Al 1 de Gener, es va presentar la Agencia tributària de Catalunya (ATC). Què inicialment havia de recaptar i gestionar els impostos a Catalunya, com a finestreta única.
Doncs bé, Aquesta agencia substitueix la "Direcció general de tributs de la generalitat" i tindrà les funcions d'aquesta última. Gestionant els següents impostos cedits a la generalitat. Es a dir es un acte electoralista consistent en un canvi de cartell.
- Successions.
- Patrimoni
- Transmissions patrimonials.
- Impost sobre gans superficies.
Tenim ara una Agencia que no es tal, Que recapta i gestiona 4 impostos dels quals dos són socialment injustos: Tot ser fer servits com a exemple de transferència de rendes per oferir la coneguda com "Justícia social" gravant les grans rendes.
L'impost de Successions: Grava el fet de estalviar un patrimoni i donar-lo als teus fills o transferir un petit negoci als teus hereus. És dóna la situació què sols grava el fet de transferir riquesa. I sovint és la causa de què alguns fills no continuïn el negoci familiar per les carregues fiscals que comporta.
Imaginem 2 casos: Dos guanyadors de la grossa de la rifa de Nadal, el subjecte numero 1 decideix iniciar un negoci amb el seu premi i guanyar-se un capital i al cap d'un temps cedeix el negoci i el capital acumulat als seus hereus amb l'herència o jubilació.
El numero 2 decideix donar-se una vida de luxe, dones, alcohol, festes, cotxes i al moment de morir no cedeix res als hereus: Perquè la meitat dels seus bens se'ls ha gastat en dones i alcohol i la resta se'ls ha malgastat.
A quins hereus dels dos Hisenda els hi ha reclamat la seva part?
Dóna igual el fins a quin punt siguis ric, si t'ho gastes en vici i et fons tota la teva fortuna no pagaràs res post mortem. Però si vols deixar un patrimoni o un negoci als hereus els tocarà pagar.
Aquest tribut afecta sobretot a les rendes mitjanes perquè les grans fortunes ho tenen fàcil el transferir riquesa sense cridar massa l'atenció d'hisenda. I els pares generalment s'esmeren a transferir educació i altres avantatges competitius a la seva prole.
L'impost sobre el Patrimonis: Grava el fet què tu tinguis un patrimoni. En el món actual on la diferència competitiva esta entre persones esta en els intangibles, com la educació, formació, aptituts o coneixements; esta fora de lloc gravar els béns tangibles. Tindria sentit si fos una societat agrícola o industrial on el fet diferencial era la possessió de la terra o el capital.
Si tenim en compte què els pares que inverteixen en la educació dels fills o viuen en un entorn familiar estable: Els ofereixen avantatges competitius. I sembla impossible poder gravar als pares o germans grans per dedicar temps ajudant als fills o germans a fer els deures. Aquest impost com esta plantejat perjudica a les classes mitjanes.
Afecta sobretot a les classes mitjanes i a les PIMES individuals. Mentre que les grans fortunes tenen al seu servei una llarga llista serveis de consultoria financera, que permeten pagar molt menys impost del que pertocaria.
A més aquests dos impostos col·lisionen ja què el mateix bé paga dos cops en el moment de ser transferit a un hereu. Al haver una successió els béns ja l'anterior poseidor ja pagava l' impost de patrimoni , l'hereu a més pagarà impost de successions per rebré el bé i després mentre poseixi el bé aquest anualment pagarà l'impost de patrimoni fins que deixi de posseir lo.
D'altra banda no podem obviar què el Conseller Castells. Per molt liberal què afirmi què és. Difícilment, dubto que es vulgui desprendre d'una font de finançament.
A més ara amb les eleccions tant els candidats Del PP, del PSOE han anunciat què volen suprimir aquests tributs, per un no és cap inconvenient, en la majoria de autonomies governades pel seu partit aquests tributs són testimonials i l'altre pot pensar què el marró no és seu perquè els tributs estan transferits a les comunitats autònomes. Com ja Havia anunciat l'Artur Mas a les anteriors eleccions al parlament de Catalunya.
Amb què ens podem trobar una Agencia tributària Catalana , de preciós nom però què passí a gestionar un parell de tributs.
El què representa una senyora aixecada de camisa. I podem sentir que tal com s'ha anunciat la ATC ens estant donant gat per llebre.
14 comentaris:
BRAVO!!!
Mira, és que jo simplement opino que o independència o que no em vinguin amb històries... I com diu l'anunci: para todo lo demás MasterCard.
Aquest "govern d'esquerdes" és socialista fins la medul·la. El socialisme, i tota l'esquerra en general, creu que el ciutadà és imbècil per fet natural, i que ells estan cridats per el seu Déu, a ésser els salvadors de tothom.
Aquesta "Agència Tributaria Catalana", que té un nom que no li correspon, és, com bé dius, un substitut de la "Agencia de tributs de la Generalitat", o sigui, una farsa perquè la gent "catalanista" caigui en la trampa i els voti, i perquè la gent espanyolista no se senti ofesa i atacada; com diuen els espanyols "Más de lo mismo".
Els que són realment rics només cal que s'empadronin a Castelló, a Madrid o a qualsevol comunitat autònoma governada pel PP, l'impost de successions està pràcticament exent.
El conseller Castells té de liberal el que jo tinc d'ayatollah i l'agència és un dels més grans motius per a incrementar el nombre de funcionaris de la Conselleria d'Hisenda i l'objectiu d'aquesta agència serà espoliar encara més als catalans. Aquests impostos van directes a la butxaca i no tindran cap mena de recança en empobrir encara més la classe mitjana catalana.
Com molt bé dius aquest impost esperona a llençar els diners, a viure al dia i consumir neuròticament. És un impost que grava un dels valors "catalans" per antonomàsia: l'estalvi i el pensar en el futur. Les caixes d'estalvi van començar a Catalunya, les mútues mèdiques tenen en els catalans els clients més fidels. El català tradicionalment pensa en la família i en cubrir les seves necessitats, sense pensar en l'estat ni en la Generalitat perqué durant segles mai ningú ni cap govern ha pensat en els catalans. Estem acostumats a pagar-nos-ho tot: Sense anar més lluny: quan el català estava prohibit vam fundar l'ômnium Cultural i no vam demanar diners a ningú.
L'esperit del català és l'esperit liberal, individualista, esforçat, abnegat, constant, mirant sempe a Europa. Els que ara ens governen no en saben res d'això. També és cert que qui ens representa mai ha treballat "realment", no han estat ni obrers, ni professionals ni empresaris: són funcionaris perquè són els únics éssers que poden deixar la feina durant quatre anys i mai passa res.
Heus aquí doncs una causa de l'allunyament del ciutadà: els polítics no representen als ciutadans, no saben res del que fan perquè ells mai han fet res. Com podem anar bé així??
Exactament per això he escrit aquest article. Ens podem trobar amb una agencia gairebé sense contingut. Què ens venen alhora com la sopa d'all que resoldrà els nostres problemes de finançament, com el trencarà Espanya i com el estri per garantir la solidaritat amb Espanya. Què simplement és el canvi d'un rètol.
Per sort dos impostos injustos successions i patrimoni, tan vosaltres: Artur i Marius com l'Espiadimonis. Semblen tenir els dies comptats. Jo he mencionat perquè els trobo injustos, tan se diguí que són justos per justificar la seva existència i perquè no s'han eliminat aquí. I com altres comunitats no governades pel PSOE si ho han fet.
Si t'ho gastes en 1 ferrari i alcohol, pagaràs iva i impostos especials (gas/alc).
La banca sempre guanya. El que no té sentit és que li demanis a partits auto-anomenats d'esquerres que fagin polítiques de dretes. Potser els que els voten ja els hi va bé que paguin.
Un impost què grava el consum no té el mateix efecte en les famílies. també si tens més recursos, perquè no has hagut de tributar tindràs més possibilitats de consumir més o dedicar els diners invertir. Aquests impostos que graven la inversió i l'estalvi de les rendes mitjanes, sobretot propietaris de petits negocis familiars i autònoms.
Què no és un política de dretes en economia? Són impostos que graven el tenir riquesa amb l'excusa de gravar al què més poseixen per reduir les diferencies socials, el problema és el canvi de model econòmic, basat en els intangibles, com el coneixement i paguem per la nostra riquesa tangible.
De fet fa més per reduir les desigualtats socials què el "ric" propietari de un forn de barri amb menys pressió fiscal es pugui permetre contractar un segon treballador a concedir un "PER" a un "pobre".
Primer no s'ha demostrat mai que per carregar al qui més té el pobre sigui menys pobre, tret de forma estadística.
Sobretot perquè el tracte no és igualitari. Els "rics" de Madrid o València paguen de manera testimonial mentre què els "rics" d'aquí si suporten la totalitat de l'impost. Els més rics sovint evadeixen aquests impostos. I encarà més quan no és vol pagar sols cal poder justificar un empadronament en una comunitat què no el tingui.
Les polítiques socials d'aquest govern d'esquerres què tenim han brillat per la seva absència. Sociologicament es el seu votant veu bé aquestes polítiques, però molts cops el perjudiquen a ell.
Hola Josep, si nio et sap greu t'he enllaçat el teu blog, si ho tens cap objecció fes-m'ho saber.
Sense objeccions, és un honor ser linkat.
imagina't com duen estar de necessitats que recórren a un canvi de nom de l'agència tributària per vendre't la moto de que estàn aconseguint més cotes d'autogovern. Foten pena, ràbia i fàstic
Post brillant, no hi ha volta.
Ara, dir que ens estan donant "gat per llebre"... o és molt suau o molt elegant.
Anava a dir que no m'ho puc creure...
Gràcies per la floreta, he de dir què jo mateix quedat força satisfet del text. Millor dir ho de forma elegant, però és una obvietat. Apart dir què i també perquè opino del tema. i me sembla què ho treguin els impostos mencionats. Reconec què en el post he encadenat un seguit de temes. Parlar de transferències, fiscalitat i pressió fiscal.
Publica un comentari a l'entrada