Iu Forn: Passa ho.
La matinada de divendres a dissabte van detenir a Barcelona 14 persones acusades de preparar un atemptat suïcida. ¿Ho van fer per gust? Per distreure’s? Per tocar els nassos? Doncs més aviat no. Diversos serveis secrets europeus tenien indicis que els detinguts preparaven un atemptat suïcida i que ja disposaven de material per dur-lo a terme. Dissabte, mentre es feien públiques les primeres proves, van aparèixer els dos arguments que, inevitablement, apareixen cada cop que detenen un grup de terroristes islamistes: 1) les detencions fan mal a la imatge del col·lectiu immigrant al qual pertanyen els detinguts i trenquen la convivència i 2) Catalunya no és un niu islamista. Escoltin, ¿podrien canviar els arguments? És que ja fan pudoreta. Per antics i per injustos. Sobretot amb la intel·ligència dels catalans d’origen pakistanès que no són terroristes, que són el 99,99999%, i que es guanyen la vida treballant honradament.
En el primer cas sembla que estiguin dient: no, no detinguin terroristes pakistanesos, pobrets. Si ho fan, la gent tindrà por a tots els pakistanesos i no els dirigiran la paraula. Miri, li diré de forma bèstia perquè ens entenguem: ¿vostè deixa d’anar a un restaurant basc perquè detinguin un comando d’ETA? Oi que no? Doncs superem d’una vegada aquesta adolescència mental, que ja ens afaitem (i ens depilem).
En el segon cas, la cosa és d’un fals paternalisme que ens trasllada a l’època del “sí bwana”. ¿Han detingut o no a casa nostra 70 terroristes islamistes? ¿Han detingut o no aquí els que van finançar des del seus locutoris el grup que va assassinar el periodista Daniel Pearl? ¿Va passar o no per Salou, Mohammed Atta, un dels caps de l’11-S? Ves per on, això ha passat aquí i no a Astorga. No me’n pregunti els motius, però a Astorga no hi ha terroristes islamistes i aquí sí. Què hi farem, oi? Per tant, quin sentit té amagar la realitat? Què passa, ¿no som prou grandets per assumir que som objectiu del terrorisme islamista? ¿I fins quan ens autoenganyarem? ¿Fins que hi hagi un segon 11-M?
aparegut al Avui.
8 comentaris:
Del poquet salvable de l'AVUI..
Immens! Les detencions donen mala imatge del col.lectiu ? No. El que dona mala imatge és un grup de persones que es preparen per matar. Per matar-nos. Per matar-te a tu un dia al metro de camí a la feina. Abans de dir que les detencions donen mala imatges el que s'ha de fer és agrair que els han parat a temps.
Cal dir-ho. El problema no és la imatge d'un col.lectiu, és que algú vulgui matar.
Les detencions donen mala imatge però són un mal menor en la imatge del col.lectiu ja que, si no els detenen i fan explotar una bomba després de la carnisseria la imatge del col.lectiu encara estarà més perjudicada. Fins i tot el “col.lectiu afectat” encara els hi ha d'agrair que ho han parat a temps. Tots hom hem de fer.
Tresinores. L'Iu Forn exagera les coses i les diu amb punt d'irònia simpàtica.
Però el president de "Papers per tothom" i a tot el seguit que associacions progre-multiculturals que han saltat a la palestra per defensar el col·lectiu i demanar què no és criminalitzi. I al conseller Saura en el primer moment de les detencions i abans de les locals.
Que la policia detingui a uns personatges abans de fer una carnisseria, ens hauria conscienciar que tenim una bossa de població, que no sols no respecta ni accepta els valors occidentals, què són els nostres, si no què belicosament n'esta en contra. I què els bonistes pijoprogres s'han de treure la bena dels ulls.
Per suposat no és ni tot el col·lectiu, si no una petita part. Això ens avisa que les cel·lules fanàtiques de suport que teniem és poden tornar operatives en qualsevol moment.
Em sumo a la resposta del Moré.
Globalització. Es veu que les costums de l'Iraq i l'Afganistàn s'estàn implantant a casa nostra.
P.D, Josep, per part meva quedes convidat a l'acte de l'inauguració del grup local de les JNC de Riudoms, dissabte dia 26 ales 21'00hrs.
Encara no ha dimitit el Saura? I el senyor Hereu, que no té res a dir-hi?
Aquí no dimiteix ningú, per dimitir algú ha de tenir: Sentit la responsabilitat, decència, amor pel càrrec i la institució a la qual dirigeix i la percepció què la seva gestió ha estat incorrecta i que no millorarà a no ser què algun altre agafi les regnes.
Publica un comentari a l'entrada