dijous, 13 de maig de 2010

Consultes i consultes

En la consulta de la Diagonal el consistori barceloní ha fet un us ingent dels mitjans públics i afins i recursos públics per a la promoció com per a realització de aquesta Pseudoconsulta. I demostrant el despotisme de l'actual equip de govern de l'ajuntament. Tot, per fer veure que consulta la població. I alhora posicionant-se contra la opció C: Cap de les dues, que l'Ajuntament ha provat d'amagar tant com a pogut. Però alhora, dient que el resultat de vèncer la C no és vinculant.

Això té molt poc de democràtic, no? En el segón paràgraf he afegit en la seva totalitat el calbot d'avui? quant a les consultes independentistes, el PSC i els seu entorn mediàtic han encunyat una expressió amb mala baba: "simulacres de referèndums". El més curiós, es què, quan en aquests "simulacres" hi vota el 20% dels cens, els socialistes ho titllen de fracàs, però quan al referèndum de Jordi Hereu sobre la diagonal hi vota un 1,7% el primer dia, ho troben un èxit rodó. Ahir un diari revelava que Hereu no va poder votar davant les càmeres de TV per problemes informàtics. Era davant de l'ordinador i el tècnic li va dir: "No, no funciona. Pot ser, llavors, diguem-los (als periodistes) que vosté ja ha votat..." I l'alcalde va respondré: "Sí, sí, exacte". I van anunciar que Hereu havia votat. Com en direm del referèndum de la diagonal? Una mentida? Un frau? O ho deixem en simulacre?

Desprès de tot aquest ingent desplegament de mitjans, per cost de tres milions d'Euros, al servei del consistori amb una previsió de participació del 15%, valorada com a èxit al llarg de la setmana d'escrutini. Ens dóna una interessant valoració i legitimació de les consultes populars. Quant les consultes obtenen mitjanes què dupliquen i inclús tripliquen la participació "èxit" amb recursos materials, promocionals, i un silenci mediàtic (limitat a l'anècdota el dia de les eleccions) i humans molt inferiors i fetes en un sol dia. Sovint tenint entrebancs dels ajuntaments (sobretot del PSC).

Opino que Jordi Hereu ha estat el millor defensor de les consultes sobiranistes. Perquè les ha les ha legitimat oferent-lis una comparació amb "el simulacre de la consulta "oficial" de la Diagonal" on quedaran ben parades respecte la eficiència dels recursos esmerçats (humans, tècnics, econòmics, temps i promocionals.) , transparència del procés i els resultats finals.

2 comentaris:

Artur ha dit...

La diferència entre les consultes sobiranistes i la diagonal, sense entrar en ideologia, radica en:

1) La intevenció administrativa burocràtica de l'ajuntament condiciona tot un paquet d'errades, reclamacions, problemes i costos. És totalment ineficaç. Amb pressupost impressionant el resultat és patètic.

2) a consulta sobiraniste s'ha muntat per "iniciatives individuals i civils", sense la interveció "estatal". El seu resultat (no parlem idològicament, és a dir, independent del que va sortir), fou molt acceptable amb costos relativament ínfims.

D'aquí es demostra que l'estat és el més ineficaç per a certes activitats, que en són la majoria. L'estat s'ha d'ocupar de la justícia i l'ordre. Els ajuntaments, de que els serveis mínims funcionin (aigua, llum, neteja....). La cultura, amb els meus diners -menys impostos-, ja me l'administraré jo!

Josep (sl) ha dit...

Aquestes són les diferències principals.

Un altra podria ser l'empatia de la població. Condicionada en el primer cas a la no participació d'una de les opcions en una consulta i l'altra com a càstig a l'Ajuntament.