dimecres, 5 de maig de 2010

Els Mossos en peu de Guerra



La Gestió de la conselleria d'Interior i del seu titular té als seus subordinats al peu de guerra. I la Raó és què la Policia de Catalunya esta en mans de persones que tenen enormes prejudicis contra la policia. Aquesta contradicció és terrible per al cos i al ser causa d'un comportament inquisitorial dels responsables policials al respecte de les actuacions dels agents, que no disposen del paraigües de un responsable que doni la cara pels agents. En resum: Divorci.

La gota que ha vessat el vas és la publicació del "codi ètic" redactat per l'exfiscal Jiménez Villarejo i en la voluntat d'implementació per decret aquest codi a pesar de la negativa dels responsables professionals del cos; tant polítics com policials (solament 4 vots favorables de 32 a favor del codi ètic). Saltant-se la ètica i la democràcia la qual es volia garantir mitjançant el codi ètic, això ens treu de dubtes també de l'ètica i la Democràcia de la direcció de la Conselleria. El codi havia estat rebutjat pel cos per intervencionista i sobreregulador de la tasca del agent en el carrer fins a nivells surrealistes. El qual sols pot haver estat fet des de el desconeixement o perjudici respecte a l'ètica de la policia.

De fet les constants saurades de la legislatura: Com la voluntat de garantir i obtenir La ISO en el trasllat de presos; arriba a posar en risc seriós la integritat física i inclús la vida dels agents: D'implementar-se els Mossos haurien d'anar desarmats i el pres no podria anar emmanillat entre altres barbaritats.

El resultat és un sentiment de indefensió per part dels Mossos sense el paraigües del seu conseller i el seu equip que sempre s'oposen als Mossos, en comptes de donar la cara per ells. Segons paraules d'un representant del Síndicat de Policia de Catalunya: "Sempre ens tracten com a presumptes culpables".
Amb el resultat de generar un estrany i revelador precedent perquè els representants policials han demanat empara directament al President de la Generalitat saltant-se a la direcció de la conselleria que els representa. I el culpable últim és el "gran gestor" José Montilla com a responsable de nomenar al Conseller d'interior i no cessar-lo a pesar dels nombrosos i continus Mèrits de Joan Saura per ser cessat.

2 comentaris:

Artur ha dit...

El currículum de Saura en la Conselleria d'Interior és una constant de patètiques actuacions. És una sort tenir-lo perquè a partir d'ara qualsevol que s'hi posi, ho farà bé. Per tant, fixem-nos que en lloc de buscar l'eficiència en els càrrecs es funciona per interessos. Com podem anar bé?

Josep (sl) ha dit...

Per desgràcia, en Saura ha aconseguit fer bo al seu substitut per lo dolent que sigui.