Magdalena Álvarez, surt impune.

Ahir el gruix del parlament és va posicionar a favor de la voluntat dels ciutadans i va decidir amb 96 vots a favor, 36 en contra (PSC) i una abstenció. Tot i les fallides maniobres del PSC, el govern no ha votat tot en el mateix sentit.
Demanant la dimissió de la ministra Álvarez. Per la seva desastrosa gestió. La primera picabaralla en què ERC s'ha recordat del sucursalisme del PSC. El PSC ha perdut la primera votació de la legislatura davant els seus socis, CiU i el PP. Però això no vol dir res. els 3 ja han decidit anar junts com a Entesa al senat.
Han corregut fer callar els rumors de què ERC és posicionària Amb CiU. Trencant amb el PSC per defensar la dignitat del país.

A mesura què les obres anaven derivant cap al caos i el desastre a marxes forçades. La ministra sols ha sabut, respondré amb crides a la paciència, prepotència de "señorita andaluza" i anuncis de falses promeses.
I per desgràcia com a Espanya la imcompentència pot quedar impune, per respecte al seu càrrec, no ha dimitit. Per qüestions electoralistes no l'han cessada. EL nostre govern què havia de defensar el ciutadans s'ha dedicat a protegir-la ella i als interessos electorals del PSOE en el Cinturó rogi-gualda del Baix Llobregat.

El president de la Generalitat a Madrid va deixar anar el seu estirabot, tard i que no fou escoltat, una jugada desesperada. Després d'estar fent oposició de la oposició. havia dit prou agafant el paper del català emprenyat.
Però una simple crida l'ha fet tornar a l'ordre i a la grisor. A la defensa de culpar la oposició de tot. La pregunta és si tot es deu a la oposició, que ha fet el govern els 4 anys anteriors i els 3 anteriors de Govern amic.

El PSOE, ho ha deixat clar prepotentment, què la ministra no serà cessada i menys 4 messos abans de les eleccions. I què el què els hi digui el parlament català tan sels fot. Per desgràcia, un cop més el govern amic, torna a pensar en la defensa dels seus interessos electorals i s'oblida dels seus votants, la immensa majoria en la Zona afectada. Espero què al Baix Llobregat se'n recordin de l'ocorregut d' aquí 4 mesos.
Però estaria bé, què els nostres diputats al congrés s'atrevissin a portar ho al ple i veuríem al govern patir. Però dubto què allà les marques blanques del PSC deixessin de ser-ho i no miressin en clau d'esquerra de no perjudicar el govern amic del PSOE.

El 1 de desembre hi ha una manisfestació contra el caos ferroviari. És el moment què sigui la societat qui es faci sentir. Si esteu Cabrejats. Ho podreu fer notar sense esperar al març.