressa.

Catalunya no sóc jo sol i algú que vulgui canviar un país ha de tenir la lucidesa i la humilitat d'entendre'l.

Només vol tornar a la Generalitat.

Convergència no tornarà a la Generalitat. En tot cas, i si els catalans ho volen, arribarà a la Generalitat. Hi haurà un canvi respecte de tots els passats.

Duran és un llast.

Duran és un aliat principalíssim per governar.

Els casos de corrupció.

A Unió l'han acusada de les coses més increïbles, però a l'hora de la veritat l'han absolta de tot.

Perquè no s'ha pogut demostrar.

Hem passat de la presumpció d'innocència a la presumpció de culpabilitat.

Unió espanta el vot jove.

CiU ha de respondre a un espectre molt ampli de la societat catalana. Amb el límit de poder governar bé, es clar. Fixa't que una consellera d'Unió com Núria de Gispert va promoure l'any 1997 la llei de parelles de fet, pionera a tot l'Estat, i que el tripartit no ha aconseguit votar la llei d'educació.

Si CiU i ERC no pacten és perquè no volen la independència.

Esquerra no pacta amb nosaltres perquè se sent més còmoda amb el tripartit. Carod va renunciar a ser el meu conseller en cap, amb totes les atribucions, i va preferir ser un vicepresident decoratiu. Més que pactar amb Montilla, sembla que n'estigui enamorat.

Calia catalanitzar el PSC.

En 7 anys de tripartit els diputats del PSC a Madrid no han votat ni una sola vegada en contra del PSOE encara que els suposés votar diferent del que el PSC ha votat aquí. Esquerra no ha canviat res.

Espanya ens espolia?

Sí.

Espanya vol eliminar qualsevol nostra aspiració nacional?

Sí.

Som una nació?

Sí.

Què esperem per marxar?

Que els catalans vulguin. Els catalans que a les darreres eleccions espanyoles li van donar 25 diputats al PSOE, 10 a CiU i 3 a ERC.

El peix al cove és l'única política possible.

Amb l'Estatut nou, no. Per això el vam fer.

Vostès també haurien pactat un finançament similar.

No, perquè l'Estatut és una llei i s'ha de complir. Si el Tribunal Constitucional veu que ni nosaltres mateixos respectem el nostre Estatut, per què l'haurien de respectar ells?

Duran va salvar ZP al juny, en plena negociació.

Era una votació secundària, el que importa és votar-li o no votar-li els pressupostos.

Sí, però el van salvar.

Va ser a canvi que aprovessin la llei de morositat. És molt important que les administracions paguin ràpid i amb puntualitat. Ajudar el teixit productiu del país bé val una votació secundària.

Pactar, pedagogia, el motor d'Espanya.

De tot això ja n'hi ha hagut massa. És hora de fer prevaler la nostra dignitat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dilluns, 10 d'agost del 2009