I si...?

Vicenç Villatoro

I si...?

I si els tres diputats d’Esquerra s’integressin en un grup parlamentari nacionalista català, amb els onze de Convergència i Unió?

Amb tres diputats, Esquerra no pot formar grup parlamentari i està condemnada a fer companyia a Rosa Díez i d’altres en el grup mixt. Certament, podria negociar una situació d’excepció i de privilegi amb el PSOE, però prou afeblida es presenta a la negociació amb els socialsites , després dels resultats obtinguts, com per començar-la demanant-li favors.

Per contra, la integració en un grup parlamentari conjunt permetria negociar la investidura de Zapatero, en termes nacionals, amb la força considerable que donarien catorze diputats i set o vuit senadors electes, a afegir als d’Esquerra i CiU nomenats pel Parlament de Catalunya. Seria una força encara més decisiva en les negociacions: balances fiscals, finançament, infraestructures.... Després, en la resta de la legislatura, aquest grup parlamentari nacionalista podria tenir unitat de vot en les qüestions nacionals i llibertat de vot en les de model social, on és lògic que CiU i Esquerra discrepin.

Si això passés a Madrid, si els tres diputats d’Esquerra s’integressin en el grup nacionalista amb els de CiU, probablement tindria conseqüències en la política catalana. La normal, a qualsevol lloc del món, seria una moció de censura al parlament de Catalunya. I probablement seria la que més correspondria als interessos d’Esquera, quan s’ha tornat a demostrar que participar en el tripartit és per a ella un negoci ruïnós, que només aprofita als socialistes. Però ja hem quedat tots plegats que això no serà ni ha de ser. D’acord. N’hi hauria prou llavors amb una mínima coordinació parlamentària de CiU i Esquerra en el Parlament de Catalunya, en aquells temes d’interès nacional que ja defensarien junts a Madrid i que a més no figuren explícitament en el pacte de govern del tripartit. És possible que si Esquerra fes això, el PSC volgués tornar a expulsar-los del govern de la Generalitat. Però assumiria el PSC el cost de tornar a avançar les eleccions catalanes? Intentaria governar en minoria, com fa a l’ajuntament de Barcelona?

Després dels resultats del diumenge passat, es demana als partits catalanistes que reaccionin, especialment als qui més han patit. Doncs aquesta podria ser una reacció: front comú i grup parlamentari únic a Madrid. Per què no?


Tu hi has anat (o no) i ells s'han quedat?


Respecte al 45% dels catalans que han votat el PSC, els deixo un article de Sergi Fidalgo a E-notícies:

"Ho tinc clar: els catalans som masoquistes, i demà puc sortir al carrer a pixar-me a la boca del 45 % dels ciutadans del país. Si malgrat que l'AVE ha arribat dotze anys tard, el servei de Rodalies és lamentable, hem patit apagades, la sanitat pública és una pena, l'educació pública està cada dia més deteriorada, l'atur i la inflació augmenten més que a la resta d'Espanya, el PSC ha tingut una pujada tan espectacular, és que ens mereixem ser un país de segona classe.

Si l'única motivació de la meitat de l'electorat català és votar "para que ellos no vuelvan", malgrat que el partit que domina els municipis, la Generalitat i el Govern central ha demostrat que són uns inútils, és que no tenim remei. El PSC podria presentar un cactus de cap de llista, i guanyaria.

Quin país que tenim, i quina pena d'electorat.Què sóc poc demòcrata perquè no accepto la voluntat dels catalans? Sí que accepto els resultats, però no tinc la culpa que cada dia estigui més avergonyit del comportament dels meus "compatriotes"."