dissabte, 18 de setembre de 2010

Què és Decadència?


La resposta a la frase De Felip Puig; afirmant que: Catalunya ha de triar entre Independència i Decadència. Tant José Montilla com Alicia Sánchez Camacho. Han girat la frase a: Independència és igual a dependència i s'han quedat tan Amples.

De fet els plantejaments en la línia favorable a la què Felip Puig defensa fa temps, què circulen i han de deixat de ser un tema tabú i són part del debat públic i una part de la justificació de l'independentisme, no sols com una necessitat cultural imperiosa, per garantir la pervivència de la cultura pròpia. Si no què a més en els últims temps s'han afegit raons de caire econòmic i de cultura democràtica.

Ara bé ens hauríem de dir en què és basa el nostre President, per dir una de tant grossa, sense afegir un únic argument a favor de la seva tesí. Tret què el subconscient l'engany, els lapsus el traeixin, i és refereixi a Espanya. El catalanisme porta anys treballant la idea de justificar les seves propostes. L'espanyolisme negar el debat o afrontar-lo. De fet la frase de Montilla i Camacho no rebat la de Felip Puig.

De fet, és molt Agosarat dir què: Perdre vint-i-dos mil milions d'Euros l'any, no és decadència. I més, quan Catalunya perd posicions en el Rànquings de riquesa i benestar a causa d'aquest dèficit. No poder defensar, i sobretot planificar, les infraestructures que calen al país o tan sols gestionar les què tens, No poder defensar ni el teu autogovern quan des de les institucions centrals et laminen la teva capacitar de governar-te, o què beneeixin des de el TC les idees de que el Castellà pot ser imposat però el català no pot aspirar a la igualtat de tracte jurídic.

En tot cas de Ser independents, cauré en decadència seria culpa exclusivament nostra i de la nostra incapacitat, però seria nostra. No obstant, per ser independent cal ser madur i realment som tant soques, incapaços i immadurs per exercir el nostre dret a decidir com opina el nostre "President", realment creu què cauríem en una espiral decadent. Doncs, Ara per ara, veig impossible cauré més avall de la decadència que representa seguir dintre de l'Estat Espanyol.

És més tenim exemples a l'Est de països de nova creació: Com Eslovàquia, Repúbliques Bàltiques, Eslovènia i Croàcia, què avui han arribat a un nivell de prosperitat mai ni imaginats ni pels proclamadors de la seva independència fa dos dècades.