Artur Mas. Aposta pel Futur.

Aquests dimarts vaig assistir a una conferència. En el palau de congressos de Barcelona. Coincidint amb l'aniversari de la mort d'un dictador és presentava en societat, les bases per una reformulació del catalanisme pèl segle XXI. Un auditori ple de Gom a Gom, què queda empetitit, amb un públic entusiasta. Bona part del qual va restar més d'hora i mitja de peu. O seguint l'acte des de les pantalles de Fora la Sala. I suportant el fet què l'aire acondicionat no donés l'abast.


L'Artur Mas, va desvetllar les seves propostes de futur. Va recollir en la seva presentació va recollir legat del catalanisme. Sense trencar el passat. Va agafar els reptes de la societat actual. Assumint. A més el Dret a decidir.

Va defensar la seva aposta, més enllà de sigles i partits. Des del cumpliment dels valors del catalanisme, un cop assolits, o s'han de desfer o s'han de marcar nous objectius. CDC manté la centralitat però fa passos cap al sobirànisme, com demana bona part de població catalana.
Fa una reflexió necessària com Catalunya ha d'afrontar un món canviant. Cada cop més Flexible, on l'actual dolça decadència i els sentiment d'haver arribat als objectius què ens haviem marcat. I sembla què les virtuts; del treball, sacrifici i l'esforç què han fet el país gran ara són caduques.

Uns objectius ambiciosós i alhora assolibles: 1 - Vivència plena de la nació catalana. 2 - Aposta per un país capdavanter. 3- Situar Catalunya al món. 4 - Dret a decidir per nosaltres mateixos el què ens és propi.

L'últim punt va ser el què va despertar, més aplaudiments d'una sala engrescada. Que apludia cada cop què sentia dret a decidir.

Amb una llarga exposició, va parlar dels punts, i és va estendré a explicar el seu programa, el seu programa amb una oràtoria clara: Arguments valents, realistes, possibilistes, clars, inclusius i directes. A un audiència entregada. Tractant temes molts diversos.
Des de l'immigràcio, la nova definició de català, el valor de cultura catalana i el seu valor integrador, educació, concert econòmic, infratructures, estat del benestar... Fins al TC i de acabant amb el famós dret a decidir. Condicionat a la voluntat de la majoria del poble català.

En la meva valoració: I sentiments de satisfació, amb un grau ambivalència:
Com a discurs magnífic, ben explicat, metòdic no va deixar cap punt per explicar i en quant a contigut: Molt ben argumentat i ambiciós.
Com a crítica puc dir: molt generalista i massa extens (estava de peu i acalorat). Algún tema massa ambigú, com el dret a decidir, però és notava el pas endavant i el pes de les noves generacions què en general creuen què han d'anar més enllà què els seus pares i avis. I Què amb els seus apludiments van empenyer els seus antecessors.

Des de el punt de vista liberal: És mante la voluntat social de CDC, però parla de valors liberals, com el mèrit i l'esforç, menor pressió leguladora, àgilitat de l'administració, corresponsabilitat en l'educació i els serveis públics. Pèl meu vessant liberal també estic plenament satisfet.

No obstant, no es la única reformulació feta:
El PSC si s'ho a fet. N'ha fet força congressos. Però a cada reformulació el catalanisme hi ha perdut un llençol.

Les valoracions a la carta.

Unió: Ho valora possitivament i esta d'acord en un 90% del discurs, qui sap si amb el temps el 10% restant serà assumible.
ERC: Com sempre, ho ha valorat possitiu però insuficient, tot haver fer esment al dret a decidir, no menciona sobirània, calca el mateixos termes què ells. Ja he dit què era ambigú, perdó igual d'ambigus què els termes què ells fan servir. En rèsum ho trova tou perquè no és seu.

PSC, PP I Ciutadans: Han coincidit en la seva valoració considerant-ho una radicalització què CDC, vulgui superar l'alt marc institucional. I han lamentat que CDC s'hagi apropat al sobirànisme. I hagi perdut la "centralitat". Llàstima que sols és perdi quan es tendeix cap al sobirànisme.

ICV. Va lamentar el discurs. Els hi va semblar massa dretà. També va lamentar la radicalització de CDC.