Un mal canvi de cromos

Francesc-Marc Álvaro 04-02-2010

El tripartit ha enllestit l’avantprojecte de llei de Vegueries que té moltes trampes. N’hi ha dues que mereixen ser destacades perquè posen sota el focus l’habilitat del PSC per entabanar ERC i l’escàs marge de maniobra del qual disposen els republicans davant Montilla. Primer: allò que es podrà tirar endavant sense cap problema serà només una simple substitució dels rètols que ara figuren a les portes de les quatre diputacions provincials existents; hi escriuran “consell de vegueria”, però a dins tot funcionarà més o menys com fins ara. Segon: els socialistes han aprofitat aquest assumpte per ressuscitar la seva Àrea Metropolitana, totpoderós organisme que Jordi Pujol va carregar-se oportunament, fa anys, per evitar que l’autonomia quedés encara més laminada amb un instrument descaradament clientelar.

El canvi de cromos és evident: ERC volia arribar a la campanya electoral podent dir que ha donat impuls a l’ordenació territorial i el PSC perseguia poder tenir una menjadora més si, com les enquestes apunten, Montilla no pot repetir com a president i l’alcaldia de Barcelona passa a mans de Xavier Trias. El socialisme, àvid d’oficines institucionals i de pressupostos, pateix pel seu futur a curt i mig termini. Pateix molt. Bastir un poder paral·lel com el de l’Àrea Metropolitana és indispensable per poder parar el cop si arribés el cas que centenars de càrrecs de confiança, amics, coneguts i saludats afins haguessin de deixar aquelles cadires que escalfen des del 1979 o des de 2003. El drama fóra monumental.

Ausàs, un home tranquil i afable, ha rebut el penós encàrrec de defensar allò indefensable. El conseller de Governació, un republicà d’ordre i bones intencions, va explicant les meravelles de la llei de Vegueries però no convenç. Sobretot quan li toca cantar les excel·lències de l’andròmina metropolitana, tant lluny, per història i tradició, dels principis i objectius de l’independentisme democràtic. L’espectacle fa patir. I encara resulta més trist quan Ausàs intenta explicar que, de pas i gràcies a la nova normativa, els consells comarcals acabaran reforçant els equips de govern municipal existents, tot marginant l’oposició de cada ajuntament, la qual cosa implica que, allí on hi ha més nombre de població, el PSC tindrà encara –si és que això és possible– un control més ferri i dur sobre la vida de la gent.

I què ens ha de costar tot plegat? Segons Ausàs, aquest nou horitzó no representarà ni més funcionaris ni més sous públics. Caldrà veure-ho. Mentre, la martingala ja s’ha perpetrat a plena llum del dia. Amb una mica de sort, el Parlament no podrà aprovar la llei de Vegueries abans de les eleccions i, d’aquesta manera, podrem fer les coses –potser– una mica millor i sense tantes trampes. Quan Puigcercós parla de marcar paquet i perfil propi dins del Govern es deu referir a la capacitat que tenen els consellers d’ERC de triar el color de les cortines del despatx.

Publicat a:http://www.catalunyaoberta.cat/