dissabte, 26 de juny de 2010

Dret de Decidir i dret de prohibir

A nivell de Qualitat democràtica l'Estat Espanyol no és cap del estats punters d'Europa. De fet, és més aprop de Sèrbia que de Gran Bretanya, Dinamarca o Bèlgica. I els últims moviments del Govern del PSOE van en aquest sentit, camí de Belgrad.

No obstant, el centre de l'eix del catalanisme és mou. No és sols l'avanç de l'independentisme i que aquest hagi deixat de ser un moviment existencialista per a ser transversal. Si no que ha empés el centre de la opinió de la població catalana en l'eix nacional. penetrant inclús dintre de alguns sectors del PSC, a pesar de la seva doctrina oficial.
El govern "amic" Espanyol sols pot fer servir el seu únic argument; la prohibició. I no tan sols per por de la Voluntat dels partits catalanistes i de la societat civil catalana per exercir la llei de consultes i la por de que aquesta pugui desembocar en un Referèndum d'autodeterminació. Si no de una proposta més modesta impulsada per CiU que seria impulsar un referèndum previ per a demanar el concert Econòmic.

El govern espanyol sembla disposat a enfrontar-se i ara desprès d'anys d'entrada en vigor de l'Estatut bloquejant l'article no recorregut on es donava a la Generalitat la capacitat de organitzar referèndums. I la llei catalana aprovada i acceptada prèviament per ells, perquè els donava dret de vetó.

És l'espanyolisme qui esta nerviós. Perquè tot els seus esforços de recentralitzar i reuniformitzar Espanya és troba amb moviments centrífugs. On la solució és contraria als seus moviments uniformitzadors perquè són contraris a encaixar ni fer fer més còmodes les aspiracions catalanes en "un projecte comú" perquè hi ha l'oposició (rància) total a qualsevol aspiració catalana. Com a mostra de cinisme hispànic sols cal llegir les Declaracions de José Montilla. Resumides en Catalunya no pot tenir cap concert econòmic perquè si Catalunya no paga Espanya s'enfonsa.

El problema no és nostre, és seu, nosaltres Volem decidir, volem votar, escollir i acatarem el resultat. En canvi el seu únic argument és la prohibició, no volen permetre'ns escollir. Perquè no volen haver d'argumentar a favor de la unitat, amb arguments diferents de la por o el sentimentalisme.

Però, sense el poder d'exercir la intimidació i la violència tot i tenir els membres del poder judicial com arbitres veient els toros amb la camiseta de la roja ben cenyida. El final del túnel s'acosta i ja albirem els primers indicis de llum.

5 comentaris:

L'home del sac ha dit...

A un president que diu que el seu país ha de ser espoliat per un altre per garantir la supervivència de l'altre, se l'hauria de fer fora immediatament. Què esperen els d'ERC?

El final del túnel és l'assassinat de l'estafatut, i a veure que passa. Això sí, qui ens ha portat a aquest carreró sense sortida ha estat CiU en acceptar les mutilacions inicials... ara el TC els donarà una segona oportunitat, espero que no tornin a cagar-la.

L'home del sac ha dit...

Per cert, he fet un escrit sobre el teu poble. Xd

Anònim ha dit...

PERO ENCARE EXISTEIX ERC?.
SEMBLAR MENTIDA AMB L'INTELIGENTS QUE SON ELS ICETA,ZARAGOZA I COMPANYIA,DEIXIN PARLAR AL CARALLOT DEL MONTILLA.
JUGANT AMB BCN.

Josep (sl) ha dit...

Home, no estic totalment d'acord amb la teva intervenció.

Amb la fase inicial et refereixes a la catalana? Jo tinc entès que en la fase catalana CiU havia demanat el concert però va ser frenada pel tripartit en Bloc.

El final del túnel no ve determinat per la sentència però hi ajudarà perquè no deixarà cap alternativa: Resignació o Secessió.

Sobre Esquerra, sense comentaris, aquestes declaracions són dignes de un governador colonial que d'un President de país. però deixen clar quin és el marc mental de Montilla encara que ens vulguin vendre el contrari.

L'home del sac ha dit...

Josep, no és el que has entès. Em referia a les retallades de Madrid acceptades per CiU.
Entenc que CiU ho va fer molt bé durant la redacció al Parlament de Catalunya. Van defensar al màxim les seves posicions i van aconseguir un text, que si bé no era el que jo hauria volgut, era el que en aquell moment semblava que tots els partits podien acceptar.