dilluns, 25 de gener de 2010

Any electoral: Necessitat de Canvi.


Ens espera prop d'un any agònic de legislatura i la "precampanya" electoral ja inaugurada pel Partit Socialista és farà molt llarga.

Suposadament les eleccions són al Novembre però ara per ara la data real és una incògnita. Segons vaig llegir a Jordi Barbeta (però desgraciadament no trobo l'enllaç). José Montilla esta entre dos focs respecte la data de la convocatòria d'eleccions. Per una banda els seus socis voldrien arribar fins al final i allargar la legislatura el màxim possible.
Però els capitosts socialistes no voldran arriscar-se a que les eleccions i l'efecte d'una derrota se'ls encomani als seus feus de poder a les locals (i diputacions) i a tres ciutats capitals on podrien perdre l'alcaldia: Barcelona, Girona i Tarragona.

Sobre la precampanya iniciada per CiU fa uns dies a diferència d'un to fosc o d'emfatitzar en la necessitat de canvi, que hauríem suposat d'un partit d'oposició. Parteix d'un to positiu i "bon rotllista" amb un logo rejovenit inclòs. Jo ho trobo molt encertat; ja que no pot confiar solament en el seu votant tradicional. Per la pròpia política catalana amb la dificultat d'haver de superar un tripartit format exclusivament per a allunyar-la del poder i dissoldre-la.
Els espots van en aquest sentit de mirar de captar un nou públic objectiu més ampli i canviar la imatge de marca de la formació.
Per això cal felicitar a David Madí i el seu equip. I per una Banda perquè s'ha canviat la imatge de partit de Govern que feia antipàtica la CiU d'abans de 2003 per alguns sectors de la societat catalana o que no la veien més què com un partit de gent gran.
De fet una cosa és clara en José Zaragoza ha quedat descol·locat amb les seves campanyes Gobbelianes, ha estat contraposat amb un missatge d'il·lusió i esperança.

Però és millor sempre ser positiu. Els efectes negatius de gestionar el legat que han deixat al seu pas els dos tripartits ja se'ls trobarà qui arribi a la Generalitat.
I un desgovern seria un suïcidi nacional perquè són en els moment difícils és quan cal un lideratge.

I en aquest cas la inevitable comparació entre Mas i Montilla que ens trobarem en campanya electoral; no té color.
Entre algú que sabut dirigir a un partit que creien mort i enterrat sense Pujol i Poder (sigui sumat al seu mèrit el demèrit dels altres) i ha canviat i maldat renovar un partit amb els vicis i defectes de 23 anys de poder interromput i que era un partit que queia antipàtic a molts sectors de la societat. O un President que tot sol ha dinamitat la imatge pública amb la qual s'havia intentat minimitzar els defectes comunicatius, vestint-lo de gris però eficaç gestor. Però que entre altres no pot cessar a dos consellers de incompetència demostrada, què semblen disposats constantment a superar la sàtira que els fan a Polònia.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Evidentment ningú sap com acabarà la campanya i quin serà el resultat de les eleccions, però des del meu humil punt de vista CiU ja s'ha adjudicat el primer punt de la campanya.

Josep (sl) ha dit...

Jo opino què sí. Desprès del lamentable vídeo del segon que guanya per errors del primer o per sort els Psocialistes han deixat clar quin són els mèrits que poden mostrar com a govern perquè els votin.