Entrevista a Xavier Sala i Martín

Les autoritats del pensament políticament correcte Avisen: Aquesta entrevista es altament políticament i incorrecta i gens progre. si alguna ment políticament correcta la vol llegir què ho fagi sota la seva responsabilitat.

Entrevista a Xavier Sala i Martín

Catedràtic de Economia per la Universitat de Columbia i professor visitant de la UB.

"Jo mai votaria socialistes"

Tot i anar vestit com un cantant de fira, el professor Xavier Sala i Martín és una de les ments més lúcides –i a voltes sarcàstiques i polèmiques- del panorama intel·lectual català. No s’acontenta amb les primeres lectures ni amb les mitges veritats. Res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa de l’economista. Ara, ha publicat un llibre, “Converses amb Xavier Sala i Martín”, escrit per Jordi Graupera, on aprofundeix en diferents escabroses qüestions. L’Àfrica, la pobresa, Montilla, Bush, Déu, el Barça o la roba. Res escapa de l’anàlisi d’un dels més ferms candidats al Nobel.


Avui en el món hi han menys pobres que fa 30 anys?
Més o menys hi ha uns 450 milions menys de pobres respecte fa 30 anys. És a dir, si actualment som uns 6.000 milions de persones al món, una reducció de 450 milions és una reducció més que considerable.I a què és degut?Doncs a què la Xina i la Índia, que eren països socialistes, ara són països capitalistes. És cert que nominalment a la Xina encara domina el Partit Comunista, però han introduït i obert mercats i s’han obert a la globalització. I mira: aquest capitalisme que per molts és salvatge i perniciós, resulta que ha acabat traient 450 milions de persones de la pobresa.Llavors, com alguns apunten, no és fruit ni de religions, cultures ni res que se’ls hi assembli?Hi ha una cosa que ha canviat: la Xina abans era pobre i ara ja no; la India abans era pobre i ara ja no és. I hi ha una cosa que no ha canviat: la Xina abans era majoritàriament budista i ara ho continua sent; i la Índia era abans hinduista i encara ho és. Per tant: a la Xina i a la Índia han canviat moltes coses però la religió és una de les que no.

I a què és degut que no creixi l’Àfrica?
A la religió segur que no. L’Àfrica té una constel•lació de problemes greus. Per exemple: l’Àfrica té 22 guerres actives ara mateix. Però també té problemes de corrupció, de falta d’educació, de males o inexistents infraestructures. I bé, l’Àfrica, degut el seu baix nivell de desenvolupament, li és impossible fer coses molt complicades. No poden fer Boings 747 ni Airbus 380 però tampoc televisions, ràdios o rellotges. Només poden fer productes agrícoles. I bé, després aquest productes agrícoles no els poden vendre en els mercats mundials perquè estan protegits per polítiques agràries.

Com?
La política agrària comuna europea és el segon programa més obscè del planeta després del programa de política agrària americana.

Per què?
Perquè subsídia per un valor de 1.000 milions de dòlars al dia -1.000 milions de dolars al dia!- diferents productes agrícoles. Sobretot la llet. I això té conseqüències estratosfèriques. Subsidiar la llet, per exemple, vol dir que els productors de llet europeus poden produir llet per sota del preu de cost. I aquesta producció d’excés de cost entra en els mercats mundials i fa que acabin sent més barats. Però no només a Europa sinó a tot al món. I això ocasiona que una sèrie de gent, que podria produir productes agrícoles, no ho puguin fer.

Treure aquests subsidis seria la solució?
Més que una solució seria una fantasia ja que els pagesos europeus, americans i japonesos són molt poderosos. Tothom recorda quan es va parlar de treure els subsidis europeus com els pagesos francesos van treure els tractors al mig de l’autopista i van col•lapsar tot el trànsit del centre d’Europa. I aquest poder extraordinari l’utilitzen per aconseguir extraure diners a la resta de la societat. Fet molt perjudicial per tots els contribuents perquè els estan traient diners. Però molt més perjudicial per la gent més pobre del planeta ja que no els deixa vendre els seus productes.

Doncs si veu com una fantasia treure aquestes subvencions què s’hauria de fer?
Si s’és políticament intel•ligent es poden fer varies coses. Una, és fer que la gent, que fins ara tenia subsidis, en continuï tenint fins que es mori. Però un cop es mori el pagès no se’n donin més. És a dir, els fills dels pagesos o fan un curs d’Excel i van a treballar al banc Sabadell o no cobraran ni un duro més. Una altra cosa que es podria fer, que seria un mica obscè des del punt de vista intel•lectual, seria tirar la llet que ens sobra als europeus al mar enlloc d’enviar-la a Àfrica a competir amb els seus productes. Però ja he dit que seria una mica obscè.La pobresa és un problema.

Ho és el canvi climàtic?
No. Pot arribar a ser un problema important, segons els informes de l’ONU, però ara no ho és. Si la Terra s’ha escalfat 0,64 graus no és cap mena de problema. Però és que la pregunta no hauria de ser si és un problema o no, sinó “què s’hauria fer fer?”. I bé, jo crec que de tots els problemes que té ara i que pot tenir en un futur la humanitat, aquest, és el menys urgent. Ho són molt més la pobresa, la sida , la malària o la falta d’aigua potable.

A part de predicar i pregonar mai li han ofert un càrrec polític per dur-ho a la pràctica?
M’ho han ofert però jo mai ho he volgut.

Qui li ha ofert?
Gent. Però jo sempre he dit que no.Ja ho crec que era gent.

Però qui?
Diferents administracions.

De l’administració catalana també?
De la catalana especialment. Però sempre he dit que no i sempre diré que no. Jo no estic qualificat per fer feines de política. Jo sóc científic i em dedico a pensar. Estaria bé que molta gent, quan es fica en política, ho pensessin una mica abans. Ja que al final acaben sent uns incompetents. Per ser Director General, Ministre o President de la Generalitat s’ha d’haver estudiat molt abans. Si no serveixen per fer de polítics que es quedin a casa. I en fi, veient el que passa aquests dies per Catalunya tinc la impressió que més d’un no s’ho ha plantejat mai.

Vostè veu a Montilla competent pel seu càrrec?
Jo vaig intentar esbrinar això en l’entrevista que li vaig fer a la Vanguardia. Però vaig basar-me en les dades de la feina que havia fet com a ministre. I amb les dades a la mà, Montilla va ser un mal ministre. Ara bé: no vaig poder contrastar-ho gaire més ja que es va aixecar i va marxar.

I amb el temps que porta el Tripartit de Montilla com ho veu?
Crec que encara és d’hora per avaluar-ho.

Quan seria l’hora per avaluar-ho, doncs?
Més endavant. Ara Catalunya té un problema greu i haurem de veure com el gestiona. De fet, crec que el discurs que va fer Montilla a Madrid va ser un bon discurs. Però bé, crec que la gent se l’ha de jutjar pels fets i no per les paraules.

Doncs així vostè no pot valorar les polítiques que s’han fet des del Govern Montilla?
Jo crec que no. Només hi han estat un any.

Però la política de 80Km/h o la llei de memòria històrica són polítiques i es poden avaluar, no?
En democràcia, a diferència dels mercats, les coses es voten un cop cada quatre anys. I qualsevol govern sempre farà coses que t’agraden i altres que no. Llavors és quan has de decidir on hi poses més pes. I sí, aquest Govern fa coses que a mi no m’agraden. La llei de 80km/h i la llei d’habitatge són una gran bogeria. Però per jutjar-ho has d’esperar uns mesos.

Plantejo la pregunta de forma diferent. Si s’avancen les eleccions i demà s’ha de votar al Parlament de Catalunya votaria el PSC?
No. Però jo mai votaria socialistes. Primer perquè no sóc socialista però, després, perquè, com tot lliberal, estic en contra dels monopolis. Vinguin d’on vinguin. I ara mateix, el Partit Socialista ho controla tot. Però insisteixo: això no vol dir que tot el què fan ho fan malament.

Doncs em pot dir alguna política que hagi fet bé el Tripartit de Montilla?
No. Ara mateix no en sabria dir cap.

Font el singuladigital.cat